Via Verda Alcañiz-Tortosa (2)

Dissabte 10 d'octubre

Mig quart de cinc de la tarda

Arnes (Terra Alta)

65 km des d'Alcañiz

Sortint d'Alcañiz

No estem massa cansats, però després de 65 quilòmetres el cul ja no sabem de qui és. La via verda s'agafa a Valdealgorfa. O sigui que, des d'Alcañíz, hem seguit per pistes de muntanya en no gaire bon estat. Baixades ben poques. Però el silenci i el paisatge, de cultius d'oliveres centenàries, realment fantàstic.

La sorpresa: a Valdealgorfa hem de fer marrada per carretera, el túnel de la Via Verda l'han tancat per desprendiments. O sigui que, entre el desviament Alcañíz-Valdealcorfa i aquest, sumem uns 12 quilòmetres més dels previstos.

Torre del Compte (Teruel)

Rodar per una via verda no té gaire secrets, segueixes l'antiga via del tren i poca cosa més. Aquest tram no és pas de baixada, però l'entorn, de cultius d'olivera i amb accés al paisatge el fa molt agradable. No passa així en altres vies, on quedes enclotat i la vegetació dóna poc joc a tenir panoràmiques. Finalment veiem "lo port del Caro", sabem que ja som a prop de la fi de la jornada i de la baixada, que també s'agraeix.

Hem parat a dinar en el càmping d'Arnes un entrepà, perquè no ens podien fer res més. Ens ha anat millor per fugir més aviat. Ara ja sé a què va la gent als càmpings: a cridar. Del silenci de la via al brogit dels crits infantils i els crits histèrics dels seus pares, les riallades dels asseguts a la taula del costat i les mosques ... bé, millor seguir pedalant fins al poble.

Com què ens va ser impossible trobar lloc on dormir i finalment vam trobar "una cosa" a Arnes, ara ens hem d'esperar dues hores a que la persona que s'encarrega de "la cosa" plegui de la feina per dur-nos la clau. O sigui que: a fer placing.

Per fi veiem els ports

Esperem que "la cosa" tingui dutxa i sigui mínimament neta.

Fer placing en un poble tan petit, contràriament a allò que es pugui pensar, té els seus al·licients. Pots començar per menjar un parell de galetes Príncipe que donen molt de joc: les obro? no les obro? Personalment sóc partidària d'anar-les ratant pel voltant, tot fent una rodona cada cop més petita. Finalment, les dues galetes desaparegudes t'ofereixen la possibilitat d'anar cercant les restes que t'han quedant enganxades entre les dents. Tot plegat, ben bé un quart o vint minuts.

Aleshores té a bé arribar a la plaça un avi amb uns caminadors. Des d'on ha sortit fins al banc on seurà no hi ha ni quinze metres passant pel nostre davant. Això són, ben bé, un altre quart de:

1. Fer veure que no el veus, per no ofendre. Ja imaginareu l'esforç quan l'avi passa pràcticament ran teu.

2. Constatar que els caminadors, si bé tenen rodes, al darrera no i la goma, quan rellisca pel damunt del paviment, fa un sorollet equiparable al d'una ungla en una pissarra.

Bé, entre les galetes, l'avi i un parell de gats ja hem arribat a tres quarts menys cinc de cinc. Ja falta menys.

En aquests pobles de pagès i en aquests temps hi ha moltes mosques i molt enutjoses. Això ens proporciona moments memorables, en forma de cops i gestos curiosos.

Uns nens surten a jugar a la plaça. De moment els seus jocs són força previsibles però, amb una mica de sort, es barallaran o cauran i tindrem plors i mares empipades. Això promet! Passen tres nens en bicicleta i apostem a veure quin caurà primer:

- Què cabrons que som!

- Cabrons? si han de caure ho faran igual no? Serà que no hem caigut mai amb la bicicleta nosaltres! - Més endavant comprovaré que, allò que em deia la meva àvia: no diguis aquestes coses que Nostre Sinyó et castigarà, era cert!

Canviem de plaça per fer la següent hora.

A l'altra hi ha un mirador als ports. Una tanca amb els barrots en forma de llances ens dóna un quart més de distracció, n'hi ha 23 a cada tram, cosa que ens desemboca en tot de conjectures i hipòtesis del perquè d'aquesta xifra. Quatre vells, dos gats més i criticar els turistes ens acaba de fer matar l'estona fins que sona el telèfon. És la persona que ens ha d'ensenyar "la cosa".

"La cosa" resulta un cobert totalment habilitat com a loft rural, perfecte per quedar-nos-hi a viure per sempre més! Això ens posa de molt bon humor. Anem al supermercat i comprem l'esmorzar de l'endemà i, després, ens regalem un sopar en un lloc anomenat "La Tasqueta". Amanida i tripa amb cigrons. De postres peco en format gelat de xocolata. Avui m'ho mereixo tot, fins i tot el pa amb que he sucat el suquet de la tripa.

A dormir a dos quarts de deu, demà ens toca arribar a Tortosa.

Per cert, algú imagina el xivarri que són capaços de fer dos corcs, en un capçal de llit, en una tranquil·la i silenciosa nit rural? Gairebé desitjava que algun veí assagés amb una bateria! (crec, crec, crec, crec, crec, toooota la nit, encara com hi havia capçal l'endemà al matí!)

Nota per a dones ciclistes: germanes en l'infortuni, si teniu la menstruació opteu per no sortir o, directament, per tacar el culot de sang. Qualsevol cosa abans que fer servir cap apòsit, tipus compresa o tampó, elaborats en cotó i que, a partir del quilòmetre 20, es converteixen en quelcom semblant a dur una compresa de paper de vidre, de gra mitjà, en contacte amb les teves parts més delicades. Quan arribeu al quilòmetre 65, i hagueu de fer pipí, ja m'ho explicareu, perquè copsareu el significat de la paraula "cou" en tota la seva magnitud.