No va deixar de mirar-li els ulls mentre li clavava el ganivet a les entranyes. Sentia l'escalfor de la sang que li brollava del ventre, li cobria la mà i li xopava l'americana. El ganivet li va relliscar una mica i notà com li feria el dit índex. Per un moment va pensar en la possibilitat que la seva víctima tingués la sida i se li accelerà el pols. Enfonsà una mica més el ganivet. Havia comès un error no posant-se els guants de pell, però se'ls havia descuidat a casa en marxar massa de pressa. La Loli l'atabalava tant que, més que sortir de casa, sentia que fugia. Era el seu destí: fugir de la bòfia i fugir de la dona. Només quan mirava els ulls dels que matava no fugia, se sentia atrapat en aquella mirada que s'apagava lentament. La víctima feu un últim gest, obrí la boca i deixà de respirar. Va restar uns instants immòbil, expectant. El carrer estava silenciós a aquestes hores i no arribava cap soroll sospitós a la casa. Va treure el ganivet de la ferida i un raig de sang acabà d'esquitxar-li els pantalons. Renegà en veu baixa, això li costaria un dineral en bugaderia, o pitjor, hauria de llençar el vestit i ja n'estava tip. Deixà el mort amb suavitat a terra, ell era molt respectuós i la fragilitat del cos sense vida li despertava molta tendresa.
18 comentaris:
carai! em pensava que estava a dimarts de sang ... i avui només és dilluns! :-)
(propaganda gratuita: http://dimartsdesang.blogspot.com/)
Osti, Clidice! Quin començament de dia més trepidant! Espero que no segueixi així... sinó que es calmi una mica.
Molt bon relat! Un final esgarrifós...
Bon dia, guapa!
Que ben lligadet ho veig tot!
Bé ahir ens regalaves un "post fet a mà" i avui un còmic. I no és aquest el darrer recer, dins de la nostra cultura, d'una cal·ligrafia pública i expressiva?
Ja saps com conec el tema...
Per cert, a tu que t'encanten els aparatus, saps que existeix uns lleugera i portable taula digitalitzadora A4 on, així vas escrivint-hi damunt d'un paper -que perdurarà- ella va desant-ho en format text? L'autèntic camí del mig existeix!
d'això se'n diu sang freda!
oh!
si que vas forta, hehehe!
ei, això d'en Girben, aquest aparatu que diu... ostres, sona interessantíssim!
Uf... avui entre aquest apunt i els teus bats de beisbol... millor no passar pel Baix Llobregat...
Genial, un arranque digno de una gran novela ... que conste que aposté por este inicio.
Un abrazo
Això també és pornografia.
Després de llegir intrigada el fragment "negre" he fet el clic corresponent, gràcies per la descoberta.
Me l'apunto, perquè la novel·la negra (després de la de fantasmes) és la meva debilitat. Un dia hem de parlar de la conjunció dels dos gèneres, que té peces de museu (en el bon sentit).
Que t'ha pasat alguna cosa el cap de setmana?......quin començament
Quin temple! :O
A mi m'encanten les novel·les gràfiques,encara que aquest títol el desconec,l'apunto.
Fixa't quina casualitat,ahir vaig començar "Watchmen" que tenia pendent de feia temps i ja estic enganxat.
salut
Quin manera de començar la setmana. Promet!!!
He clickat damunt. Bona troballa.
Merci.
=)
Molt bo, Clídice :) petons
Vaja, vaja, la Clicli recomanant un tebo francobelga! No és del meu estil, però el fet que el consideris interessant fa que l'afegeixi a la llista dels que cauran en el meu proper viatge a Perpinyà (que si no m'equivoco serà aquest proper dissabte).
Ostres comencem amb sang..
ja fas bé kika de publicitar el blog de sang i fetge :P
Mira Carme, el títol ja ho diu: em diverteixo, així potser no faig cap altra malvestat ;)
Gràcies per la info Girbén, m'ho miraré, estic buscant el meu gadget fet a mida, entre e-book, tauleta gràfica, i pissarrí ;P I amb els còmics sempre pico, ja es veu: passaré de verd a podrit :)
I professionalitat estrip :P
oi que si que sona bé Arare? ara em tocarà anar a remenar i emprenyar venedors :)
Res Galderich la força se'n va per la boca o pels dits en aquest cas :)
Gracias Ángel, estuve jugando con todos pero puse este primero por mi flaca por las novelas del género negro :)
Si Òscar, tens raó, ho és :)
;) GEMMA, alguna cosa bona hi havia de posar al post no? :)
Ai Lluís que a mi els fantasmes o em fan riure o em fan massa por! l'última cosa de por que he llegit mai van ser els contes de Poe, allà per la meva adolescència, i encara ara miro sota el llit (de lluny, per si de cas) :)
Si garbi24, això de no moure'm gaire no fa per mi ;P
Ja se sap Toni, els assassins ja ho tenen això :)
Ja teniem dues coses en comú Boni: la bicicleta i els tebeus ;)
Si -assumpta-, s'ha d'anar omplint la carpeta on hi diu "còmics" :)
Gràcies Cris, petons per a tu també :)
Si LEBLEB a la Clicli li agraden els tebeos, de moltes tendències :) Bon voyage monsieur!
Striper ja seguirem amb alguna altra cosa, cap problema :)
Publica un comentari a l'entrada