divendres, 4 de setembre de 2009

Avui no tocava

Avui no tenia previst publicar cap text, però ahir vaig tornar a la feina, amb l'ànim volgudament decaigut, com s'escau en temps de bonança, davant el fet ineluctable d'haver de tenir el cul llogat i no seure quan es vol.

Tanmateix, jo que treballo en una assessoria, i després de la primera hora, on se'm va fer l'informe de totes les empreses que han despatxat personal, confesso que estic molt contenta de poder tornar a la feina. I que duri!

O sigui que una cosa és la conya i l'altra la refotuda, amarga i duríssima realitat.

12 comentaris:

òscar ha dit...

refotudíssima clidice. tinc un bon amic a la conselleria de treball i comenta que si això no és l'apocalipsi ben poc que li falta.

Francesc Mompó ha dit...

Sí, Clidice, sí, l'ofici de viure és ben dur.
Salut i Terra

Ramon ha dit...

Pues això... que duri!

Galderich ha dit...

Em posa malalt que diguin que la crisi s'està acabant quan la situació actual i la que ve, és un caos, aprop de l'apocalipsi com diu l'Òscar!

garbi24 ha dit...

Son aquelles èpoques que es celebra poder anar a a treballar...i poder cobrar a final de més . Un altre esport de risc.

F.Puigcarbó ha dit...

així és, on hem arribat que cel·lebrem tenir una merda de feina! com ara ja no som treballadors ni obrers......

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Si les opcions són tenir el cul llogat i menjar cada dia, o seure quan es vol i menjar quan es pot, jo encara m’inclino per la segona opció. I t’asseguro que des de fa un temps m’estic aprimant però... encara puc seure quan vull.

Clidice ha dit...

La veritat és que és molt frustrant ÒSCAR

Si FRANCESC i molts no ho sabem pas prou.

RAMON ja tens raó, ja.

GALDERICH, no volen que hi hagi pànic, però se'ls veu el llautó.

GARBI24 bé, cobrar és el següent pas.

FRANCESC ja fa molt tempsque els moviments obrers s'han desactivat, si més no en aquesta nostra terra.

MIQUEL, no et pensis que no ho rumio vegades, la meva feina m'ho permetria, però ja he tingut empresa i em fa molta, però que molta mandra.

Eduard ha dit...

Benvolguda,
la meva feina va en sentit invers a la de la resta. Sí, treballo a la gran casa que se sol associar als anagrames amb què encapçales aquest post -encara que realment no és la mateixa, perquè estic a la conselleria que esmeta l'Òscar, al Servei d'Ocupació-. I si és d'agrair tenir feina, en el meu cas és molt lamentable tenir MASSA feina.
Així que t'entenc perfectament...

Clidice ha dit...

Hola EDUARD, tots els que teniu a veure amb laboral aneu colgats de feina i amb la moral sota mínims. Ja et planyo ja. Jo sóc de comptable i potser el mal és a la inversa, baixa la feina i la moral. En qualsevol cas, tot és prou dolent.

kweilan ha dit...

Jo conec gent a l'atur i ho està passant malament. I no tenen massa esperances de trobar feina per ara.

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Doncs sí, Clidice, que duri i que ens duri a tots. I jo agraïda de tenir la que tinc, encara que hi hagi coses que no m'agradin...