dissabte, 31 d’octubre de 2009

Tots sants



Entierritos mexicans. La tradició asteca intentant sobreviure a la invasió catòlica d'El Corte Hispano (ja em disculpareu la broma)

Tots Sants és una festa que va instaurar el papa Gregori IV entre el 827-844 de la nostra era.

Derivada de les antigues tradicions celtes, es creia que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases on havien viscut. La por, però, no estava lligada a aquest fet, contràriament al que vivim ara.

En les antigues cultures, els avantpassats eren considerats com a protectors de la casa, cosa que el cristianisme es va encarregar d'anar aparcant, ja que esperits i déu no poden coexistir.

Tanmateix la tradició dels morts-protectors es conserva encara en molts dels costums que ens han arribat i que, en algunes zones del país (no a totes se celebra el mateix i de la mateixa manera) encara existeixen: posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.

Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s'escalfin, encendre espelmes o llums d'oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts...

Si les ànimes del purgatori troben bona acollida entre els seus familiars, aquests dies que s'obren les portes entre ambdós móns, es creu que poden arribar al cel. Ara, però, no sé pas si podran, d'ençà els canvis en cel, purgatori i infern dels últims papes.

També, en fer la castanyada es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit -que l'endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l'escala de la casa o pels racons i d'altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se'ls enduguessin.

Castanyes i panellets, per cert originaris del segle XVIII i fets amb massapà, d'origen àrab, són la tradició que ha perviscut fins avui dia. La mescla de població de diversos origens a tot Europa està mesclant i modificant aquests costums. Bo o dolent? no té cap importància, tot té el seu significat en el moment que neix, al cap dels segles tot és la resta d'un període inexistent. Cadascú, a casa seva, que faci el que li sembli.

Bona castanyada!


8 comentaris:

ddriver ha dit...

interesant

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Gràcies per explicar-me coses que no sabia.

Seria bonic mantenir aquesta bona relació amb els avantpassats, ara que sembla que anem oblidant l'orígen de les coses.

Jo encendré uns espelmeta en record dels que han mort en vida meva, sobretot del pare. Portaré al meu cor el seu record amb afecte.

M'ha agradat molt el post!

Rafel ha dit...

Molt ben documentat l'article. Les tradicions van i vénen, arriba un moment que tota una comunitat la fa seva i és un tret d'dentitat propi. Per exemple que els panellets són d'origen àrab poca gent ho sap, que són catalans ho sap tothom (crec).

Això no vol dir que la comercialització de tot en aquesta vida porti a imposar tradicions anglo-saxones i hàgim de dir Amén.

Bona castanyada!!!

Striper ha dit...

Molt interesant ,igual que el d'aquest mati.

Carme ha dit...

He llegit els dos posts seguits i no sabia res de tot això. M'ha semblat interessant la relació que hi ha entre unes coses i les altres.

Thera ha dit...

M'ha agradat el post. De fet dempre m'ha agradat Tot Sants, sovint penso que una diada poc a poc oblidada...

Met ha dit...

Un pou de cultura!

Clidice ha dit...

Gràcies a tots, era per complementar l'anterior :)