Fotografia extreta d'aquí
Una artista que sempre m'ha interessat és la sèrbia Marina Abramovic. La qualifico com a sèrbia només per ser precisa, ella va néixer el 1946 a Belgrad, quan era Iugoslàvia, i perquè la seva obra s'alimenta tant dels drames de la seva terra com dels de tota la humanitat.
Treta d'aquí
És una artista qualificada com de la performance i la seva obra mai et deixarà indiferent. Si feu una ullada a la seva biografia de la Wiki tindreu una perspectiva una mica més àmplia del personatge.
Ara, els que vulguin veure la seva última obra, poden anar a la galeria madrilenya La Fábrica, on s'exposa el seu últim treball THE KITCHEN. Homage to Saint Therese, del 6 de novembre al 12 de desembre, com a precedent de la gran retrospectiva Marina Abramovic: The Artist Is Present que es farà al MOMA de Nova York a la primavera del 2010.
21 comentaris:
Sincerament desconeixia aquesta artista, la seguire.
Doncs mira, ja som dos que hem descobert aquesta artista, i també la trobo molt suggerent. Vaig a veure què més en trobo...
Posa'n una mes a la llista de nous descobridors.
Gracies...
La desconeixia també, tot i les imatges de nuesa,el que més m'ha agradat es l'escala.....es senzillament genial. Xafardejaré un xic més sobre ella.
Bravo, Clidice, per aquesta presentació de la Marina. Ella és un d'aquells artistes que et convencen que no tot és faramalla en el mulladiu del conceptual i de la performança.
Sols tinc un però amb la musiqueta pop del vídeo. Perquè ella no és gaire de pop, més aviat gens, o tot el contrari. Sé prou que no és cosa teva...
m'apunto a la llista dels qui le desconeixem. Ara, sincerament i jo que em passo sovint per Té la mà Maria i veig moltes coses d'aquest tipus, tota aquesta cosa moderna i conceptual em dona una avorrida sensació de "dejà vu", per ser franc, no m'interesa gens, deu ser que em faig gran, o que el meu concepote de l'art va en una altra direcció.
guaita! no sabia què fer la primavera de l'any que vé i ara ja sé on puc anar a berenar...! :)
trobo gran força en les imatges que comparteixes, Clídice, però m'encanta la de l'escala: realisme en estat pur!
petonets fotogràfics!
està molt bé,a mi el rotllo performance m'encanta,interactuar.. etc...jejeje...la veritat és que tampoc n'havia sentit a parlar.
molt interessant.
salut
Jo tampoc no la coneixia. Gràcies.
No puc estar-me'n de recordar la conferència, a la distància de la màgia de prop (l'única concebible a l'antiga Escola EINA), que ens etzibà a tall de benvinguda el mestre (ell sí!) Alexandre Cirici.
A l'any 80 ell ens urgia amb l'exigent opció del seu lema: TOT ÉS PERFORMANÇA!
De llavors ençà, millor o pitjor entès, el component para-teatral que influeix, insidiosament, en la nostra comunicació (i del qual ell creia necessari avisar-nos), ja m'ha fet companyia des d'un indret dels fonaments.
Striper, Lluís, Eulàlia, garbi24, Boni i Francesc Mompó doncs me n'alegro d'haver-vos-la descobert. No us deixarà indiferents n'estic segura.
Francesc Puigcarbó ara diré una barbaritat: la sensació de déjà vu la tinc contínuament en el món de l'art. El meu concepte de l'art té més a veure amb allò que m'està explicant l'autor que no pas amb l'obra en si, que pot ser més o menys reeixida. Probablement el meu problema és que no m'agradi l'art.
gatot gràcies :) vaig a mirar els ponts de l'any que ve per anar a berenar a NY ;P
Girbén si, el vídeo no és cosa meva :( veig que tens molt a explicar i jo molt a aprendre. De moment només acumulo, em fa feliç que vulguis dir-hi la teva i ensinistrar-me/nos. Si us plau, no ens en privis ara :)
Verge de la vera creu, que no et llegeixi l'esperit d'Oscar Wilde que deia que el sentit de la vida estava en l'art. A mi tampoc em convenç sobre tot l'art modern. Veuràs, sobretot en pintura observo, m'impregno del que veig i deixo que m'ompli la percepció sense fer ni fer-me preguntes. Alguna vegada funciona.
Ni la més remota idea, no en sabia ben bé res!!!!
Trobaré alguna excusa per anar a Madrid a veure-la. Gràcies pel descobriment!
jo tampoc la coneixia.
no sabia que això de performance era un tipus treatral, nosaltres la féiem servir quan els monis féiem algun xou per als nanos.
Sembla una artista molt interessant. La desconeixia i crec que ha estat un gran descobriment. Gràcies!!
Francesc P. a mi em convenç, sobretot, l'art modern, si és que això vol dir alguna cosa. M'interessa que l'art dialogui amb mi, sinó per a mi només és decoració. A no ser que sigui l'art d'èpoques passades amb el qual també pugui establir un diàleg a base d'estudiar-lo.
zel doncs ara ja ho saps ;)
LEBLANSKY si trobes un sistema ultraeconòmic d'anar-hi no te'l guardis només per a tu :)
rits la performance s'ha utilitzat molt a partir dels anys 60. Amb totes les varietats, genialitats i abusos que et puguis imaginar :)
kweilan mai és tard :) a tu per venir! :)
M'ha vingut a la memòria la fotògrafa Cindy Sherman, són diferents però les dues treballen amb el seu cos dins de l'obra.
Gràcies per fer-me-la conéixer. Onteressant proposta.
GEMMA s'hi poden establir alguns paral·lelismes, malgrat que la Sherman potser no tingui tanta ideologia. A mi m'agrada molt la Sherman :) aquí n'hi ha algunes d'ella Anar aprenent
La descubrí hace un tiempo por un libro "Mujeres artistas, siglos XX XXI" (Edit. Uta Grosenick,Taschen). Me llaman la atención sus performance y como utiliza su cuerpo (hasta producirse dolor)y sus experiencias vitales para la creación artística. Desde luego que la obra de esta mujer no deja indiferente.
Hola ShandyHay toda una serie de artistas femeninas, de finales del siglo XX, que "experimentan" con su cuerpo y su sensibilidad física. No es un arte que tenga que "gustarnos", sencillamente tenemos que comprenderlo y saber leer su mensaje, y ver si es efectivo el medio por el que nos lo hacen llegar. :)
Publica un comentari a l'entrada