Manual del motxillaire (i2)

Seguim fent la motxilla i encabint-hi tot de coses, algunes absolutament prescindibles, que fan d'aquest esport una font inesgotable d'entrenament de la capacitat de sofriment i enforteixen el caràcter cosa mala (com si a mi em fes falta enfortir-lo).

1. El calçat baix i el calçat alt. O sigui: les vambes i les botes. Els meus amors, mallorquines, de la casa Bestard, no em fa res fer-ne propaganda sense cobrar, perquè són les millors botes que he tingut mai. Ben cosides, ben dissenyades, amb la sola Vibram, poden servir tant per fer muntanya a l'estiu, com per calçar-te uns grampons, unes raquetes o uns esquís de fons, i et poden durar, tranquil·lament, 10 anys o més. Te les canviaràs per avorriment. (Senyors de la Bestard, això és sense cobrar, però no li faria pas fàstic a una sobrassada, no, la dels turistes no, l'altra ;P). Segurament amb unes passaria, les botes, atès que vaig a l'alta muntanya, però sempre duc les dues: "per si de cas".

2. La roba: xancletes per la dutxa (necessàries), mitjons (amb la meitat hagués passat), roba interior, samarretes (no en calia tantes), malles, un cangur per la pluja (dic cangur però en realitat servidora duu un North Face HyVent DT, reconec que en algunes coses puc semblar una mica osea, però a la muntanya, si pots, ves amb el millor), un polar, North Face, també, molt prim i que escalfa molt, guants de ciclista pels bastons, tovallola (és la peça de color verd del fons), carregador de mòbil, ulleres de sol, barret, mocadors de paper, i corda i agulles d'estendre la roba.

3. Llibres. Si, ja ho sé, tres llibres és una barbaritat, però ja sé el que passa: arribes a un refugi i tens hores i hores i hores sense saber què fer. El millor és llegir. En aquest cas vaig fer una mala tria, el llibre d'en Salvador Macip, El rei del món. Ara ve quan en Salvador té un infart. No és el que sembla. No me l'havia d'haver endut perquè el vaig començar després de dinar al refugi i el vaig acabar abans de sopar. És un llibre divertit, amè, molt ben escrit, però molt ben escrit de bo de bo. De fet, més que un llibre és una pel·lícula, trepidant i, com m'agraden a mi, sense moralina. Des d'aquí felicitar-lo. Salvador, ho sento però no tinc el Photoshop, o sigui que no he pogut jugar amb les idees que tenia al cap. També em vaig endur l'Orlando de Virginia Woolf, que finalment no vaig començar, i la Brevísima historia del tiempo d'Stephen Hawking, que em va ocupar la major part del temps, un cop acabat el llibre d'en Salvador Macip (ja us he dit que és molt divertit? ... i molt interessant? ... i que és una història trepidant i molt ben trenada?). Ah! i la llibreta, com no, on no hi escriuré res més que les dades tècniques i quatre bestieses, no escric mai quan em moc, i la llicència de la Federació, la Visa, el DNI i la targeta del RACC.

4. Els bitllets. Avui és fantàstic perquè els pots treure per Internet, la qual cosa t'estalvia haver d'anar a Barcelona a fer cues en taquilles d'aquelles que posen nerviosa. Ah! si! i les ulleres de llegir, que una ja té una edat i se li han fet els braços curts.

Per cert: sabeu que el llibre d'en Salvador Macip, El rei del món, és molt bo? És que com què em faig gran ja no recordo quines coses he dit i quines no.

també continuarà ...

Nota: totes les marques i llibres que surten en aquest post ho fan sense pagar-me res. Les hi poso perquè vull, perquè són les que m'agraden i no tinc cap recança en reconèixer-ho. O sigui que ningú es pensi que estic venent res, ni que m'estan pagant per dir-ho. No fos cas.