Ara no fa gaires dies diuen que es va morir un senyor de color (quin?) que cantava pop (que sembla que no és un mol·lusc octòpode, sinó un tipus de música) i que ballava molt estrany, talment s'hagués enrampat.
Servidora, que ja té una edat i que és de poble, i dels afores, ha anat al youtube amb l'esperança de veure el senyor de color (quin?) en algunes de les seves actuacions, que m'havien garantit que allí les trobaria.
En tot cas, no sé si l'he trobat. N'he aconseguit un, de senyor, de color (negre), que ballava molt estrany, acompanyat dels teletubbies, uns ritmes que em sembla que no pertanyen al pop (al tipus de música, és clar, no pas al mol·lusc octòpode), sinó al disco (que em diuen que és una cosa que es balla, o ballava, a les discoteques). Us el deixo aquí perquè en gaudiu.
Per cert, encara no he sortit de l'estat de xoc.
Servidora, que ja té una edat i que és de poble, i dels afores, ha anat al youtube amb l'esperança de veure el senyor de color (quin?) en algunes de les seves actuacions, que m'havien garantit que allí les trobaria.
En tot cas, no sé si l'he trobat. N'he aconseguit un, de senyor, de color (negre), que ballava molt estrany, acompanyat dels teletubbies, uns ritmes que em sembla que no pertanyen al pop (al tipus de música, és clar, no pas al mol·lusc octòpode), sinó al disco (que em diuen que és una cosa que es balla, o ballava, a les discoteques). Us el deixo aquí perquè en gaudiu.
Per cert, encara no he sortit de l'estat de xoc.
12 comentaris:
Un clàssic de cançó, boníssima (per les meves oïdes). Ara, no recordava que el cantant fos tan estrafolari (en vestit i en moviments). Curiós.
Bon diumenge!
Ha, ha... fantàstic! Què freakies que erem sense saber-ho!
I el tema Teletubbies... en fi, allò era el més modern del món!
Sí senyora, aquests sí que eren els reis del pop, aquests i en Quimet, pescador de Sant Feliu de Guixols.
De veritat es vestia així la gent als 70? Jo és que era molt petit i no me'n recordo, o potser és un record reprimit a l'inconscient, no ho sé..
El meu ídol! (de quan era petit, és clar)
El primer single (encara sortien singles) me'l va dur mon pare i li vaig dir que no ho coneixia ningú "allò" de Boney M.
Al cap de pocs dies n'anavem plens per tot arreu i tot i els anys passats, encara ara, no hi ha "fiestuki" on no hi hagi alguna de les seves cançons.
Jo tinc un germà que l'imitava i ens agradaven molt.
HAHAHAHAHA Casiopea! i ja l'ha "revist" el teu germà? potser que li passis el link ;P
Si que ens agradaven, a casa, però és que, en realitat, vèiem molt poca tele i tot això, amb tant de lluentons, ens semblava TAN glamourós! :D Bé, no renego del meu passat, què hi farem! :D
llastima que no cantes aquet,Boney M era nomes un grup d'estudis i per culpa del exit van tindre que escollir aquets per fer el play back.
El que s'ha mort es un altre,diuen que nomes arribar al cel va preguntar on era el nen jesus
Però no eren el Milly Vanilly DDRIVER? amb aquests grups sempre em perdo :P Uf! vaja un l'altre!
Milli vanilli,Boney M,Lime...etc etc etc son moltissims
gràcies ;P et creuré per la teva bona fama d'expert :D
ual-la!
Boney M eren un grup "d'estudi"???????? Tant com els havia ballat, a les discos!!! (tots tenim un passat)
mea culpa
el senyor que es va morir s'havia anat descolorint amb les rentades... consti que a mi m'agradava força, el pop. (Tots tenim un passat)
no m'agrada el pop a la gallega, aix!
Publica un comentari a l'entrada