dimarts, 29 de setembre del 2009

Sobre això de la democràcia




Ja fa temps que ho rumio i tot aquest assumpte d'Arenys de Munt encara ho deixa més clar: no vivim en una democràcia. Nosaltres no decidim que en farem del país, no decidim que se'n farà dels nostres impostos, no decidim, mai, de quina forma seran educats els nostres fills ni quina cobertura sanitària tindrem, per exemple.

Nosaltres només votem a uns senyors, que representen uns partits, que tenen uns programes-nebulosa, que ningú no es llegeix, ni els mateixos polítics i, després, ells fan el que els dóna la gana o el que els dóna la gana als lobbys que els han encimbellat. O sigui que ningú em digui que vivim en una democràcia, perquè a mi, ni a tu, ningú no ens pregunta mai res.

24 comentaris:

Striper ha dit...

De fet jo crec que els politics s'han oblidat que ho son per vetllar dels interessos generals nomes es preocupen dels seus, i ames viuen en un alñtre realitat i no s'asabentent de res.

Júlia ha dit...

Les democràcies actuals són el millor possible per ara, pel que fa al govern, però no són veritables democràcies, és clar que tampoc no s'ha encetat un debat seriós sobre com haurien de ser les veritables democràcies. Crec que iniciatives com la d'Arenys fan més mal que bé, creen expectatives falses i no creen opinió, el que s'ha de generar és un debat seriós sobre si la independència és possible o no, si hi d'altres alternatives, i, sobre tot, sobre moral i política... i realisme, perquè podem fer volar molts coloms pacifistes però el món és com és.

Diuen que el bo és enemic del millor. Em temo que és el caràcter humà allò que fa que les coses no funcionin com caldria.

Sergi ha dit...

És una democràcia atenuada, només triem qui ens ha de manar, però no sabem com ho farà, i em sembla que ens és una mica igual, perquè cada cop el poble està més lluny dels polítics. Ningú no es llegeix els programes, en cas que el partit en tingui (el PP només hi té un punt: el terrorisme). Però bé, això és el que s'entén per democràcia, eh, per molt que digui la definició. Tu vota i nosaltres manem, a diferència d'altres sistemes que diuen: nosaltres manem, però tu no votes.

Ferran Cerdans Serra ha dit...

La democràcia representativa significa això: que quan votes renuncies al teu poder i el traspasses als partits polítics, que faran amb aquest el que sigui necessari per a mantenir el seu estatus. Si vols canviar alguna cosa, com no sigui a nivell d'escala de veïns i de barri, la resta és alimentar panxacontents. La veritat, no entenc com algú pot votar veient els escàndols diaris i el circ vergonyós als que ens ha habituat la classe política, però la clau precisament és que això és el que ens han venut per democràcia. Per algú que hagi viscut la dictadura puc entendre que ho consideri una gran avenç, però les últimes generacions no voten perquè no són tontos i no els agrada que els estafin, no perquè passin de tot.
La meva pregunta és: A quin nivell haurà d'arribar l'abstenció perquè els polítics es donin per aludits, deixin d'humiliar els teballadors cada dia tirant-se pel cap corrupcions i desfalcs diversos davant de tothom com si res, i començin a treballar pel país?

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Que n'és de bò el dibuixant de la Mafalda!
Has trobat la il·lustració perfecta.

Ferran Porta ha dit...

En relació amb el comentari d'en Xiruquero, a ca la Mafalda hi ha il·lustracions perfectes per a muntanyes de temes!

Pel que fa a la democràcia, molts es queden contents amb allò de "és el millor sistema possible", i amb això s'acaba el debat sobre com millorar-lo.

(A Suïssa voten fins i tot per decidir els colors de les parereres dels seus pobles i ciutats)

gatot ha dit...

ai, Clídice, vas ben despistada!!!
Aviat (el '39?) farà cent anys que vivim en democràcia... la de abans en deien orgànica, i aquesta... transicional?
:)

Galderich ha dit...

El dia que hom descobreixi perquè s'entesten en que legalment (a través de l'Estatut) no siguem una Nació ho veurem clar!
És una qüestió de Sobirania Nacional. Si reconeixen que som una Nació llavors nosaltres podríem decidir, amb el suport internacional, el que volguem perquè la Nació és sobirana segons el dret internacional.
Per això aquesta falera en dir-nos Naciotalidades o Comunidades Autónomas...
No es tracta de dictadura o democràcia, es tracta de la sacrosanta Unitat del Imperio Español.
A mi m'agradaria veure què hi surt i crec que el resultat desenganyaria a més d'un!

kika ha dit...

no fa gaire vaig trobar aquesta tira de la mafalda i me la vaig guardar pensant que un dia potser la faria servir en un post. i te m'has avançat! :-)

un ferran més amunt et diu que això és així perque el que tenim és una democràcia representativa. un altre ferran més avall et diu que a alres llocs no els passa perquè tenen una democràcia directa.
per completar el quadre jo et proposo una democràcia participativa: la gent fa propostes al govern sobre el que vol que faci, el govern decideix que fer, i després a les eleccions es passen comptes.
això m'ha semblat en la línia del que demanes tu. ara bé, en aquest mon on tothom té sempre tanta feina i tanta pressa... qui es prendria la molèstia de perdre temps fent propostes?

comunllum ha dit...

No puc estar mes d'acord. No puc.

òscar ha dit...

saps, clidice, aquells llibres que es veuen a les llibreries de les sèries de televisió que no són altra cosa que cartró imitant la forma dels llibres. atrezzo en diuen, oi? doncs això. pur atrezzo és la democràcia aquesta.

Garbí24 ha dit...

La nostra democràcia es com la d'un peix dins una peixera, pots anar alla on vols sempre i quant no surtis de la peixera, i ells tenen el dret de canviar-nos l'aigua quant els hi pica i els be de gust. Esperem que no decideixin deixar-nos secs.

Francesc Puigcarbó ha dit...

hola! estudies o treballes?

heus ací una pregunta democràtica.

Clidice ha dit...

Tens raó STRIPER, queda tan lluny allò de fer-se polític per servir a la població!

JÚLIA si m'ho permets no estic d'acord amb tu. Estem encara pensant que aquesta democràcia és millor que una dictadura i que tenir rei és millor que un 23-F. Això és un parany per perpetuar un statu quo provinent del franquisme i ja seria hora que ens n'adonéssim.

XEXU doncs no n'hi ha prou, ens estem empassant les consignes que ens empapussen com si fóssim oques per fer foie.

FERRAN CERDANS estaria del tot amb tu si no fos que jo encara voto i em sento imbècil per fer-ho :(

Si XIRUQUERO, Mafalda és un recurs immillorable per explicar clarament les xacres de la nostra societat.

Jo vull ser suïssa FERRAN, malgrat que sigui un país que se'l cataloga com a fatxa i avorrit.

Bona la ironia GATOT, o era sarcasme?

No sé que dir-te GALDERICH, perquè si aconseguim la independència tu creus que aconseguirem més democràcia? Perquè en aquest país tothom vol ser funcionari

Ai KIKA quin greu! però no hi pateixis, la Mafalda en té moltes de tires! I una bona combinació seria la segona i la tercera, perquè la primera ja veus quin resultat dóna no?

ALBERT doncs ja som dos :D

Si ÒSCAR, com aquells pobles dels spaggetti western, que només eren façana :( quina llàstima oi?

GARBI24 potser el mal és que com què veuen que van xuclant de la mamella i la vaca es deixa, per flaca que sigui i plena de xacres ... mentre la vaca no els engalti una coça o una cornada, res a fer.

FRANCESC passa que rebràs! :P

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, la Mafalda s'ho pren millor que jo, tot això. A mi em fa molta ràbia i m'indigna que sigui així com dius, així mateix.

Fa dies que et trobo en els comentaris d'altres blogs (de mooooolts altres blogs) i encara no havia vingut a veure't.
T'enllaço

Francesc Mompó ha dit...

Crec que no puc afegir res a la nitidesa del teu post; jo també ho veig així. Solament, pot ser, que vull que continuen enganyant-me en català i no en llengües alienes.
Salut i Terra

Miquel Saumell ha dit...

Fixa’t que dius "nosaltres només votem a uns senyors...". És exactament això. I és que només votem, però no escollim. Els que escullen els senyors que nosaltres votem són els senyors que treballen a les cuines dels partits. Ells fan i desfan, ells tenen agafats pels c..... els polítics que nosaltres escollim, i els fan ballar com volen.

Clidice ha dit...

Hola CARME, benvinguda :) la Mafalda em sembla que se'n fot una mica ja, perquè com t'ho vols prendre quan t'enganyen tan i tan i tan?

FRANCESC MOMPÓ gràcies :) i no ho sé ja, perquè aquí a Catalunya ens enganyen en català més que correcte :(

Si MIQUEL, calen moltes lliçons de democràcia!

de la Virginia Fochs ha dit...

per fi he llegit amb clares paraules aquell garbuig de contrasentits que sento davant cada elecció ;-) enhorabona i merci pel regal de la gran mafalda!

Anònim ha dit...

És una democràcia formal segrestada per una classe política tan allunyada del ciutadà que ja ni se n'adona de la distància que hi ha, però potser per això cal defensar i defensar sense parar la democràcia, perquè a la pobra, petita i sola no la defensa ningú.

Carmen ha dit...

Democràcia? Democràtics els cambrers del café Negrito a València. La setmana passada no es reservaren el dret d'admissió quan el caporal Francisco Camps (de golf -y golfos-) entrà al local. Una amiga em contà que li va tallar el café la seua presència. Si és què...

No vull enfadar-me...:D!!!

Ramon ha dit...

És com si paguéssis un gestor que no et preguntés mai res...
No diuen que cada poble té els governants que és mereix?Jo crec que més aviat és amb els que és conforma...

Clidice ha dit...

DE LA VIRGINIA FOCHS, si Mafalda és excepcional i aguanta molt bé el pas de l'edat :) merci pel comentari :)

Hola VENTDECARA :) m'agrada això que dius: "segrestada per una classe política", hi podríem afegir els que realment manen, bontinsos i tota la patuleia, els amos dels bitllets. Ens llegim :)

Ai CARMEN no hi patixques, que mal de molts, aquí dalt no estem millor, l'únic que no fan pallassades amb els vestits, però les fan amb els informes :( una abraçada :)

RAMON jo tinc clara una cosa: no em mereixo aquests govenants, la meva autoestima està prou alta com per saber-ho. Te'ls mereixes tu? ens els mereixem? som tan merdosos que ens mereixem aquesta merda? Honestament, crec que no. Però n'hi ha pocs que facin res per canviar-ho, perquè dia rera dia ens repeteixen els "mantrams" adequats per tenir-nos apaivagats.

Ferran Porta ha dit...

De fet, benvolguda Clídice, nosaltres sabem que no hi ha països fatxes, sino persones fatxes...