dimecres, 9 de setembre del 2009

Manual del motxillaire (i2)

Seguim fent la motxilla i encabint-hi tot de coses, algunes absolutament prescindibles, que fan d'aquest esport una font inesgotable d'entrenament de la capacitat de sofriment i enforteixen el caràcter cosa mala (com si a mi em fes falta enfortir-lo).

1. El calçat baix i el calçat alt. O sigui: les vambes i les botes. Els meus amors, mallorquines, de la casa Bestard, no em fa res fer-ne propaganda sense cobrar, perquè són les millors botes que he tingut mai. Ben cosides, ben dissenyades, amb la sola Vibram, poden servir tant per fer muntanya a l'estiu, com per calçar-te uns grampons, unes raquetes o uns esquís de fons, i et poden durar, tranquil·lament, 10 anys o més. Te les canviaràs per avorriment. (Senyors de la Bestard, això és sense cobrar, però no li faria pas fàstic a una sobrassada, no, la dels turistes no, l'altra ;P). Segurament amb unes passaria, les botes, atès que vaig a l'alta muntanya, però sempre duc les dues: "per si de cas".
2. La roba: xancletes per la dutxa (necessàries), mitjons (amb la meitat hagués passat), roba interior, samarretes (no en calia tantes), malles, un cangur per la pluja (dic cangur però en realitat servidora duu un North Face HyVent DT, reconec que en algunes coses puc semblar una mica osea, però a la muntanya, si pots, ves amb el millor), un polar, North Face, també, molt prim i que escalfa molt, guants de ciclista pels bastons, tovallola (és la peça de color verd del fons), carregador de mòbil, ulleres de sol, barret, mocadors de paper, i corda i agulles d'estendre la roba.
3. Llibres. Si, ja ho sé, tres llibres és una barbaritat, però ja sé el que passa: arribes a un refugi i tens hores i hores i hores sense saber què fer. El millor és llegir. En aquest cas vaig fer una mala tria, el llibre d'en Salvador Macip, El rei del món. Ara ve quan en Salvador té un infart. No és el que sembla. No me l'havia d'haver endut perquè el vaig començar després de dinar al refugi i el vaig acabar abans de sopar. És un llibre divertit, amè, molt ben escrit, però molt ben escrit de bo de bo. De fet, més que un llibre és una pel·lícula, trepidant i, com m'agraden a mi, sense moralina. Des d'aquí felicitar-lo. Salvador, ho sento però no tinc el Photoshop, o sigui que no he pogut jugar amb les idees que tenia al cap. També em vaig endur l'Orlando de Virginia Woolf, que finalment no vaig començar, i la Brevísima historia del tiempo d'Stephen Hawking, que em va ocupar la major part del temps, un cop acabat el llibre d'en Salvador Macip (ja us he dit que és molt divertit? ... i molt interessant? ... i que és una història trepidant i molt ben trenada?). Ah! i la llibreta, com no, on no hi escriuré res més que les dades tècniques i quatre bestieses, no escric mai quan em moc, i la llicència de la Federació, la Visa, el DNI i la targeta del RACC.
4. Els bitllets. Avui és fantàstic perquè els pots treure per Internet, la qual cosa t'estalvia haver d'anar a Barcelona a fer cues en taquilles d'aquelles que posen nerviosa. Ah! si! i les ulleres de llegir, que una ja té una edat i se li han fet els braços curts.
Per cert: sabeu que el llibre d'en Salvador Macip, El rei del món, és molt bo? És que com què em faig gran ja no recordo quines coses he dit i quines no.
també continuarà ...

Nota: totes les marques i llibres que surten en aquest post ho fan sense pagar-me res. Les hi poso perquè vull, perquè són les que m'agraden i no tinc cap recança en reconèixer-ho. O sigui que ningú es pensi que estic venent res, ni que m'estan pagant per dir-ho. No fos cas.

25 comentaris:

Galderich ha dit...

Clidice, en Salvador segur que t'ha pagat...
El romanticisme de la sortida es perd quan portes el carregador pel mòbil... els refugis ja no són el que eren!

Ferran Porta ha dit...

Ets una pro-fes-si-o-nal com la copa d'un pi de muntanya; professional!

Per cert, tot això ho dus al damunt, com el cargol que transporta casa seva?? Ho trobo admirable!

Anònim ha dit...

... Per cert, aquest Llibre del Salvador Macip, El Rei del Món, dius que t'ha agradat, oi?

Manel ha dit...

Però ... ¿Que anaves a descobrir? Jajaja.
Ho tindré pressent per la pròxima sortida. El que esta clar, es que t'organitzes molt millor que jo.

Clidice ha dit...

GALDERICH no pas, i així que li ho vaig deixar anar, així com qui no vol la cosa :P I, què vols que et digui, dur el mòbil, ni que sigui apagat, és una garantia de seguretat, que jo no deixaria perdre.

FERRAN, senquiu senquiu, sempre se n'aprèn, però ho estem perfeccionant :P

RAMON, llibre? quin llibre? ah! si! el d'El rei del món, d'en Salvador Macip? si, em sembla que si que m'ha agradat ;P

Gràcies MANEL, res, anàvam a descobrir la vall del Tena a l'Aragó. El mal de la muntanya és que has de dur el mateix per anar prop de casa que si vas a les quimbambes. :( i pesa un tou!

en Girbén ha dit...

Deixa'm acabar de fer el producte -el de les botes no pas el llibre. D'acord amb què les Bestard, en concret aquesta sèrie que afegeix una malla de "kevlar", són indestructibles. Abans es desgasta la sola que s'hi fa un mínim estrip. (Un tall de la sobrassada que sigui per a mi.)
I insistiré: Valga'm quin motxillot!

Clidice ha dit...

Calma GIRBÉN calma, encara no està. I ja t'ho he dit, les cordes, els mosquetons i tota la vostra faramalla pesen com un mort :P

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Sobre la teva nota final: ja m’ho crec però... no creus que potser seria una mostra de cortesia per part dels editors dels llibres i els fabricants dels articles esmentats que et tinguessin alguna atenció?
Si jo fos un d’ells i m’assabentés de la teva “propaganda”, t’asseguro que t’enviaria un pernil com agraïment.

Clidice ha dit...

hahahaha MIQUEL, home qui diu un pernilet, diu unes gambes de Palamós, una capsa de vinet ^^ naaaa, el que és bo és bo, i no li cal propaganda. :D

Això si, en Salvador m'ha de dedicar el llibre, d'això no se n'escapa! :)

mina. ha dit...

Encara tinc el turmell tocat, per a l'alta muntanya. Però fa sis mesos vaig descobrir una mitja canya de TheNorthFace que es corda sola... que és la cosa més lleugera i còmoda que he portat mai.

No he portat mai Bestard :-(

Clidice ha dit...

Quin greu MINA, que et milloris, encara que els malalts de la cosa sempre arrosseguem lessions velles i inacabables :P Sembla interessant aquesta bota, malgrat que North Face té una forma massa estreta pel meu peu :( imagino que a EEUU vénen amples diferents, però el que arriba aquí és un estandard :(

Francesc Puigcarbó ha dit...

acaben d'informar a les noticies de les set pm que a Salvador Macip l'han hagut d'ingressar d'urgencies....................., es cagaba en algú......es veu

Clidice ha dit...

:O una mica més i m'espanto de debò ... pera ...

Clidice ha dit...

... que és que era el comentari 12+1 (brrrrr).

FRANCESC! ets un poca-suelta!! :P

MARTELL DE REUS ha dit...

A la motxilla jo hi afegeixo l'electrònica: càmara, carregadors i el gps logger (l'utilitzo per grabar la ruta que faig).

Clidice ha dit...

Hola MARTELL, això i la tenda ho porta "l'altre" ;P

Striper ha dit...

Ostres m'has fet sentir mes jove recordant la meva motxila quant era escolta.

Clidice ha dit...

Hola STRIPER, no he estat mai escolta però els veig, pobra canalla, i van carregats com a rucs :)

Salvador Macip ha dit...

No estic a urgències, no, només de semi-vacances i per desgràcia molt desconnectat de la catosfera.

Moltes gràcies Clídics per totes les vegades que fas sortir el meu nom i el del llibre al post. Només per pes ja et mereixes el pernil (passa'm una direcció i te l'envio -Galderich, malpensat, el pagament no era previ!).

Però gràcies sobretot perquè em sembla llegir entre línies que el llibre et deuria agradar. Posar-lo entre l'Orlando i el Hawking ja és una bona senyal. No m'atreveixo a pensar què hauries fet amb el photoshop (el protagonista del Rei del Món convertit en dona i pujat a una cadida de rodes?). Queda pendent que algun dia demostris les teves habilitats amb el collage.

Gràcies també per donar-me l'oportunitat d'animar una mica una vetllada motxil·lera en un refugi. Tot un honor que triessis el meu llibre!

mina. ha dit...

Ah, els tocats de muntanya tenim cada conversa surrealista...

Amb totes les botes tinc un avantatge fantàstic: calço un 42 europeu, 43 en algun cas. Per tant, botes "de noi", amb qui comparteixo amplada de peu (normal, per la llargada). A més: sabates de muntanya de noi = més models per remenar, i encara més ben acabats (una pena, però és així). Tinc peu estil hòbbit i calço en conseqüència (pero calço), i em meravella poder portar sabates model "estret" de la Birkenstock, per exemple.

Clidice ha dit...

SALVADOR, apunta: Clídice, 13 Rue del Percebe. ^^

MINA, jo calço un 38 i tinc el peu ample. Ja miro sempre les d'home, però costa una mica. Les "de dona" ni me les miro, la majoria són per fer excursionetes amb la rebequeta posada :( em fa una rabia més rabiosa! Per això ja vaig directe a la Bestard, passo de mariconées i quetxuades.

Montse ha dit...

pija, que ets una pija!
;)

oseaaaaaaaaa

Clidice ha dit...

jooooo pijaaaaaaa oyes mona, però tu catcreus? osea, tu ca tas pensat? tinc bon gust, osea, m'ancannntan las cosas guais i tal no? però, osea, de pija res eeeee, jo divina de la muerrrrteee :D

Manel Aljama ha dit...

Un cop més, gràcies per aquest manual tan complet de motxillaire.

En la primera entrega (i1), prometo que no hi vaig veure la foto amb el repelent de la marca "Ralec" (que és el millor) ni hi vaig llegir en el text cap paraula semblant a "repelent". El cervell té uns mecanismes ben estranys quan els mosquist han fet de les teves cames un zona d'aprovisionament...

Clidice ha dit...

Tranquil MANEL, ja sol passar això :)