Per cert, els braços de la cadira de Lincoln duen esculpits els "fascies" dels "lictors" romans, símbol que anys a venir seria l'emblema del feixisme. Res, coses que passen, pura estètica.
Ves, potser ara Lincoln estaria orgullós que el seu país hagi evolucionat fins a ser capaç de tenir un president negre. A l'estat espanyol encara no han evolucionat prou per poder tenir un president català! ;-)
Quan vaig veure aquesta foto, quan per la TV van passar les imatges d'Obama que semblava que resés al davant de Lincoln, vaig pensar: "què refotudament bons publicistes són els d'aquest home! saben explotar el tòpic fins a la nàusea i la gent empassa talment les oques per al foie". Digue-me cínica, però és que pfffff potser hauria d'estar prohibit l'estudi de la història, així tots "happy-flowers" ...
L'Obama és un negre poc negre, començant perquè de fet no és negre sinó mestís, tot i que aquest fet encara pot irritar més els racistes... Bé, jo espero que sigui el millor president de la història dels EE.UU, cosa que, d'altra banda, tampoc costa massa, amb l'historial de presidents nefastos que porten...
Estic d'acord amb el que han dit altres comentaristes: Obama és blanc. Quan ho dic és perquè estic convençut que un negre ric o poderós és un blanc per molta gent. Una cosa és tenir prejudicis amb negres, jueus, romanesos, gitanos, catalans ... i un altra diferent és que aquests vegin vulnerats els seus drets humans. Per això un negre ric i poderós és un blanc; de la mateixa manera que un blanc pobre i miserable pot ser un perfecte negre.
Teniu raó, no és el mateix un àrab (un senyor d'algun país musulmà folrat de petrodòlars) que un moro (un senyor d'algun país musulmà folrat de misèria).
Potser el problema no és el racisme, sinó el classisme ...
Tingueu una mica de paciència amb l'Obama i ja el jutjarem quan calgui. El problema és que si desilusiona la caiguda és més dura. A mi el Bush no m'ha decepcionat mai! De polítics locsls, en canvi, mooooooolts!
10 comentaris:
Per cert, els braços de la cadira de Lincoln duen esculpits els "fascies" dels "lictors" romans, símbol que anys a venir seria l'emblema del feixisme. Res, coses que passen, pura estètica.
Ves, potser ara Lincoln estaria orgullós que el seu país hagi evolucionat fins a ser capaç de tenir un president negre. A l'estat espanyol encara no han evolucionat prou per poder tenir un president català! ;-)
feina rai
La història dóna tombs i tombs. I mai ho fa en línia recta...
Només es negre o fosc pel color, però és blanc, no ens confonguem, .....vull dir el de sota.
Molt ben trobada la foto i la seva circumstància.
Quan vaig veure aquesta foto, quan per la TV van passar les imatges d'Obama que semblava que resés al davant de Lincoln, vaig pensar: "què refotudament bons publicistes són els d'aquest home! saben explotar el tòpic fins a la nàusea i la gent empassa talment les oques per al foie". Digue-me cínica, però és que pfffff potser hauria d'estar prohibit l'estudi de la història, així tots "happy-flowers" ...
L'Obama és un negre poc negre, començant perquè de fet no és negre sinó mestís, tot i que aquest fet encara pot irritar més els racistes... Bé, jo espero que sigui el millor president de la història dels EE.UU, cosa que, d'altra banda, tampoc costa massa, amb l'historial de presidents nefastos que porten...
Estic d'acord amb el que han dit altres comentaristes: Obama és blanc. Quan ho dic és perquè estic convençut que un negre ric o poderós és un blanc per molta gent. Una cosa és tenir prejudicis amb negres, jueus, romanesos, gitanos, catalans ... i un altra diferent és que aquests vegin vulnerats els seus drets humans. Per això un negre ric i poderós és un blanc; de la mateixa manera que un blanc pobre i miserable pot ser un perfecte negre.
[Ja sé que he simplificat, però que vols? ;-)]
Teniu raó, no és el mateix un àrab (un senyor d'algun país musulmà folrat de petrodòlars) que un moro (un senyor d'algun país musulmà folrat de misèria).
Potser el problema no és el racisme, sinó el classisme ...
Tingueu una mica de paciència amb l'Obama i ja el jutjarem quan calgui. El problema és que si desilusiona la caiguda és més dura. A mi el Bush no m'ha decepcionat mai!
De polítics locsls, en canvi, mooooooolts!
Publica un comentari a l'entrada