dilluns, 21 de setembre de 2009

El cistell de les cireres


Entro al blog al vespre i veig el fantàstic rellotge que vaig conèixer gràcies a en Ferran: les deu i deu. M'ha fet pensar en la meva primera classe de pràctiques del carnet de conduir, quan tenia divuit anys, allà pel Cretàcic. El professor em va dir que les mans al volant es posaven en posició de "les deu i deu", i sempre més hi he pensat. Era un tipus especial el professor, alt i bigotut, era idèntic al Tip, de Tip i Coll, la veritat és que no recordo el seu nom, sempre l'he anomenat Tip en el meu record. Fumava com un carreter i aquest fou el motiu que deixés de ser professor d'autoescola pocs anys després d'aprovar jo el carnet. Va deixar l'autoescola i més coses, perquè es va morir. Era tot un tipus, si. Les baralles entre ell i jo van prendre un caire èpic, i a la seva tossuderia en ensenyar-me a conduir s'hi contraposava la meva tossuderia en fer les coses com a mi em donava la gana. Tot i així vaig aprovar a la primera. Féiem les classes a les vuit del matí, que jo no podia a cap més hora, aleshores treballava i estudiava. Quan vaig descobrir que era fanàtic de l'òpera, i d'Alfredo Kraus en especial, em vaig dedicar a fer-li la punyeta cantant-li les meravelles d'en Plàcido Domingo. Secretament jo covava el meu amor per en Kraus, que el Domingo no m'ha agradat mai prou. Els crits que em feia per aquest motiu es podien sentir de l'altra banda de Montserrat, i jo reia, i reia, i reia. Finalment, quan s'acabava les classes fèiem les paus amb l'Aragall. I tot això per les deu i deu, gràcies Ferran!

12 comentaris:

Striper ha dit...

El meu profe de autoescala , per aquella era mes o menys es deia Pau. Molt bon record.

XeXu ha dit...

Si és que sempre s'ha d'estar ben a l'aguait perquè un record ens pot saltar en qualsevol moment, i pels motius més insospitats. Quins disgustos li devies donar a aquell home, com t'agrada fer la punyeta.

garbi24 ha dit...

Ja sabem, una cosa més de tu.....ets tremendament tossuda......jajajjaja

Galderich ha dit...

M'imagino l'escena...
En fi, també em de tenir en compte que els professors d'autoescola són una mica rarets (el meu també, no mirava mai i es passava el dia remirant només papers seus)... com tots nosaltres amb la diferència que durant una hora han d'anar aguantant un tossut o tossuda que pensa que sap conduir millor que el professor!

Cesc Ginesta ha dit...

Ara m'explico aquells crits que venin del darrera de Montserrat sentiem fa uns anys.....

Era impossible pensar què eran part del teu carnet de conduïr......

Ferran ha dit...

Mite-la, la Clídice, tan pacífica que semblava: gambirota!! :)

Les 10 i 10... ostres, abans del rellotget en qüestió ja em sonava terriblement malament, però ara que estic tan concienciat, de cada cop que entro al blog, amb allò de "mig quart de...", buf, encara em sona pitjor!

Miquel Saumell ha dit...

Doncs a mi em deien que les mans havien d’agafar el volant en la posició "2 menys 10". I tot va ser aprovar (també a la primera!) i mai més he agafat el volant en aquella estranya posició.
Per cert, m’encanta aquest rellotge, em sembla que me’l posaré al blog.

Clidice ha dit...

Gràcies STRIPER, em sap greu no recordar el nom del meu, la memòria juga males passades :(

Naaaa XEXU que érem dos del mateix bàndol, ja pots comptar, en un Ford Fiesta i dues lolasflores amb pentineta i bata de "cola" :P

GARBI24 no ho saps prou! hi ha mules que em tenen per ídola ^^

GALDERICH és que JO CONDUIA (i condueixo) MOLT BÉ, homeeeeee :P imagino que estar tantes hores dins d'un cotxe amb tant de novell deu acabar fent-ho avorrir :)

CESC ;) si, encara bo que no em feien fer mecànica, però els crits els brodàvem :D

FERRAN jo pacífica? el Rambo a costat meu una germaneta de la caritat. Nosientolaspiernas!!!! :P

Jo, MIQUEL, alguna estona els hi fico i penso en aquell vell professor. La veritat és que ens vam arribar a apreciar molt :) era un home encantador. Quan vaig aprovar, entra al cotxe i em diu: "m'has acollonit!" i jo "eing?". Es veu que havia conduït massa "suelta" i em van aprovar per la seguretat demostrada, però representa que no ho vaig fer "bé". :D és que a mi m'encanta conduir!! nyiaaaooooo!

pH ha dit...

Jo em vaig treure el carnet a l'any 80. En aquella época ja es començàven a retolar comerços en català. Un dia al professor (de qui no recordo el nom i aque també fumava) em va preguntar intrigat:
- Tu sabes (era castellà, castellà)- porque ahora ponen tantas casas de putas ?
- Donde ponen casas de putas ? - li pregunto espantat.
- Coño, en todas partes veo locales que pone "Mobles" i para mi un "mublé" es una casa de putas no ?

Mira se m'havia oblidat i m'ho has fet recordar. Gràcies.

Clidice ha dit...

Òndia pH quin profe més simpàtic i "ditxaratxeru" :( si és que n'hi ha un tou que el dia que repartien "modus" estaven a la cua del diari :(

Jesús M. Tibau ha dit...

aprofitem els petits tresors dels records; i creem-ne de nous

Ferran ha dit...

Haha!!