No, no us penseu pas que ara faré la competència a USD, és justament tot el contrari. USD, o Una Sortida Digna, és un (una?) blogaire al (o a la) que li agraden els misteris, i té aquest fantàstic blog de portes obertes, sortides dignes. N'hi ha de realment interessants i no me'n puc estar de passejar-m'hi; però si bé les portes obertes diuen moltes coses, les portes tancades també parlen. Com segurament hem fet més d'un, he revisat les meves fotografies per trobar-n'hi de portes, i n'he trobat, és clar, els humans no som gaire originals manta vegades. Però he trobat, també, portes barrades, tancades, hermètiques, que m'han semblat molt expressives.
Són portes, algunes, que baixen com un mur a fets i persones execrables, o que ens allunyen d'aquests mateixos fets i aquestes mateixes persones, talment com si nosaltres no hi tinguéssim res a veure, com si pertanyéssin a una altra humanitat. Penso amb sinceritat que són mecanismes psicològics que fem servir per allunyar-nos d'allò que no ens agrada, però també ens allunya del coneixement i de l'aprenentatge. Com aquesta porta, de la catedral de Granada, edificada al damunt de la gran mesquita nazarí, símbol del tancament del període àrab de la península, l'allunyament d'una visió del món i la institució d'una altra fórmula, menys airosa, més feixuga i que tan afecta a l'imaginari nacionalista espanyol:
O bé aquesta senzilla porta de l'església de sant Pere d'Albanyà, del romànic primitiu, amb els seus reforços metàl·lics en un intent d'ornamentació, simple, pràctica i econòmica, que ens parla d'una part del nostre país i d'una forma de viure que, tot i pertànyer-nos, ja no recordem:
O aquesta porta d'entrada (o sortida) en barca a la torre de Londres. Ser "portat a la torre" era la frase definitiva, la sentència de mort de facto. Ara hi guarden les joies de la corona uns senyors als que et vénen ganes de demanar-els-hi un gin-tònic, perquè, en realitat, ningú no sap massa ben bé que són:
En tot cas, però, aquesta és la meva preferida: una porta tancada als orígens, a allò que fou i que no acabem mai de saber ben bé. Qui eren, què feien, com pensaven? o, més ben dit: qui érem, què fèiem, com pensàvem els humans que vam (van) erigir aquest dolmen a la serra de l'Albera?
10 comentaris:
quina mala llet publicar un post de "portes tancades" a aquestes hores de la matinada... quan alguns encara hem d'anar a clapar... d'això se'n diu provocar al personal...!
deumeusenyor...
(comentari deixat a les 6:46, que després aquesta amb això de la moderació de comentaris, els publica quan vol...)
(aquesta, vol dir vu excel·lència i bellíssima i estimadíssima)
(ei... que amb un post tant críptic, quin diàleg vols muntar...? portes obertes/tancades? saber si la USD és un paio? -que ho és-; musulmans versus íbers? ... és que no queda gens clar, eh?)
(ah val... que m'has dedicat el post perquè he tancat el blog?... no, dona... la Cuca al Cau seguirà oberta!)
au, passa a jeure! marededéusenyor! i quin embolic! :P
A mi m'ha recordat la cançò de León Felipe que cantava el Paco Ibáñez sobre com era una pedra, però en versió porta...
M'ha agradat aquest mostrari.
és curios com per protegir-se de l´entrada d´un descunegut la gent a canviat de estìl de porta durant la historia de la humanitat....si no fossim tant desconfiats potser aquests elements no formariant part de la nostre vida....una abraçada desde mis historias
A mi, la que més m'agrada és la darrera, què vols, sóc altempordanesa i de tocs estranys... petonassos!
Pues a mi la de l'aigua, clar qu això d'haver de pagar entrada per veure-la...
enigmàtiques són les portes tancades i l'autor/a d'USD
una porta tancada et convida a girar cua, mentre si està entreoberta t'incita a entrar
les portes tancades també m'agraden, però sento una predilecció especial per a les portes obertes, especialment en aquests moments i especialment vistes des de l'interior, com una sortida digna
GALDERICH, gràcies, no conec la cançó, l'hauré de buscar.
JORGE, a mi no m'agraden les portes o les finestres tancades, que també és un problema, potser serien millor aquelles portes de corral, que s'obrien per meitats.
ZEL, a mi també. Vam travessar l'Albera a peu, amb l'home i els fills, i va ser fantàstic, dòlmens inclosos, el castell de Recassens, els castanyers ... petonassos for you!
RAMON, dóna gràcies a qè pagues, abans si la veies podia ser l'última vegada ^^
JESÚS, oi que sí? me l'imagino una ombra, dalt la torre d'un castell ... muhahahahaha! ups! se m'en va l'olla :D
LORENA, hola! benvinguda! a mi les portes tancades em provoquen preguntes. Ja ho diuen: "la curiositat va matar el gat" :D
USD, home! dona! Sàruman! ;P una porta oberta no et garanteix una sortida digna, prequè pots sortir a estampida i encastar-te contra qualsevol cosa, al més pur estil dels cow-boys de l'oest nord-americà. La sortida digna, on les hagi: Glòria Swanson a "El crepuscle dels Déus". Brutal! :D
Publica un comentari a l'entrada