Pàmies: Sorpresa!!!!

M'avisen de què en Víctor Pàmies, del Raons que rimen, està a punt d'acomplir els 300,000 registres. TRES-CENTS MIL!!! exclamo al no res, ja que m'avisen via correu electrònic i estic tota sola al meu estudi.

Imagino que això en són molts, però molts de molts i molts de registres. Ja veieu quina tristor semàntica la meva i així, de passada, comprendreu la meva admiració per en Víctor: fins a l'infinit i més enllà!, com si diguéssim.

Cal fer-li un homenatge em diuen, a l'estil de quan ens amaguem tots al darrera del sofà i, quan entra l'interfecte, cridem allò de: Sorpresa! I, és clar, com no pot ser d'una altra manera, caldria que estigués vinculat a la seva temàtica.

Em veig temptada d'obrir el Costumari Català de l'Amades, potser així, per fi, els volums aquests tan bonics i que tan be lliguen amb les cortines, servirien per alguna cosa més. Però són a baix, perquè les cortines amb les que lliguen són les de la sala d'estar, no lligarien gens amb les cortines de l'estudi. Aquest fet, obvi d'altra banda, em fa desistir.

En una ullada-escàner em trobo un altre llibre que, potser no és el més adequat, segurament és el menys adequat: el Desacostumari Català de Carles Romeu. Amb una mica de sort, per a en Víctor Pàmies aquest serà un llibre anatema i el seu autor mereixedor de la pena capital. Així farà l'efecte de regal de conya, a l'estil d'aquelles tites amb potes que fan bots o similars. Molt d'acord amb el meu nivell.

L'obro, aquest si que està usat, a més el seu color torrat no em lliga ni amb les cortines ni amb cap tapisseria. Primer miro el mes de novembre, ja que és el que pertoca i em trobo aquesta perla (Majorica):

"Val més tenir grans a la cara

que petits al ventre."

Anem bé, a més també hi trobo una “Frase per a recordar”, d'una ironia fina fina:

"Faré un món més just i a sobre em folraré amb els drets d'autor."

(Karl Marx, 10 de novembre de 1866)

M'he passejat pel llibre, ara ja totalment oblidat en Pàmies, el seu 300,000 aniversari, o paraulasari, o refranysari i reconec que m'he començat a divertir.

Al desembre:

"Qui per Nadal no agafa una trompa com un piano

o té molt bones raons, o és tan rar com un marciano."

Al febrer:

"Si els ocellets fessin bub i mengessin ossos

no serien ocellets sinó gossos."

Frase per recordar al juny:

"Pareu, tinc pipí."

(Mao Ze Dong, 30 de juny de 1934, durant la Llarga Marxa)

...

Ai! sí, d'això, Pàmies moltes felicitats!! (i tot aquest tipus de coses) feu feu, que jo segueixo amb el llibre, és que ara m'he enganxat al santoral ... Sant Pop i Santa Popa (11 de juliol) ... van néixer a la Jonquera ...

Moltes felicitats Víctor Pàmies, és una gran sort que la nostra cultura tingui persones com tu, que encara hi creuen i ens ajuden a no oblidar-la. Un petó.

Dibuix d'en Carles Romeu Muller (extret de la xarxa)