En la blogosfera hi sou molts els que poseu bones músiques i que m'ajudeu a aprendre'n una mica. El youtube, que és un arma que la carrega el diable, em provoca i no puc evitar retornar a vells vicis del passat, ja ho heu pogut anar comprovant. Hauríeu hagut de veure com, amb mon germà i ma germana, cantàvem el següent:
La meva professora de guitarra sempre deia que ho havia de deixar i dedicar-me a la bateria, ara no sé si és perquè ho podia fer bé o era una insinuació maliciosa?
El cas és que no és que volguéssim fer funcionar els Muppets, el que volíem era ser Muppets i molt em temo que encara ho voldríem. Per si em sent alguna fada (bona o dolenta, tant li fa si sap fer màgia) jo em demano l'Animal o Miss Piggy, que són els que més quadren amb els meus personals, i intransferibles, Dr. Jeckyll & Mr. Hyde.
9 comentaris:
no es poden trobar millors professors per un curs d'iniciació a la música. tot i que per culpa manah-manah (papi piribi) a mi em van fotre fora de classe. quin rofessorat tan insensible!!!
Miss Piggy, quin perill! El manamana és un clàssic indiscutible. Proposo que el versionin els U2 en el seu proper disc. O la Madonna.
ÒSCAR ja ho havia vist que ets un artista incomprès, però no hi pateixis, la posteritat t'ho reconeixerà! :D
SM, nooooo que no me l'espatlliiiiin ;P Miss Piggy és la meva ídola absoluta, m'agradaria ser com ella. A més té unes orelles encantadores! I el seu musell? senzillament diví! ^^
Gairebé tots tenim un passat musical de quan erem menuts, només que a la meva infantesa no n'hi havia....
Vaja FRANCESC! ara et veig com un damnificat, hi havia un món sense Muppets? És broma :) Un petó solidari :)
Jo ho sento, però era un fan dels vells del palco.
Quan alguna vegada m'estic mirant alguna cosa de reüll i s'apropa algú i comencem a fer comentaris sarcàstics (ho sento, m'encata això!) comento que semblem els vells dels "Teleñecos". Si riu sé que és una persona intel·ligent i amb referents culturals de primera magnitud, sinó sap de què parlo ja veig que és algú de poc fiar. Hi desconfio automàticament...
GALDERICH, vaig treballar per un home que deia que no es refiava mai de ningú que no s'hagués emborratxat cap vegada i que no sabés formular un sarcasme en el moment adequat ^^ a mi m'encantaven aquell parell de vells rondinaires, eren una figura autèntica. Encara que vells amb sentit de l'humor tampoc n'hi ha tants :( però quan en tenen uiiiii :)
Está bien eso de "fedellar" en el youtube y remontarte a tiempos pasados. Me he reído con ese "Manamaná" tan pegadizo que lo voy a tener colgado de la oreja todo el día. Pero el batería casi que me puede. La de adrenalina que tiene que soltar uno! Vamos que sueltas todo el Hyde que llevas dentro y te quedas relajado. ¿No te lo diría por eso la profe?
Ahora que lo pienso, risoterapia, palmoterapia...Bateroterapia!!
debe ser por eso SHANDY por lo que a la que me despisto ando corriendo o en la bici, demasiada acumulación de "humores" que dirían en tiempos pretéritos ^^
Publica un comentari a l'entrada