No m'agrada més que a la majoria de vosaltres la demagògia, però hi ha coses que fan rumiar. Veritat o no, crec que cal pensar-hi, perquè depassen abastament les nostres misèries quotidianes, perquè van més enllà del que hi podem copsar en una primera lectura
26 comentaris:
Tu ho has dit: Pura i una mica oportunista demagògia. M'agradaria saber perquè els que més parlen de l'escalfament global són els que mes tiren de demagògia, suposo que per acollonir la gent que no hi tenim ni art ni part, ni podem fer-hi res.
No sé si és demagògic, però és eficaç posar-se en la pell d'un altre. M'ha fet pensar en aquest vídeo irlandès sobre una qüestió ben diferent:
http://www.youtube.com/watch?v=6ULdaSrYGLQ
Demagògies a banda, el missatge que es vol transmtre m'agrada, i em temo que és veritat el que està passant amb els osso polars; el que no trobo tan encertat és la metàfora de l'home anant a treballar, perquè no estem parlant de que casa teva es faci petita sinó de que t'hi va la vida (l'home de negocis no té d'entrar dins de casa per viure)
M'estranya que ni gú hagi deixat cap comentari. En aquest anunci no hi ha cap demagògia, els pols s'estan fonent i perillem que desapareguin moltes espècies. No se'ns acudeix que nosaltres perillem també?
Un bon vídeo, Clídice.
Ostres que bo.....fa posar la pell de gallina, crec que haurem de comprar una parcela cap a dalt de tot del pirineu i així d'aqui a uns anys estarem a primera linea de mar
Res de nou sota el sol. Jesús ja parlava en paràboles i ara aquesta funció la fan els youtubes.
Quan t'adones que això és així -vull dir la comparació paràbola /youtube- realment ja és massa tard.
Relativitzo: depèn dels anys que tens quan ho descobreixes. Uns som més lents que altres.
Salut i euros.
Està clar que poc tenim a les nostres mans per evitar aquests tipus de desavenien-cies amb la natura, mes que conscienciar-nos cívica-ment i ecològica-ment. El paper mes important i de mes compromís correspon als que manen, als qui han de prendre decisions per tothom.
Però parlar de demagògia de vegades es pot convertir en una excusa per tal de donar la esquena a realitats. Aquest vídeo ens representa d'una forma molt clara un altre problema que ja estem patint a nivell global, i amb això no podem donar la esquena, perquè els problemes siguin del tipus que siguin, sempre venen de cara. I els tenim que afrontar.
Demagògia a banda, el missatge que hem d'extreure tots plegats és el que hi ha: L'escalfament global del planeta és un fet constatat i s'hi ha d'actuar d'una manera conjunta, ja!.
Un exemple proper, les glaceres dels pirineus ben aviat seran història.
Moltes cimeres, molt bones intencions però a l'hora d'actuar res de res.
Bon vídeo aquest, Clídice!
Bon cap de setmana.
EL vídeo està molt bé, però jo no hi crec massa en això de l'escalfament global. Sempre he pensat que és cert que ens estem carregant el planeta, i que podríem i hauríem d'anar amb més cura. Però el planeta és molt més que la nostra casa, quan ell se'n cansi ens farà fora i continuarà el seu camí sense nosaltres. Nosaltres, petits animalons insignificants amb certs deliris de grandesa. Però no tenim res a pelar.
Un video totalmentcolpidor la veritat no m'esperava aquest final i jo crec moltisim en elñ equilibri dels ecosistemes i ens estem cargan el planeta a marxes forçades.
Moltes gràcies, Clídice.
Una abraçada
Salut i Terra
Apel·la a la empatia de cada un de nosaltres.
Llàstima que sigui el típic anunci premiat arreu del món, però que aviat te n'oblides... El dia a dia que ens hem imposat és massa imminent com per pensar en el demà (el de debò).
la metafora jo tambe l'he trobat una mica estranya d'entrada... es que no dec estar prou sensibilitzada...
FRANCESC, no ho sé, en aquests casos no ho sé mai.
ALLAU m'ha agradat molt el vídeo, perquè et dóna la raó, posar-se en la pell de l'altre és una forma de començar a rumiar sobre problemes que moltes vegades ens sembla que no ens atenyen. I d'això, de l'empatia, en saben molt els publicistes.
Bé FERRAN imagino que la idea és que la casa de cadascú és la seva vida, evidentment els humans no ens cal una casa per viure, però crec que el símil està força ben trobat.
ISABEL gràcies, si, perillem, de fet és intranscendent que perillin els óssos, altres espècies, milers d'elles, han desaparegut en el devenir dels segles. Ara està en perill la nostra, estem malmetent un espai que necessitem per viure ... però, n'estem del tot segurs?
Jo ja fa temps, GARBI24, que faig la trista broma que estic pintant les mallorquines de casa de color blau i penjant xarxes i àncores a les parets de casa, per posar una fonda a primera línia de mar d'aquí a pocs anys (visc al peu de Montserrat). Potser serà real.
PITOPERUME, hola OLGA! :) si, els youtubes són les paràboles de l'actualitat. Curiós que ningú acusés a Jesús de demagògia no?
No podem donar mai l'esquena a la realitat MANEL, tens raó, i sembla mentida que encara no ens n'adonem de quantes coses es poden aconseguir amb la voluntat de la majoria. Que no veiem que si això no fos possible no estarien intentant manipular-nos dia si, dia també?
Hola ASSUMPTA, una cosa és l'escalfament global, diuen que han descobert restes de vinya a Noruega, la Terra ja les té aquestes coses. El problema és: això és un problema per a nosaltres? ens condemna? Saps que trobo a faltar, això que tu dius, moltes cimeres i molt poca veritat explicada a la gent, a la Humanitat li cal seure i pensar-se :) Bon cap de setmana :)
Si XEXU al planeta tan li fot el que li fem, continuarà sent una pedra suspesa en l'univers quan nosaltres haguem desaparegut. Però això no treu que intentem sobreviure alguns segles més :)
És clar STRIPER, és l'equilibri el que hem perdut, no pas perquè ara fem les coses pitjor que abans, sinó perquè ara en som més i hem guanyat la partida a la natura. La qüestió és: com ho apedacem?
A tu FRANCESC M. per passar per aquí :) Salut i Terra (mare Terra) :)
Hola MET, tens raó. Gràcies per la visita i felicitats pel teu blog. T'afegeixo per aquí :)
KIKA és un truc publicitari que vol ser eficaç, per efectista. Però no hem de deixar mai que els arbres no ens deixin veure el bosc. Cal reflexionar sobre el seu missatge final, al menys això és el que en penso.
No hi veig demagògia. Tampoc crec que poguem dir-nos que no podem fer-hi res,que depèn dels que manen.Almenys els que vivim en una democràcia, per limitada que sigui.
I, per cert, faig el comentari sobre democràcia encara commogut per la visió avui mateix de la pel·li d'Amenábar, "Àgora". Crec que és un geni, pocs poden relatar amb tanta senzillesa una història tan complexa i, alhora, deixar entreveure prou explicítament temes tan profunds. Destacaria ara només un, potser el més evident -amb el feminisme-: la confrontació entre dos móns, dues maneres de veure el món, la dels intransigents i la dels tolerants. Crec que, millor que jo, un cop més ho explica Amenábar, quan posa en boca del personatge d'Hipàtia la frase adreçada al bisbe "blanc": "Tu no post qüestionar-te res de la teva fe. Jo he de fer-ho".
També toca, sens dubte, el problema de la ciència en si, la indagació de la realitat fora de nosaltres. Lligar el que tenim a dins dels cors i el funcionament del cosmos és un gran mèrit de la pel·lícula, i potser seria una clau per enfrontar-nos als reptes que planteja l'amnaça a la nostra supervivència ecològica, que no deixa de ser, paradoxalment, una conseqüència del nostre avanç científic.
La fe EDUARD és, com tu bé dius, un fre per al pensament. Si hi ha una cosa que ha fet evolucionar la humanitat, per bé i per mal, no ha estat pas la fe, sinó el qüestionament, el dubte. Contràriament al que pensen molts jo no crec que siguem especialment nefastos per la Terra, som nefastos per l'únic sistema on podem sobreviure, ho he dit abans, a la Terra, a l'Univers, els importa un rave si fem explotar el planeta. Igualment a la resta d'éssers vius, no té cap importància. Per això sóc contrària a l'ecointegrisme, perquè no és res més que el substitut de la religió, de la fe. L'únic que pot "salvar" aquesta Terra, la nostra Terra, serà l'egoïsme com a espècie. La necessitat de sobreviure, no pas la bondat, ni el "passerellisme". El dia que ens n'adonem haurem fet un pas endavant.
M'ha sorprès el vídeo i realment fa reflexionar... No sé on anirem a parar amb tot això, avui mateix al telenotícies parlaven d'un llac que s'està secant en no recordo quina zona de l'Àfrica. Tot plegat esfereidor, sobretot per les generacions benideres.
L’anunci m’ha agradat, és molt efectiu, genera debat (els comentaris de més amunt ho demostren) però sóc molt escèptic, no sobre l’escalfament global en sí mateix sinó sobre els seus efectes. Quan veig, per exemple, que un dels gurus de les desgràcies que ens vindran, un tal Al Gore, va repetint el seu discurs pels cinc continents movent-se en un avió privat que contamina cent vegades més que si viatgés amb un avió de línea regular començo a dubtar que allò que predica l’amic Al s’ho cregui de veritat. I si s’ho creu, és un cínic. Repeteixo, no dubto del fet (escalfament global) sinó que les seves conseqüències siguin tan negatives com diuen uns... i neguen uns altres, tots ells científics de reconegut prestigi.
Espero que la porta de casa meva no se'm faci així de petita. Voldria dir que formo part d'una roda en la qual no hi vull entrar.Bones les teves reflexions.
Jo ho veig clar, ho tenim magre, però que molt magre, el preu pel benestar temporal és la desgràcia global.
Un vídeo boníssim i efectiu a l'hora de transmetre el missatge. I sí, es fa demagògia a manta, però per sort encara hi ha gent que diu les coses com son...
Pot ser demagògic, però és clar i efecaç. Un 10 pel publicista!
Hola THERA el mal és aquest, els humans futurs sobreviuran en un món sense recursos?
MIQUEL en això estem d'acord, un paio nefast l'Al Gore per a tota aquesta història. Curiosament els ecointegristes no piulen gaire contra ell, perquè com què ja els va bé. Això de la doble moral es fa avorrit.
Si ZEL, però no hem de llençar la tovallola i seguir el debat, i seguir empenyent perquè es canviïn les coses.
Com diu l'RS, TONI, un 10 pel publicista. Avui podríem dir que els nous propagadors de filosofia són publicistes?
Discrepo amb tu en part, Clídice. Si alguna cosa li pogués retraure a Agora és un cert maniqueisme (present fins i tot a nivell visual, en l'elecció dels colors dels vestits, etc). Estic d'acord que només el progrés científic ens pot treure de culs-de-sac com el de l'escalfament global, però crearà nous problemes -qui sap si més grossos-, mentre no siguem capaços de lligar el nostre creixement interior amb l'exterior. Discrepo amb el que dius perquè entenc que no podem, els homes i les dones, en l'estadi actual de desenvolupament de la nostra consciència, pensar en la nostra supervivència col·lectiva, com a espècie, perquè estem tancats en els nostre ego individual, en el nostre abseorbent eogoisme, que ens impedeix planificar amb estratègia de diverses generacions. Cal una integració dels valors científics i els espirituals, i això no vol dir retornar a valos anteriors, sinó superar-los amb una integració que ens faci ascendir en el desenvolupament de consciència. Ja sé quem'explico poc. Però ja hi tornarem, algun dia...
Doncs Eduard justament et dono la raó venint d'un punt invers. Perquè en realitat del nostre jo no en tenim ni la més punyetera idea, que vivim immersos en tòpics socials i ningú, o gairebé ningú, se n'adona que està existint més enllà de la satisfacció infantil de les necessitats i els plaers. Sempre he cregut que arribarem a la consciència col·lectiva el dia que tinguem consciència de la nostra individualitat i de la necessitat del col·lectiu per a desenvolupar-la. Però tens raó, ja hi tornarem, això rai :)
Publica un comentari a l'entrada