Em diverteixo 1

No va deixar de mirar-li els ulls mentre li clavava el ganivet a les entranyes. Sentia l'escalfor de la sang que li brollava del ventre, li cobria la mà i li xopava l'americana. El ganivet li va relliscar una mica i notà com li feria el dit índex. Per un moment va pensar en la possibilitat que la seva víctima tingués la sida i se li accelerà el pols. Enfonsà una mica més el ganivet. Havia comès un error no posant-se els guants de pell, però se'ls havia descuidat a casa en marxar massa de pressa. La Loli l'atabalava tant que, més que sortir de casa, sentia que fugia. Era el seu destí: fugir de la bòfia i fugir de la dona. Només quan mirava els ulls dels que matava no fugia, se sentia atrapat en aquella mirada que s'apagava lentament. La víctima feu un últim gest, obrí la boca i deixà de respirar. Va restar uns instants immòbil, expectant. El carrer estava silenciós a aquestes hores i no arribava cap soroll sospitós a la casa. Va treure el ganivet de la ferida i un raig de sang acabà d'esquitxar-li els pantalons. Renegà en veu baixa, això li costaria un dineral en bugaderia, o pitjor, hauria de llençar el vestit i ja n'estava tip. Deixà el mort amb suavitat a terra, ell era molt respectuós i la fragilitat del cos sense vida li despertava molta tendresa.