L'Ateneu d'Esparreguera
Al meu poble anar a l'Ateneu era anar a fer un cafè amb gotes i un dòmino a ... l'Ateneu, alguns anaven a l'Estrella, anys ha, i si no s'insultaven els uns als altres poc n'hi faltava! Per això em va fer molta gràcia quan en Miquel Saumell em va convidar a l'Ateneu, en aquest cas el Barcelonès, i per una trobada blogaire. Alguna altra vegada ja m'ho havia dit, però sempre coincidia amb que servidora estava perduda per algun racó de món fent allò que més m'agrada: pujar pels puestus.
Aquesta vegada m'ho va dir amb temps i ho vaig marcar al meu mòbil, que em fa d'agenda, sort en tinc d'ell que tant m'estima i m'avisa d'on he d'anar, sinó sóc molt capaç d'oblidar-me de tot. I amb tota la il·lusió del món, i una certa basarda, no cal dir, m'hi vaig presentar. Abans m'havia animat amb una tassa de te amb l'Allau que, de tan bona gent que és, encara ens el canonitzaran.
La trobada s'ha relatat prou bé, i si aneu al blog de l'Allau també hi trobareu els hipervincles, altrament dits links o enllaços, als blogs que en parlen. Per tant no em pertoca dir-ne gran cosa més que tres idees:
Una: per la propera vegada duré "salat" que vaig "passar gana".
Dues: a part d'alguna càmera digital no vaig veure cap portàtil, ni cap altre estri digital. Els blogaires quan es reuneixen FAN SERVIR LLIBRETES ANALÒGIQUES!!!! em vaig quedar a quadres, ho confesso. Havia pensat anar-hi amb el meu portàtil, però no sabia si a l'AB hi tenen wifi, i després m'hagués fet molta vergonya treure'l davant de tanta llibreta de paper i fulls DE DEBÒ!
Tres: no se'm va fer gens pesat ni llarg. I això ho diu algú que no pot anar al cinema perquè s'hi ha d'estar quiet a la cadira. Van sortir tot de temes recurrents en el nostre àmbit, però vaig poder captar-ne altres visions, cosa que està molt bé.
Ah! i una altra precisió: no hi havia ningú amb aspecte de freak. No cal dir que això em va decebre sobremanera. On anirem a parar! Tothom normal! I també hauré d'intentar tornar-hi que em vaig quedar amb les ganes de visitar l'edifici.
22 comentaris:
a Granollers tothom anava amb portatils i de frikis n'hio havia uns quants.
Quan al menjar, es que els de poble sou molt de vida i els de ciutat uns llepafils.
Per cert no en sabia res d'aquesta trobada blocaire, jo sempre estic als llimbs.
Estic d'acord amb el teu retrat de la trobada. Especialment en el que comentes de les llibretes. Sí que vaig veure algú penjant alguna coseta al Twitter via telèfon mòbil però és cert que no hi havia ordinadors (o no en vaig veure!).
En el fons, m'imagino que es va barrejar la il·lusió (i la curiositat) dels que hi anàvem per primera vegada i les ganes de parlar del que t'agrada de la resta. Ja tinc ganes d'anar a la propera...
La propera, Clídice, a l'Ateneu d'Esparreguera, que el cafè amb gotes que dius i un bon dòmino per parelles us serien el millor preàmbul. Ja vas bé, ja.
Dona, per molt cibernètic que se sigui el bloc i el llapis son imprescindibles!
Aquest Ateneus tenen molt encant, la gent del poble s'hi reuneix per fer la partida, tot fent petar la xerrada, mentre prenen un cafè.
Salut!
Tens raó, no m'havia fixat que no hi havia cap portàtil i que els que prenien apunts (jo no...) ho feien en llibretes analògiques!
I l'altre data perquè no hagi freaks és la mitjana d'edat... som freaks d'una altra manera!
La propera, a Berlin, no? hehe...
Jo vaig treure la llibreta, però no la vaig fer servir. Vist el tarannà de la reunió, crec que estava bastant fora de lloc prendre apunts, analògics o digitals.
I això de la canonització no ho acabo d'entendre. Procuraré fer més malures...
Clídice, és molt possible que en d'altres ateneuesferes i moments hi hagi portàtils o gent trastejant els mòbils.
Jo, personalment, sóc molt curós de la meva intimitat i entenc que hi ha moments que he de desconnectar i fruir del directe rabiós. No saps quina coartada tan bona m'ofereix la manca de cobertura a Vallromanes per poder apagar el mòbil tot just arribar a casa!
Pel que fa a la intendència gastronòmica cal no oblidar que és un detall del cicerone Guillem. Els qui ja hi hem anat alguna altra vegada i sabem de la seva generositat, no ens hem pogut estar de col·laborar-hi (ametllons dolços del Puigmalet i bombons i mikados d'un servidor).
Tenint en compte l'eclosió de blocs hi ha una possibilitat estadística molt considerable que els blocaires siguen (siguem) gent normal o corrent. I si ara em demaneu la definició de "normal" l'hem cagada.
En tot cas, aquestes trobades estan bé. Potser hauríem de fer alguna per ací baix perquè cada vegada que conec en persona algun/na blocaire dóna molta alegria.
Francesc Puigcarbó a la propera, si encara m'hi volen, tu véns amb mi! que jo no em perdo poder presentar el namberguan! ;)
hehehe L'apuntador penso que això de la digitalització, o no, és més aviat generacional. Personalment m'hi sento molt còmoda i no hi veig cap estri que posi barreres, però la gent que ha crescut en el desert analògic (llegeixi's amb ironia) se sent millor sense maquinetes ;)
Xiruquero ai l'Ateneu del poble, ja no és el que era! una llàstima atenent que les gotes del café eren "pel cor", del tot medicinals :D i jo, ja em disculparàs, sóc més de parxís per parelles, és que un dòmino, sense un caliquenyo, no és ben bé el mateix i jo això de fumar no ho porto gaire bé ;)
montse si que en tenen, alguns encara es conserven, però la cosa va a menys :(
Què vols dir Galderich, què som freaks discrets? ^^ la veritat és que com què ja ho han explicat tan bé tots plegats, poca cosa em quedava a mi per dir. Si algú en vol una crònica, de bo de bo, haurà d'anar a les altres cases :D
Ferran ja m'agradaria a mi ja! a veure si trobo un pont i en fem alguna, ni que sigui "de a dos" :P
Allau ets tan bon nen i ens tens tanta paciència! si més no a mi :P La veritat és que la conversa era prou interessant com per ficar-t'hi passant d'apuntar, però la gent com en Pàmies són uns viciosos de la cosa :D
vpamies no voldria que se'm malinterpretés, la meva apreciació per "passar gana" és que hi havia menjar per parar un tren! llàstima que jo no menjo dolç, o sigui que si a la propera m'hi voleu, jo porto els cacaus, d'acord, el caviar i el llamàntol, com sou! ;) Un 10 per en Guillem, com a amfitrió/moderador, i per la intendència :)
Xavier Aliaga doncs mira, que si en feu alguna per ací a casa vostra (i hi ha pinxitos de paella) jo m'hi apunto ràpid eh! :) ah! i per normal vull dir d'aquells que passen desapercebuts pel carrer que, ben mirat, un serial killer també hi podria passar no? :D
No està malament descobrir que la gent que ronda per aquests " puestos" també pot ser d'alló més normal. Si en trobo alguna que es faci a prop segur que m'hi apunto
Últimament només sento a parlar de trobades blogaires!
Ja en tinc ganes!
Utnoa
Clidice,
Estic encantat que t’ho passessis bé. De mòbils sí que no havia algun a la taula, però en posició "silenci".
... n'hi havia ...
Desenganyat, Clidice, si et semblen "normals" és perquè són tan freaks com tu (o tu com ells) ;P
Jo hauria portat el meu netbook. Ja me'l tenen vist cada dimecres per allà. "L'androit" és d'allò més agradable, -i caspós-.
Res com la llibreta de tota la vida per a apuuntar-hi coses. Per un espai reduit, un ordinador és massa gran, difícil d'aguantar i amb tanta tecla et pots arribar a embolicar.
La trobada, segur, molt interessant! No sé com va, però potser se'n celebra una altra al mateix lloc i hi podràs tornar!
garbi24 desvirtualitzar-se està d'allò més bé :)
Miquel Saumell em va agradar poder contradir la brama que som uns malalts de les maquinetes ;)
Eulàlia Mesalles bé, som freaks discrets en tot cas, la gent encara no ens tira cacaus ^^
Albert B. i R. jo crec que ja no en tinc prou amb la llibreta, la porto i hi escric i ... després me n'oblido :P
ei Utnoa que t'havia "saltat" disculpa :) ja ho veig ja que alguns se'n van a desvirtualitzar-se a Berlín, per poc que pugui ... :)
El Guillem fa unes estupendes visites al palau, però li has de demanar i que tingui temps, esclar.
Uns quants vam fer-la en la vuitena edició.
Efectivament, el Guillem és un excel·lent amfitrió i si té temps, ensenya el pis a les noves visites :)
Sobre el tema dels portàtils, en les dues anteriors si que n'hi havia (i també hi havia qui feia una retransmissió en directe de l'ateneusfera via Twitter). Jo crec que no cal, que la gràcia d'aquestes trobades és la possibilitat de parlar per veu i no cal ni prendre apunts ni fer retransmissions... Naturalment, va a gustos.
Haig de confessar, però, que anava convençut de que hi hauria algun iPad a la taula, però anava errat.
Ja em passaré pel bloc, gràcies per la referència. Personalment, encara em dóna vertigen això de veure'm cara a cara amb els meus amics virtuals. Seré jo el freak?
Fa temps que rumio un article sobre uns comentaris d'un periodista americà -bastant friqui, ell, per cert- en contra dels blocs i internet. M'anirà bé veure què vau dir per l'Ateneu.
Puigmalet si en tinc l'ocasió li demanaré la visita a en Guillem :) segur!
Xavier Caballé no ho vaig trobar pas malament això dels portàtils, només que em va xocar :) és clar que la mitjana d'edat era prou alta.
Hola Eduard, desvirtualitzar-se no és quelcom que calgui fer, només en casos de coincidència de diversos interessos comuns és quan paga la pena :)
Publica un comentari a l'entrada