Tal dia farà una pila d'anys, una colla alegre i ben disposada vam pujar a Montserrat a fer la ruta de les ermites. La ruta era senzilleta, que anàvem amb gent gran i una mica de missa. Feia bo, les criatures s'ho estaven passant bé i els grans també, xerrant i rient. Amb nosaltres en venien dos d'aquells que no s'acaben mai la broma, o sigui que, entre textos llegits a cada ermita i bromes una mica pujades de to mentre caminàvem, el matí passava d'allò més bé.
En un tram del camí vam trobar una colla. Eren gent "de Barcelona" com se sol dir per aquí. Que, en el to adequat de xiuxiueig i inter nos ja ens estalvia que puguin escoltar de la nostra boca un "pixapins" o de "can fanga". Se'ls notava per l'abillament i per què anaven d'allò més despistats. Imagino que, hores d'ara, passats els anys, ja hauran trobat el camí del monestir.
Duien amb ells un paquet embolicat i discutien si anar cap a aquí o cap allà. Vam passar-los i els vam saludar. El nostre camí ens duia al camí de sota on eren ells, just allí hi havia una de les parades que havíem de fer. Un dels companys, d'aquells que els agrada escoltar-se la veu, va treure el llibre i va començar a llegir uns passatges respecte al lloc on ens trobàvem.
De sobte s'ens va acudir que aquells "senyors de Barcelona" continuaven al camí de dalt i que el paquet sospitós podia ser, com no era d'una altra manera, una urna funerària. Vam córrer a avisar-los que no els vingués al magí de llençar-nos el mort al cap, literalment i, el que encara podria ser pitjor, que no se'ls passés pel barret de llençar l'urna!
I és que la gent no se n'adona de què allò pretesament poètic, pot resultar terriblement tragicòmic i molt anti-ecològic.
L'altre dia, anant a la miranda de Fra Garí, integrada dins d'una de les estàtues, ja de per si prou terribles, hi havia una urna funerària, que algú va deixar allí amb tota la devoció i, suposo, amb la idea que així el mort arribaria abans al cel. Doncs si hi ha cel i tenen ordenances d'higiene i paisatge urbà, ja cal que es calci el finat, perquè n'hi caurà una de ca l'ample!
23 comentaris:
es que això tan romàntic i poètic d'escampar les cendres, es perillos i altament contaminant. De fet el lloc més adequat per llençar les cendres seria a un abocador (legal això si).
Totalment d'acord!!Què farem nosaltres?
Hahahahahaha, és per matar-te! Has de fer escarni d'una cosa així!!!
Controla una miqueta aquesta vis còmica, va!!!
Francesc P. cal trobar la mesura en totes les coses :)
Esther i Toni i és clar que si! defensem el patrimoni cultural :)
Lilith :) faig conya però no. I escarni t'asseguro que no en faig. L'anècdota és verídica i de poc que ens tiren les cendres pel cap. El pitjor és quan els parents tiren també l'urna o, en el cas de no fa pas gaire, que en vam trobar "deixada" en una estàtua. Una urna funerària pot passar de ser un objecte que cal respectar a escombraries amb molta facilitat.
Bona anècdota Clídice, fa un parell de mesos també hi vaig ser a Montserrat, però no vaig veure als "teus amics".... Un petó :)
No us endinséssiu mai pels bardissars propers a l'aparcament del cementiri de Collserola...
Són plens de cendres i d'urnes!
No, morir no és el pitjor que ens pot passar, pitjor és haver de patir la iniqua memòria dels vius.
Un altre perniciós efecte de l'especulació immobiliària: sembla que els nínxols del cementiri de Montjuïc, com que tenen vistes al mar, s'han posat pels núvols. En canvi a Montserrat també poden trobar de bones vistes a cost 0.
També se'ls ha d'avisar que controlin per on bufa el vent per no quedar integrats amb el difunt...!
Això s'haurà de começar a regular i demanar un informe o dos per tal de saber la manera de fer de la gent a l'hora de llençar cendres i potser fins i tot obrir una conselleria per la gestió de les multes dels mals usuaris i una llei que.......
Mira amb un moment he creat almenys 200 llocs de treball.
IEEEP aquesta excusió la havia fet mil cops a la meva etapa de monitor d'esplai!
Tenir un mort a sobre no ha de ser gens agradable.Ára bé, això de tirar les cendres a un abocador... una mica bèstia!
..acullonant...maco aquest post i el d'ahir també, molt bo.
M'agrada que pensis així (em referixo al post de missatge als teus fills) .
Nosaltres al meu poble tenim una festa molt maca en la qual cada any anomenem al barcelonauta que s'hagi distingit per alguna cosa o altra,....el nombrem pixapí de l'any, és molt diver. A vegades el pasejem per tot el poble pujat a dal d'1 tractor...s'ho pasen molt bé....
Avui dia amb això de les incineracions , molts no saben que fer de les cendres.
Aaaai, quan em parles de Montserrat fins i tot les històries més "divertides" queden en segon terme...Voldria trepitjat la muntanya ara mateix! (sense cendres de cap mena, és clar).
Cris encara bo, vol dir que devien trobar el camí ;)
Girbén i aquesta és una falta de respecte pels morts i pels vius. Resulta molt desagradable trobar urnes abandonades.
no m'ho havia mirat així, però la mort és un negoci brutal, no m'estranya que la gent intenti "escaquejar" :(
Galderich és una possibilitat. I és el que passa, ens fem la idea d'una cosa poètica i resulta un xurro patètic.
garbi24 si és que això de la crisi no se soluciona perquè no et truquen! :)
glamboy69 doncs mira tu que et podies haver trobat: un "urnassu". Val més riure que plorar. :)
Albert B. i R. mon pare sempre diu: "un cop mort, com si em voleu llençar a les escombraries". No cal però, el que passa és que fer-ho d'aquesta manera és convertir la natura en un abocador.
Robert gràcies maco :) ui! doncs potser podríem fusionar la vostra festa amb el nostre "corre-bars" :P
Ernesto Niebla hola! :) diguem que estem passant una època de falta de referents en els rituals. Tard o d'hora ja veuràs com sortirà alguna història.
montserratqp t'entenc, s'enyora molt quan no se la veu. És el primer que busco quan viatjo :)
MARTELL no m'ho havia mirat així, però la mort és un negoci brutal, no m'estranya que la gent intenti "escaquejar" :(
(abans no m'havia sortit el nom, serà perquè no l'he posat? ^^)
Ep, això de les cendres s'ha de controlar, s'ha de fer obligatori dipositar-les als llocs adients o sovint relliscarem amb tota mena de restes orgàniques recents.
Dit això, protesto -de bon rotllo- per la referència a la procedència barcelonina. Es com si haguessis dit que eren terrassencs, garrotxins, negres o ortodoxes grecs, i és que em dol tanta història de pixapins, canfangues i barcelonins, quan al barri hi ha de tot. Encara més avui quan les grans zones urbanes de ciutats com Sabadell o Manresa o Girona no tenen grans diferències amb les barcelonines i quan hi ha molts i molts 'pijos' de comarques.
Constato que en la meva infantesa era habitual fotre's del 'pagerol', hi havia molts xistes sobre pagesos ignorants. Avui no gosaríem però sí que es parlar alegrement dels 'de Barcelona' quan Barcelona és una complexa i excessiva diversitat humana, a causa del nombre de gent i de barris.
Júlia el pixapinisme és una icona cultural difícilment menyspreable, sobretot en una zona com la nostra, amb tanta urbanització de "senyors de Barcelona" que venien al poble pensant que ens vestíem amb pells i dúiem un os lligat als cabells. Rotllo: "mi dar ti abalorio, tu dar mi paperina cigrons cuits". La revenja és comprensible, no trobes? :)
I si, aquestes coses de les cendres poden arribar a ser un problema sanitari. No estaria de més que s'anessin fent campanyes de conscienciació, i regular una mica els preus de tota la pompa fúnebre.
Enterrar les urnes també es pot fer, però no queda tan romàntic. O això deuen pensar els que llencen les cendres així... sense pensar-s'hi gaire.
El pare dels meus fills és en un nínxol, dins la seva urna. Però té una bona vista: el Mediterrani als seus peus... no pot demanar més!
Prefereixo tractar el tema amb humor, jo, com tu. No és qüestió que ens carreguin amb tots els morts,però si que és cert que els de les funeràries podrien abaratir una mica els costos, perquè es passen una barbaritat. I el que més em rebenta és que mentre et donen la mà dreta per dir-te "L'acompanyo en el sentiment", t'allarguen la factura amb l'esquerra. Podrits! (podrien esperar uns minuts, quedaria més bé)
Bon dijous, reina mora.
Clídice, ja veus que discrepo afectuosament. No tota la gent de Barcelona ni molt menys té torretes fora i molta gent de zones de Sabadell, Terrassa, Girona ciutat o L'Hospitalet 'també' en té. Crec que es cau en una generalització injusta que, en d'altres àmbits, al menys avui, és considera força incorrecta. Però vaja, ja estic acostumada a escoltar tot tipus de penjaments i m'ho prenc amb humor.
A més, a molts pobles d'avui els veritablement 'autòctons' ja són minoria i quan els convé també s'aprofiten dels foranis.
Perdona el rotllo però és que aquest tema esperona el meu barcelonisme poble-sequí obrer i militant.
Per Barcelona em trobo amb molts estudiants comarquinals que també en fan de tots colors però no els etiqueto pas a tots de la mateixa manera ni de bon tros.
Totes les masse piquen Júlia, m'explicava en Pitu, al cel sia, que va baixar a Barcelona a ca'l senyor metge i, a la Diagonal va prendre un taxi. En aquestes que un home va travessar la Diagonal sense passar pel semàfor ni mirar si venia o no cap cotxe, i el taxista, treient el cap per la finestreta l'escridassà tot dient: - Animal! sembles d'Esparreguera tu! En Pitu, el va tustar amablement al muscle i li digué: - Senyor taxista, ja em disculpareu, però el d'Esparreguera sóc jo, i aquest, li ho puc jurar, no és pas del meu poble. :)
I els tòpics, són això, coses per passar l'estona :)
Quina feinada tindran la diada de la resurrecció de la carn amb tanta cendra escampada per aquests móns de déu. Jo es que deixaria el meu cos a la Ciència, tot i que no se que dimonis en podria fer la Ciència de mi ;-)
Hola Alberich :) si truques a la UAB t'enviaran un contracte per poder donar el teu cos a la ciència i t'explicaran fil per randa com funciona. Són molt amables. Ho sé perquè els pares han fet donació del cos :) segur que et troben alguna "feina per fer" ^^
Publica un comentari a l'entrada