Regal inesperat

Ahir vaig arribar a casa a les dues de la tarda, com sempre quan treballo de matí. M'esperava un paquet que m'havia enviat una blogaire gallega, la Pepa Barrios, del Sin permiso de tu cara ni licencia de ustedes (molt recomanable). Amb la Pepa no ens coneixem però, com passa sovint al món virtual, ens hem caigut bé d'entrada i jo la llegeixo amb deler i ella em llegeix amb bondat infinita. La llegeixo, no només perquè penso que escriu bé, sinó perquè m'apropa també poetes i artistes gallecs ... i en gallec.

Galícia és la nostra gran oblidada. Malgrat que són molts els emigrants gallecs que viuen entre nosaltres, que tots mengem o hem menjat en restaurants gallecs, que molts han fet el Camino de Santiago i que tots, sense excepció, sabem aquella dita de "las meigas, haberlas haylas", en realitat poca cosa més sabem de Galícia, els gallecs i la seva cultura i jo menys que ningú, que encara no hi he estat mai i no hi tinc cap mena de vincle familiar ni sentimental. Però la seva llengua m'atrau, poderosa.

El paquet era petit de tamany, però el contingut era gran: el llibre Antologia poética de Celso Emilo Ferreiro, en versió bilingüe gallec-espanyol, i el llibre de contes Cando era tempo de inverno, de la pròpia Pepa Barrios.

De l'Antologia poética. Celso Emilio Ferreiro

"Setembro 1972, II

A poesía debe ter como fin

a verdade práctica

LAUTRÉAMONT

Perguntoume un literato,

¿qué poesia fas ti?

eu non fago poesía,

faime a poesía a min.

Cómo son eu non o sei,

soie sei cómo non son.

Non son un poeta-ouxeto,

non son un poeta-sport,

non son un poeta-fámulo,

non son un poeta-mol

pra darlle gusto ós burgueses

que andan buscando o folclor.

Que cada poema sexa

un acontecemento,

algo que está pasando

lonxe ou perto.

Unha canción,

un suceso,

un cartel,

un berro,

e tamén,

por qué non,

un beixo.

O mundo do futuro

non nos pertece,

o mundo do pasado

no desván envellece.

Ó presente me ateño,

a poesía é un arma,

disparemos."

De A rapaza da libraría (començament), dins el llibre Cando era tempo de inverno. Pepa Barrio.

"Ás oito e media, Sara baixou a rella da libraría e botou unha ollada ao escaparate. Observou a disposición das novidades que esta tarde colocara e gustoulle o resultado.

Acostumaba pechar un pouco máis cedo, sobre todo un sábado coma o de hoxe, pero renovar o escaparate atrasáraa. Así que non lle quedaba tempo de pasar pola casa para amañarse nin tampouco avisar a nai. Chamaríaa por teléfono desde o bar e de paso tomaría un café. A aquelas horas, o barrio estaba tranquilo. As tendas pecharan xa e a praza, sen o boureo dos nenos, ofrecíase silenciosa e solitaria, cun pouso de melancolía aboiando no aire. Mentres a cruzaba, Sara recordou a praza de outrora, cando aínda tiña o chan de terra e só era un soar, un proxecto de praza, no que se colocaron uns bancos de madeira e os primeros bambáns ..."

Amb permís, i amb perdó, m'he atrevit a fer-ne una traducció

"A dos quarts de nou, la Sara va baixar la persiana de la llibreria i feu una ullada a l'aparador. Observà la disposició de les novetats que hi havia posat aquella tarda i li va agradar el resultat.

Solia tancar una mica més d'hora, sobretot els dissabtes com avui, però renovar l'aparador l'havia retardat. Així que no li quedava temps de passar per casa per arreglar-se i tampoc avisar la seva mare. La telefonaria  des del bar i, de passada, prendria un cafè. En aquelles hores, el barri estava tranquil. Les botigues ja havien tancat i la plaça, sense el xivarri dels nens, s'oferia silenciosa i solitària, amb un pòsit de melancolia surant en l'aire. Mentre la creuava, la Sara va recordar la plaça d'altres temps, quan el sòl encara era de terra i només era un solar, un projecte de plaça, en el que s'hi van posar uns bancs de fusta i els primers gronxadors ..."

moitas grazas, é un regalo espléndido, dunha muller moi especial

per traduir del gallec, encara que sigui al castellà, teniu aquesta web