Això de tenir un comptador a la pàgina és font de situacions ben curioses. Aquesta setmana dedueixo que al programa d'estudis d'alguns estats dels EEUU hi deu tocar el meu admirat quadre de Jan van Eyck, El casament d'Arnolfini, perquè he rebut unes quantes visites directament a aquest post. No sé pas que han pogut entendre d'un post en català des d'El Paso, Saint Louis, Springfield (serà el dels Simpson?), Mount Sinai, Wilmington o Brookfield, en tot cas benvinguts, passeu passeu, com si fossiu a casa vostra. E si non è vero ...
15 comentaris:
El més curiós és veure quines paraules clau a Google envien la gent a la pàgina. Crec que s'hauria d'ensenyar a la gent a buscar informació a través de Google perquè a vegades busquen informació d'una manera molt inconnexe.
Després diuen allò que els surt moltíssimes pàgines quan busquen les coses i que no troben res a internet!
..e ben trobatto
passa sovint, com un dia et trobaràs que t'entraràn dos o tres-cents japonessos o xinesos, perque algú t'haurà enllaçat en un lloc determinat, ves a saber per qué. L'altre dia entrava molta gent al bloc de la nova Cançó, i és perqué una mestra blocaire recomanava el bloc als seus alumnes, i ara ja no, però durant unatemporada cada dissatbte al bloc de fotografia entraven tres/quatrecents japonesos. Benvinguts siguin, i quan el text, es pot tradüirt, si saben que es català, clar!
Google permet la traducció del teu bloc, a 41 idiomes.
Ni el planeta, tradueix tant.
Haqs probat veure un tel els ulls en xinés?, el papallones queda moníssim. !
La tyraducció al castellà es patética.
Pero si et llegeixen desde Estats Units, també poden ser catalans que s'hi estan, i ets un nexe a casa.
A les 11 de la nit, la terra es divideix en dia o nit, i s'acosten com ufos des de totes les parts del planeta.
:)
Mentres siguin gent de be i no robots que et vulguin spamejar, prendre nota del teu mail i omplir-te de Viagres... Benvinguts, passeu passeu... Ho he mirat tambe i en tinc algun del Canada (ahh i de Castellbisbal, qui sera? ;-)
Records.
A mi un dia em van "bombardejar" a visites des del Brasil, Turquia, Estats Units i Hondures. No vaig ser capaç de trobar-hi una relació. Potser va ser una casualitat còsmica, una conjunció d'astres o ves a saber quina paraula de cerca que tots plegats van posar al google i va fer sortir el meu blog al capdamunt de la llista.
Cosas veredes, Sancho, que deia aquell...
Sí que és interessant, sí, veure d'on venen les visites. I, com diu en Galderich, ho és fins i tot més comprovar les cerques que la gent fa via Google, a través de les quals arriben al blog d'un sorprès blocàire. N'hi ha cada un...
Gràcies pels comentaris :) en tot cas, ara com ara, no he trobat cap cerca digna de ser esmentada, amb el que gaudiria d'alguna cosa força truculenta :P
Això confirma que la internet està plena de gent rara... :-) Per cert, felicitats per haver sortit ahir amb aquest post al suplement de Cultura de l'Avui!!
eing? mande? locualo?
És que no estàs al dia! Ja ets famosa :-) Corre al quiosc a veure si en trobes encara un (plana 2) o espera a que pengin l'edició digital dissabte que ve...
juas!!! si ja en sóc de famosa!!! a casa a l'hora de sopar!!! :D
Felicitats,
Aquest dissabte et vaig veure i vaig pensar: mira-te-la, ara l'hauràs de tractar de vostè! ;-)
Bona feina i bon reconeixement!
Gràcies Galderich, per cert ... algú sap quan ho cobraré això???? hihihihi en tot cas gràcies per pensar en mi, qui siguis de l'Avui :D
Parla amb les SGAE...
Ara hi corro! ;P
Publica un comentari a l'entrada