Després de tres anys de la seva estrena, per fi he pogut tenir a les meves mans la pel·lícula de Pascale Ferran, Lady Chatterley. Me l'ha hagut de dur un amic de Londres en V.O. en francès, subtitulada en anglès, perquè he estat incapaç de trobar-la aquí. Potser no s'ha editat, i no ho entenc considerant la quantitat de porqueries que s'editen i que és una pel·lícula amb 5 Cesars.
L'amant de Lady Chatterley, de D.H. Lawrence, és un dels llibres que tinc a la prestatgeria "per a la casa de la muntanya" (quan em toqui la rifa i en tingui, és clar), i em feia una certa basarda la pel·lícula. Bé, en tot cas no és la novel·la, ni falta que li fa, perquè és una novel·la molt complicada de dur al cinema, sense caure en l'erotisme més barroer o en la pornografia.
M'ha agradat el detall de la importància que dóna el director a les mans, com a eina per expressar els sentiments. De fet sempre em fixo en les mans de les persones. És un goig veure que més persones ho fan, i ho fan amb intenció. He apreciat molt les mans d'un actor com en Jean-Louis Coulloc'h, amples, fortes, expressives i delicades alhora.
No cal dir que si no s'ha llegit el llibre, la pel·lícula és força més incomprensible. Molts gests i silencis són derivats dels pensaments dels protagonistes de la novel·la i es veuen molt clars si l'has llegida. Aleshores és un gaudi veure la precisió i la delicadesa amb què Pascal Ferran els ha relatat.
Diuen que l'autor de la novel·la, D.H. Lawrence, inicialment volia titular-la Tenderness, Tendresa. Potser cal reivindicar-la en aquest nostre temps, on sembla que cal ser campions del sexe i dels sentiments. No calen tantes coses i tan arrauxades, senzillament, una mica de tendresa ...
L'amant de Lady Chatterley, de D.H. Lawrence, és un dels llibres que tinc a la prestatgeria "per a la casa de la muntanya" (quan em toqui la rifa i en tingui, és clar), i em feia una certa basarda la pel·lícula. Bé, en tot cas no és la novel·la, ni falta que li fa, perquè és una novel·la molt complicada de dur al cinema, sense caure en l'erotisme més barroer o en la pornografia.
M'ha agradat el detall de la importància que dóna el director a les mans, com a eina per expressar els sentiments. De fet sempre em fixo en les mans de les persones. És un goig veure que més persones ho fan, i ho fan amb intenció. He apreciat molt les mans d'un actor com en Jean-Louis Coulloc'h, amples, fortes, expressives i delicades alhora.
No cal dir que si no s'ha llegit el llibre, la pel·lícula és força més incomprensible. Molts gests i silencis són derivats dels pensaments dels protagonistes de la novel·la i es veuen molt clars si l'has llegida. Aleshores és un gaudi veure la precisió i la delicadesa amb què Pascal Ferran els ha relatat.
Diuen que l'autor de la novel·la, D.H. Lawrence, inicialment volia titular-la Tenderness, Tendresa. Potser cal reivindicar-la en aquest nostre temps, on sembla que cal ser campions del sexe i dels sentiments. No calen tantes coses i tan arrauxades, senzillament, una mica de tendresa ...
7 comentaris:
vaig llegir-la fa tants anys que ja ni la recordo, encara deu voltar per alguna caixa on tinc guardades les novel·les que no se on posar. Ara, el que m'ha agradat és aixó que dius de les mans, jo m'hi fixo molt tambè i hi ha gent que realmnent en fa gairebé un art o un joc amb el moviment de les mans. Els italians en són possiblement els mes donats a expressar-se molt amb les mans.
apasiau
Ha de ser molt difícil fer parlar les mans en una pel·lícula...
...infinitament més difícil que en text, on la imaginació hi fa molt.
...no cal dir que infinitament més difícil que al teatre, on la proximitat ajuda moltíssim a captar aquests detalls...
... i infinitament més difícil que a la vida quotidiana on hi entren els sentits (tacte i olfacte sobretot)
Dubte, incertesa, impaciència, seguretat, desig, amor, tendresa, neguit, precisió, menyspreu ... totes aquestes coses les diuen les mans en aquesta pel·lícula, per això m'ha entusiasmat :)
La novel.la em va encantar. Plena de sensibilitat i delicadesa...No he entès mai com hi ha gent que la considera una novel.la eròtica i prou. No recordava que n'haguessin fet una pel.li. M'agradaria veure-la també.
T'agradaria de debò kwei. N'hi ha una altra de pel·lícula, de la Sylvia Kristel (la Emmanuelle), o sigui que no cal ni que et digui com està enfocat tot plegat oi? Realment si contextualitzes la novel·la i llegeixes una mica tot l'escàndol que va provocar, la pots apreciar millor.
Oh, cinema eròtic dels setanta. Per un moment m'has portat a David Hamilton, el fotògraf... Vaig llegir el llibre fa moolt de temps. Del mateix autor recordo que va estar molt de temps "Mujeres enamoradas" (llavors no hi havia versió en català), més tard "Bilitis" i "La mujer del teniente francés" seguien la mateixa línia d'amor romàntic, sensualitat, instint i bona fotografia. Ara, cinematogràficament el que més em va agradar va ser el totxo de Tess de Roman Polanski doncs trobava molt maca a la Natassia Kinski. En quant a llibre, l'Amant de Lady Chaterley em va agradar molt i Tess també.
Gràcies per fer-nos aquest viatge en el temps.
Bellísimas, delicadas y estéticas las escenas de la película. Es muy sensual. Una pena que no se pueda encontrar aquí.
Las manos, a mí también me llaman la atención en las personas. La manera de moverlas, la manera de tocar, su reposo o su silencio es todo un lenguaje.
Clídice, si en algún momento la encuentras, házmelo saber.
Gracias por mostrarla.
Publica un comentari a l'entrada