crec que necessito una dosi d'empenta i "la veu", en aquesta cançó, sempre me l'ha donat Aquesta és una excel·lent versió, perquè per la Xarxa només volten versions de quan ja no era el mateix
La única raó per què lamento haver nascut a Barcelona el 1967, i no als Estats Units 30 anys abans, és no haver coincidit en el temps amb Ell, amb el Putu Amo (bé, sí, hi vaig coincidir però llavors encara no sabia apreciar-lo). Quin monstre, redéus!
Tota la força, tota l'energia i tot el booon rollo que siguis capaç d'acceptar-me... per demà. Ànims, Clídice!!
la reentrada sempre és feixuga. la veu de l'home dels ulls blaus hi pot ajudar però, potser, l'expectativa d'un viatget a nova iork encara hi ajudaria més.
tot i que, veient la morterada gastada aquest estiu, no sé si pressupost per anar a massa llocs ens quedarà a tots plegats.
doncs la cançó no negaré que és part de la memòria col·lectiva d'occident però -i ara t'aixafo la guitarra, I'm sorry- quan el veig no sé què ho fa que em fa pensar en l'Agosto Catedrales????
serà la vena econòmico-foscosa?
:)
i per lo de la feina, tu tranquil·la! segueix la vella dita: "eixugat i torne'm-hi que no ha estat res!"
petons de reentrée ara que jo faig cap de setmana llarg! :P
et podies haver buscat el vídeo de "anem a la muntanya......", per cert, he pillat uns paios de la Garriga prou curiosos, es diuen "Se atormenta una vecina"
Tens raó, guapa: aquesta cançó està plena d'energia i alegria! Jo he començat cabrejant-me de la classe tan porca que m'ha deixat la que hi estava abans. Ara he de fer jo la feina que ella no va fer el juny. Indescriptible. Que sigui lleu!!! :)
14 comentaris:
La única raó per què lamento haver nascut a Barcelona el 1967, i no als Estats Units 30 anys abans, és no haver coincidit en el temps amb Ell, amb el Putu Amo (bé, sí, hi vaig coincidir però llavors encara no sabia apreciar-lo). Quin monstre, redéus!
Tota la força, tota l'energia i tot el booon rollo que siguis capaç d'acceptar-me... per demà. Ànims, Clídice!!
Va que sempre es bo tornar a la feina , es millor que no tenir-ne....Anims i "que sea Leve"el retorn
Ànims que només és el primer dia!
I si avui t'abdueix una nau de visitants? Res es pot descartar.
Ànims!
la reentrada sempre és feixuga. la veu de l'home dels ulls blaus hi pot ajudar però, potser, l'expectativa d'un viatget a nova iork encara hi ajudaria més.
tot i que, veient la morterada gastada aquest estiu, no sé si pressupost per anar a massa llocs ens quedarà a tots plegats.
Clídice, no sé si ho he entès, treballes a Nova York? ;p
Eps... Un Dry Martini???
ÀnimUs...
doncs la cançó no negaré que és part de la memòria col·lectiva d'occident però -i ara t'aixafo la guitarra, I'm sorry- quan el veig no sé què ho fa que em fa pensar en l'Agosto Catedrales????
serà la vena econòmico-foscosa?
:)
i per lo de la feina, tu tranquil·la! segueix la vella dita: "eixugat i torne'm-hi que no ha estat res!"
petons de reentrée ara que jo faig cap de setmana llarg! :P
segurament el pitjor dia es avui... dema quan hi siguis la cosa ja anira de baixa... vaja, aixo espero :-)
Gènesi, 3, 17-19
Sinatra, un dels millors
et podies haver buscat el vídeo de "anem a la muntanya......", per cert, he pillat uns paios de la Garriga prou curiosos, es diuen "Se atormenta una vecina"
Tens raó, guapa:
aquesta cançó està plena d'energia i alegria!
Jo he començat cabrejant-me de la classe tan porca que m'ha deixat la que hi estava abans. Ara he de fer jo la feina que ella no va fer el juny. Indescriptible.
Que sigui lleu!!!
:)
A tots: gràcies. No cal dir que no tinc cap mena de dret de queixar-me, només ho faig de pur vici. Guan peton :)
Publica un comentari a l'entrada