La sort del Youtube és que trobem de tot i ens permet recordar coses que ens han agradat i que els hi havíem perdut la pista. És un pou per la nostàlgia!
Molt bons, m'agraden molt, jo de fet els he conegut gràcies al youtube i a tu, per cert,per què no fan mai coses com aquestes per la tele? Encara no s'han retirat, oi? A veure si mai tornen per Barcelona i els puc anar a veure....
Quant tenia 16 anys,els divendres al vespre anava a casa d´un company de la ràdio,molt més gran que jo i ens fumavem un paquet de fortuna,unes birres i escoltavem els discs d´aquesta gent que els tenia tots,mentre la seva dona era a balls de saló amb el que ara és el seu marit...glups.
Quant tenia 16 anys,els divendres al vespre anava a casa d´un company de la ràdio,molt més gran que jo i ens fumavem un paquet de fortuna,unes birres i escoltavem els discs d´aquesta gent que els tenia tots,mentre la seva dona era a balls de saló amb el que ara és el seu marit...glups.
si KIKA, el temps passa volant :) però tant li fa si encara podem riure :)
Aisss GALDERICH po zi, però també és un pou per a les innovacions, i per a les frikades divertides i ... :P
Gràcies FRANCESC ja me l'he mirat, però vols dir que cal traduir-los? No ho sé, és com traduir la Mafalda, o els sonets de Shakespeare, no és ben bé el mateix :D
OSCAR ROIG saps que m'has de fer cas, que per alguna cosa sóc més vella :)
Hola EFREM, gràcies per la visita, ens veiem :)
Ui BONI vols dir que si els Luthiers sabessin que han estat motiu d'una anècdota d'aquestes no en farien una cançó? :)
És veritat KWEILAN, perquè l'humor de debò no mor mai :)
Hola ÒSCAR, Faemino i Cansado m'agraden també, són una altra història, però molt divertida, tot i que, a vegades, ho he de reconèixer, no els entenc massa :P
10 comentaris:
ostres, quina gràcia. quan deu fer que els vaig veure vint-i-cinc anys, com a mínim! quin vertígen!
La sort del Youtube és que trobem de tot i ens permet recordar coses que ens han agradat i que els hi havíem perdut la pista.
És un pou per la nostàlgia!
són molt bons, tinc un col·lega sabadellenc que fins i tot els hi ha dedicat un blog. Et deixo l'enllaç:
http://luthierscat.blogspot.com/2008/07/bolero-de-los-celos-tro-pecaminoso.html
Molt bons, m'agraden molt, jo de fet els he conegut gràcies al youtube i a tu, per cert,per què no fan mai coses com aquestes per la tele? Encara no s'han retirat, oi? A veure si mai tornen per Barcelona i els puc anar a veure....
Blog interessant! T'afegeixo a la llista per anar-te visitant :)
Quant tenia 16 anys,els divendres al vespre anava a casa d´un company de la ràdio,molt més gran que jo i ens fumavem un paquet de fortuna,unes birres i escoltavem els discs d´aquesta gent que els tenia tots,mentre la seva dona era a balls de saló amb el que ara és el seu marit...glups.
Quant tenia 16 anys,els divendres al vespre anava a casa d´un company de la ràdio,molt més gran que jo i ens fumavem un paquet de fortuna,unes birres i escoltavem els discs d´aquesta gent que els tenia tots,mentre la seva dona era a balls de saló amb el que ara és el seu marit...glups.
Són molt bons i sempre que actuen a Barcelona procuro tenir entrades, i coincideixo amb tu: sempre em fan riure.
no soc massa dels luthiers però a mi em passa quelcom semblant amb faemino y cansado.
si KIKA, el temps passa volant :) però tant li fa si encara podem riure :)
Aisss GALDERICH po zi, però també és un pou per a les innovacions, i per a les frikades divertides i ... :P
Gràcies FRANCESC ja me l'he mirat, però vols dir que cal traduir-los? No ho sé, és com traduir la Mafalda, o els sonets de Shakespeare, no és ben bé el mateix :D
OSCAR ROIG saps que m'has de fer cas, que per alguna cosa sóc més vella :)
Hola EFREM, gràcies per la visita, ens veiem :)
Ui BONI vols dir que si els Luthiers sabessin que han estat motiu d'una anècdota d'aquestes no en farien una cançó? :)
És veritat KWEILAN, perquè l'humor de debò no mor mai :)
Hola ÒSCAR, Faemino i Cansado m'agraden també, són una altra història, però molt divertida, tot i que, a vegades, ho he de reconèixer, no els entenc massa :P
Publica un comentari a l'entrada