La casa de les dagues voladores, de Zhang Yimou, no passarà a la història com una de les seves millors pel·lícules, però cal reconèixer que el treball estètic és brutal. I no me n'he pogut estar de veure-la, des de la seva estrena, al 2005, pel cap baix unes deu vegades. La veritat és que estèticament no és millor que l'anterior pel·lícula, Hero, podríem dir que abunda sobre el tema i es barroquitza, i no ho dic pas en sentit pejoratiu, tot i que, a La maldició de la flor daurada es passa tres pobles i pots entrar en basca, encara que em continua agradant com tracta la fotografia. Quan em va preguntar una amiga que era La casa de les dagues voladores, vaig dir-li: Matrix però amb 6.000 anys d'història al darrera. Diguem que després de pel·lícules fantàstiques i equilibrades, com El camino a casa i La linterna roja, va decidir més per la imatge que per la història. El motiu de parlar-ne ara? L'Spotify i haver-me passat la tarda del divendres escoltant la música de Shigeru Umebayashi.
10 comentaris:
la casa de les dagues... visualment, estèticament, és de les millors que he vist en la meva vida. Se sol dir que el que compta no és la història sinó la manera d'explicar-la, afirmació amb la cual no estic del tot d'acord; Per a mi haurien d'estar mig i mig: si escrius és perquè tens alguna cosa per explicar, no?
Malgrat tot, en aquest cas només per l'espectacle visual (que no és pirotècnia barata ni efectes espècials perquè si) val la pena.
Jo només vaig veure la de la flor daurada que no estava malament, però semblava rodada a Marina d'Or.
No és el meu tipus de cine, però "Tigre i dragó" d'Ang Lee em va entusiasmar. Tot i que Yimou és un esteta i Lee un humanista, tu creus que són comparables?
Reconec que defujo de les pelis orientals, i entenc m'en perdo més d'una interessant. De fet vaig molt poc al cinema ultimament, precisament Matrix (la primera) estava bé fins a mitja peli, però en el moment que el noi aquell diu "quiero armas" la cosa ja es dispersa. I és aquest el motiu que vagi poc al cinema, les pelis són molt espectaculars però mal fetes, mal explicades moltes vegades, o sia un gran embolcall per poca cosa i com tinc el canal plus i el DVD, les que m'interessen les veig a casa.
bon cap de setmana, que avui ja m'he fet quaranta quilòmetres amb la bici (he sortirt a les 6 però que fot una calda).
bona recomanació musical per xafogors melangioses...
quan fa que no vaig sol al cinema a veure cinema? bufff
A mi, FERRAN, em va agradar més Hero, pel tractament que fa dels colors, però tant li fa, m'agraden d'ell fins i tot les dolentes :)
ALLAU no et quedis amb la que potser és la seva pitjor pel·lícula, capbussat més endarrere, només que sigui amb El camino a casa i en gaudiràs molt. I d'Ang Lee m'agrada Tigre i Dragon, però també em va agradar molt Deseo, peligro. Em va semblar estèticament impecable.
El cinema oriental FRANCESC té de tot, com a tot arreu, però és molt recomanable, fins i tot si hi ha lluites, són consubstancials a la seva cultura i al seu imaginari. Apa, que et vols posar bikini que hagis de fer tants quilòmetres amb aquesta canícula? ^^
GATOT la sensualitat d'aquestes pel·lis potser et quadraria ^^
No, clidice, jo em referia només a les pel·lis d'arts marcials d'aquests directors. Ja conec les antigues de Yimou i d'Ang Lee m'agrada pràcticament TOT el que ha fet.
Ah! bé, ALLAU, això de les arts marcials ens sol repel·lir d'entrada per tots els tòpics que ens han inculcat. Penso, sincerament, que l'aproximació al cinema oriental cal fer-la sense massa prejudicis, veure'n moltes coses, per si de cas. Vaig fer un post sobre Bong John Hoo, per exemple, que és un director que m'agrada força. :)
He perdut un comentari :( Quan he clicat a publicar semblava que tot anava normal però pif! no ha sortit. O sigui que, si us plau, torna'l a fer, hi havia un hipervincle que m'interessava.
La casa...em va agradar però només per veure-la un cop i ja està. El teu apunt m'ha recordat una amiga meua que és una fan d'aquesta pel.li i quan la van estrenar la va entusiasmar.
Hola KWEILAN a mi és que l'estètica em perd :P i en Zhang Yimou, en totes les seves pel·lícules, fins i tot en les que no tenen res a veure amb aquesta, és un esteta :)
Publica un comentari a l'entrada