divendres, 18 de setembre de 2009

Tardor des d'un balcó


Noies al balcó (1868-69)


Avui he descobert que ja arriba la tardor. Què com ho sé? pels ocells? per la natura? per la temperatura? perquè ho ha dit el Tomàs Molina? res d'això, ho sé "pels del balcó".

Visc en un poble, en un carrer curt i sense sortida, o sigui que els veïns que som, algun dia us en puc parlar, formem una petita república independent, fins i tot sense referèndums ni consultes.

En un dels dos únics edificis de pisos del carrer, aquest de només dues plantes,  hi viuen "els del balcó". Ningú els coneix i amb ningú es parlen, però es fa evident que el ritme de la seva existència sembla lligat al balcó.

Pare, mare i tres criatures, sempre els veus asseguts, drets, menjant, fumant, xerrant ... al balcó. No se'n mouen. Des d'allí parlen amb el noi de les pizzes i li tiren els diners perquè deixi les pizzes a l'escala, - Y no te olvides el pan de ajo de regalo! - Pues dame el tiquet! - Ya te lo tiro con las pelas! Des d'allí s'escridassen quan, de baix estant, un dels dos fills adolescents demana per sortir fins més tard, o es llencen les claus si se les han deixat.

Una altra característica xocant, si més no curiosa, és que entre ells tots es parlen en castellà, excepte amb la nena petita, d'uns dos anys, amb la que tots automàticament canvien al català. Fenòmens d'aquells clàssics a la nostra terra i força paranormals, quan se sap que tots són catalanoparlants d'origen.

No es parlen amb ningú, tots els intents d'apropament per part d'un nen del veïnat cap a la nena petita han estat coartats per la família. Ells viuen allí, al balcó, com qui viu en un aparador. Fins i tot, al principi, els veïns comentàvem que no fos un realitixou d'aquests que ara estan tan de moda. Però no, sembla ser que són una família "normal". Una altra de les teories que corren pel veïnat és que no hi ha pis allà, que pugen per l'escala i surten ... al balcó. Que allí només existeix un balcó. Ja podria ben bé ser, però cap de nosaltres tampoc no s'ha decidit a esbrinar-ho.

En tot cas, ara que ja fa uns quants anys que convivim, ells al balcó i nosaltres cadascú a casa nostra, de les que tenen cuina, vàter i habitacions amb llits,  "els del balcó" són la mesura de les estacions. Quan arriba el mal temps desapareixen del balcó, fins a la primavera, que s'avancen, fins i tot, a les orenetes.

- Fa fresca ja, oi?
- Si que en fa, ja no hi són "els del balcó"!

- Fa bo, oi?
- I tant! ja han sortit "els del balcó"!

Hem arribat a pensar, que potser se'n van a alguna terrassa que no fos a l'altra banda de l'edifici. Però allò ja és un altre carrer i, és clar, no volem conflictes  interveïnals.

20 comentaris:

òscar ha dit...

aquesta mena de los otros que viuen al balcó són, en definitiva, els qui diuen quan es passa de l'estiu a la tardor, clidice?

val. passem l'adreça que em faig passar per pizzero i miro a veure si poden retardar una miqueta més del compte aquest trànsit. que no pateixin ... els hi portaré pan de ajo!

Striper ha dit...

Aquest any es molt clar la tardor ja se sent ja s'olora.

kika ha dit...

:-D

i m'ha agradat molt que defineixis com a paranormals aquests fenòmens que passen a algunes families on alguns membres aprles en català i altres en castellà i no se sap ben bé per quina raó.

XeXu ha dit...

Caram, quina fauna que hi tens al veïnat. Penso que hauríeu d'esbrinar què els passa. Potser tenen algun problema, o alguna fòbia. Encara que hi ha gent per tot, així que...

Galderich ha dit...

Fantàstica descripció d'uns veins paranormals en tots sentits.
Poses aquest text en un recull de contes i ets la reina!

garbi24 ha dit...

Veïns de tota mena.... jo n'he tingut uns durant vuit mesos, que tal com varen venir han marxat....sense dir res.
Tant costa ?

SM ha dit...

Un carrer molt animat (almenys a l'estiu)!

poesiaula ha dit...

és una sort! t'ubiquen als canvis sense haver mirar cel ni calendari...
I ells són també afortunats. Tenir un balcó amb tanta capacitat deu ser meravellós.

Allau ha dit...

Sigui cert o inventat és un relat molt bo.

De fenomens paranormals lingüístics a casa n'hem viscut bastants. Potser un dia els explico.

F.Puigcarbó ha dit...

No seràn d'atrezzo?. De fet crec que ja som a l'hivern,. la sogra que va treure el ventilador fa quatre dies, ahir i avui ja tenia engegada l'estufa.

Thera ha dit...

Històries veinals... i tant que n'hi ha per escriure! M'ha agradat com ho has escrit. I la tardor, sí, ja la tenim aquí, a poc a poc ens envaeix, i tothom cap a dins el cau. Una senyal evident del canvi de temperatures ;)

kweilan ha dit...

Es basa en un fet real però com a conte -ja t'ho han dit en alguns comentaris- seria boníssim.

pH ha dit...

I ells que deuen pensar que els paranormals sou (som) tots els altres i per això resten aïllats al seu balcó....

pH ha dit...

I ells que saben que els paranormals sou (som) tots els altres i viuen feliçment al seu balcó. Al cap i a la fi els "balconites" o "balconesos" son així. Si el balcó no és gaire gran hauran d'anar alerta de no augmentar massa la família....

Clidice ha dit...

nusé ÒSCAR són tan esquerps, però cap problema jo te la passo :P

Si STRIPER, ja fa més d'una setmana que penso que la natura està assajant el fred :)

KIKA dona, no hi tinc res en contra, que cadascú a ca seu ..., però sempre m'ha xocat això :)

Ves a saber XEXU potser tenen por que els caigui el sostre del pis al cap ^^

Gràcies GALDERICH però no passaré de pagar-te una cervesa. Una mariscada ni ho somniïs :P

GARBI24 la gent ... és com és, som com som :D peace&love germà ;)

Ni t'ho imagines SM, tot i hi va haver temps més "espectaculars" :P

Hola POESIAULA! doncs vist així té el seu què, potser si :D

ALLAU gràcies, ets el següent després den Galde a la llista de birres per pagar :P I espero que ho facis, que segur que serà molt interessant :)

Òndia FRANCESC! la teva sogra és millor que el calendari del frare! però em sembla que va una pèl avançada ^^

Si THERA, ja és aquí, ja s'ensuma i m'encanta, que la calor m'atabala :D Gràcies :D

Gràcies KWEILAN :) m'hauré de començar a repensar això dels drets d'autor perquè havent de pagar tanta cervesa ... :P li preguntaré a uns quants de la blogosfera que publiquen i que segurament en treuen "pingües benefissios" :P

PH els balconites, balconesos o balconians ^^ són "asín", probablement ni pesen, com no pesen els putxinel·lis i el balcó és el seu teatret i nosaltres, els paranormals de baix, ens ho mirem embadalits :D

Ferran ha dit...

Osti, Clídice, ets una crack de les descripcions humanes; ens has trasmès perfectament el que deveu veure/sentir/percebre de casa vostra estant.

Esperem que la família-previsió del temps no es passi l'hivern asseguda a l'escala interior!

Clidice ha dit...

Gràcies FERRAN, d'això ... hummmm... i si compro unes xibeques i fem un "ampollot"?

Quina imatge més suggerent, allí, al replà, tots arraullits al voltant d'una catalitica superser! m'encanta! :D

Ferran ha dit...

Haha!! :-)

marta ha dit...

Doncs molt bona tardor :)
Segueixo llegint...

Clidice ha dit...

Gràcies MARTA :) molt bona tardor :)