Halloween

El Halloween, contracció d'All Hallows Even, avui dia és una festa molt celebrada als Estats Units d'Amèrica la nit del 31 d'octubre. Una festa importada al nou continent a mitjans del segle XIX pels emigrants irlandesos.

Tradicionalment han estat els països anglosaxons els que celebren el Halloween, ara, les pel·lícules de por i els parcs temàtics l'han importat per a nosaltres. Sembla, però, que hi ha una voluntat d'enfrontar-lo a la nostra tradicional castanyada, com una reacció essencialista cap a la invasió estrangera.

La festa del Halloween es remunta a fa més de 2,500 anys, quan els celtes, en aquest període de l'any, s'afanyaven a tancar el bestiar als estables, abans no arribés el que ara és el 31 d'octubre, l'últim dia de l'any per a ells, per la por a la vinguda dels esperits dels morts, que sortien dels cementiris aquest dia. Aquests esperits retornaven amb la idea d'apoderar-se dels cossos dels vius per a ressucitar.

Per a evitar-ho els celtes intentaven desfigurar les seves cases i les "decoraven" amb ossos, calaveres i tot allò desagradable per a espantar els esperits i que passessin de llarg. La gent també es vestia amb pells i s'embrutava per aconseguir la mateixa fi, d'aquí el costum de disfressar-se pels que segueixen la tradició.

S'encenien fogueres, se sacrificaven animals, fins i tot éssers humans, per tal de fer fugir bruixes i esperits malignes. I, sobretot, perquè en la nit de Samhain, els morts tornaven al món dels vius a reclamar-los aliment i els seus cossos. El que ara és el Trick or Treat.

Amb l'arribada dels romans al món celta, aquests van exportar les festes dedicades a Pomona, la deessa dels arbres fruiters i, per extensió la verema, i les Feralia, on commemoraven els morts, mesclant-les amb les festes tradicionals celtes.

Pomona, deessa romana dels arbres i els fruits

 

El cristianisme no podia fer altrament i va convertir ambdues festes, el Halloween i les Festes de Pomona, en Tot Sants. Així, de passada, mataven dos pardals d'un tret, absorbien dos costums “pagans” i apilonaven tots els sants menors als que no podien donar dia, en un de sol.

Els emigrants irlandesos que la van exportar als EEUU hi van afegir el Jack-o'-lantern, la carabassa buida amb una espelma a dins. Voldria remarcar que buidar carabasses, fer-ne carotes, ficar-hi un lluquet o una espelma i posar-les a la nit als murs del cementiri, era un costum que tenia el meu pare i els seus amics, a la Segarra, quan eren petits.

El costum de demanar dolços sorgeix d'una pràctica europea del segle IX, quan el dia dels morts, els cristians pobres anaven mendicant menjar, de poble en poble, a canvi de resar per l'ànima dels familiars morts.

O sigui que, quan us queixeu del Halloween, penseu que no és res més que la suma d'un munt de tradicions europees que es remunten a 2,500 anys enrere en la nostra història. Si, la nostra també.

Si en voleu llegir un bon article us recomano aquest d'El cau de l'ós bru on també es parla dels nostres costums.

Sortosament no en celebro cap dels dos, tot i que això de buidar carabasses per fer-ne cabell d'àngel i després aprofitar-les per fer una carota terrorífica, sempre m'ha semblat d'allò més divertit, sobretot quan la quitxalla ronda per casa.