En Garbí24 té raó, però l'Eulàlia també. M'explico. Ja fa uns quants mesos que vaig llegir al diari que en una zona molt gran que va quedar afectada per la radiació provocada per l'accident de Txernovil, i que des d'aleshortes roman deshabitada,torna a estar habitadíssima per una varietat cada cop més més gran de flora i fauna, que va augmentant. És el que diu el geòleg de "Parc Jurasic" quan el grup perdut dins el parc troba clofolles d'ous dels han nascut petits saures no previstos, per no controlats: la vida sempre s'obre pas.
aixíu és, em fan gràcia quan els ecologistes parlen de que estem matant el planeta, el planeta seguirà girant sense nosaltres, sigui la platja a la Barceloneta o a Esparreguera. Aquest home era molt lùcid, dels pocs que quedaven, o potser l'ùltim
Gràcies pels comentaris. Perdoneu però us diré, una mica per a tothom, tal i com jo l'entenc:
el món va començar essent una pedra perduda en l'univers i acabarà exactament igual, o petant. Per causa nostra? tant li fa, a la Terra l'importa un rave el que passi.
Potser el que ens caldria és no parlar tan de "salvar la Terra" i parlar més de "salvar el nostre ecosistema", sense un cert tipus de Terra la humanitat no pot sobreviure. I, encara més, per molt que ens hi entestem, un dia desapareixerem, com ho han fet centenars de milers d'espècies i cap món ni ningú plorarà per nosaltres.
No, si la cosa està clara. Tot i que no deixa de tenir conya que l'únic ésser viu que sembla que està en condicions de tenir consciència de l'amenaça, sigui el més aplicat a l'hora de contribuir que es compleixi. I és que tot plegat és un bon embolic.
És un bon homenatge a l'avi Claudi, això de discutir sobre la seua obra. Fa uns anys, parlant amb un capellà compromés amb el poble de Paraguai, va sortir a la conversa el Tristos tròpics, i l'home va aprofitar per posar a parir als antropòlegs i la seua visió de la realitat, començant per Lévi-Strauss, evidentment. Aquella conversa em va servir per entendre més bé la seua obra.
Si que té la seva conya, un pèl amarga, però conya al cap i a la fi. Dels capellans sempre se n'aprén, fins i tot allò que cal rebutjar, tot i que a mi no em toquen en Lévi-Strauss sense sortir malparats, per mi està al mateix nivell que el Bruce Springsteen a nivell de fanatisme. O sigui que qui fos se les hauria amb una gruppie descerebrada i apassionada pel seu ídol. :)
Totalment d'acord amb la frase i també amb tu Clídice. L'home no acabarà amb la Terra, més enllà de nosaltres la Terra seguirà... nosaltres destruirem l'ecosistema que necessitem.
Hola Carme, malgrat que cada vegada més persones ho veuen així, no és el missatge amb el que es queden les persones. Massa veus cridant: la humanitat ha de desaparèixer per salval la Terra. De tot se'n fa un gra massa, sortim d'una banda per anar a raure a l'altra. :(
És una bona frase, certament, tot i que no és important la manera com acabarà el món, sinó com hi viuran els seus habitants. De moment no ens ho estem muntant gaire bé, sembla; encara som a temps de corregir, però.
19 comentaris:
Certament, així serà, per això em sembla que hi ha una preocupació excessiva per això que en diem 'el futur de la humanitat'.
101 anys de saviessa.
El món ha començat sense l'home i l'home acabarà amb el món, si no canvia
Les grans frases es diuen de forma ben senzilla.
No crec que l'home acabi amb el món. En tot cas l'home acabarà amb l'home. El món... el món trobarà la seva pròpia via, un cop ja no siguem aquí...
En Garbí24 té raó, però l'Eulàlia també. M'explico. Ja fa uns quants mesos que vaig llegir al diari que en una zona molt gran que va quedar afectada per la radiació provocada per l'accident de Txernovil, i que des d'aleshortes roman deshabitada,torna a estar habitadíssima per una varietat cada cop més més gran de flora i fauna, que va augmentant. És el que diu el geòleg de "Parc Jurasic" quan el grup perdut dins el parc troba clofolles d'ous dels han nascut petits saures no previstos, per no controlats: la vida sempre s'obre pas.
Estic totalment d'acord am en garbi, la culpa la tindrem nosaltres mateixos que la "sentència" sigui aquesta que ens plantes al davant.... en fi
I pensar que encara li funcionava el magí amb tants polítics que són incapaços ni d'escriure una línia tant lúcida!
aixíu és, em fan gràcia quan els ecologistes parlen de que estem matant el planeta, el planeta seguirà girant sense nosaltres, sigui la platja a la Barceloneta o a Esparreguera. Aquest home era molt lùcid, dels pocs que quedaven, o potser l'ùltim
Galderich, rei, és que aquest senyor en tenia, de magí. No tothom pot dir el mateix ...
D’alguna manera el home hi serà... potser en pols, líquid, però hi serà.
:)
Gràcies pels comentaris. Perdoneu però us diré, una mica per a tothom, tal i com jo l'entenc:
el món va començar essent una pedra perduda en l'univers i acabarà exactament igual, o petant. Per causa nostra? tant li fa, a la Terra l'importa un rave el que passi.
Potser el que ens caldria és no parlar tan de "salvar la Terra" i parlar més de "salvar el nostre ecosistema", sense un cert tipus de Terra la humanitat no pot sobreviure. I, encara més, per molt que ens hi entestem, un dia desapareixerem, com ho han fet centenars de milers d'espècies i cap món ni ningú plorarà per nosaltres.
Els humans només som una anècdota en la Terra. :)
No, si la cosa està clara.
Tot i que no deixa de tenir conya que l'únic ésser viu que sembla que està en condicions de tenir consciència de l'amenaça, sigui el més aplicat a l'hora de contribuir que es compleixi.
I és que tot plegat és un bon embolic.
La frase és d'un savi i ens recorda el que tu molt bé dius que som una anècdota.
És un bon homenatge a l'avi Claudi, això de discutir sobre la seua obra. Fa uns anys, parlant amb un capellà compromés amb el poble de Paraguai, va sortir a la conversa el Tristos tròpics, i l'home va aprofitar per posar a parir als antropòlegs i la seua visió de la realitat, començant per Lévi-Strauss, evidentment. Aquella conversa em va servir per entendre més bé la seua obra.
Si que té la seva conya, un pèl amarga, però conya al cap i a la fi. Dels capellans sempre se n'aprén, fins i tot allò que cal rebutjar, tot i que a mi no em toquen en Lévi-Strauss sense sortir malparats, per mi està al mateix nivell que el Bruce Springsteen a nivell de fanatisme. O sigui que qui fos se les hauria amb una gruppie descerebrada i apassionada pel seu ídol. :)
Totalment d'acord amb la frase i també amb tu Clídice. L'home no acabarà amb la Terra, més enllà de nosaltres la Terra seguirà... nosaltres destruirem l'ecosistema que necessitem.
Hola Carme, malgrat que cada vegada més persones ho veuen així, no és el missatge amb el que es queden les persones. Massa veus cridant: la humanitat ha de desaparèixer per salval la Terra. De tot se'n fa un gra massa, sortim d'una banda per anar a raure a l'altra. :(
És una bona frase, certament, tot i que no és important la manera com acabarà el món, sinó com hi viuran els seus habitants. De moment no ens ho estem muntant gaire bé, sembla; encara som a temps de corregir, però.
Records, Clídice!
FERRAN!!!!!!! que se't troba a faltarrrrrrr!!!! Tens raó, el món ens ha d'interessar menys que no pas com viuran els humans abans d'acabar.
Publica un comentari a l'entrada