Les sis de la tarda, al meu davant dues de les lliçons que m'he de llegir. A fora cau una d'aquelles nevades que em fan delir. Feia força anys que no en veia una de tan espectacular. El dubte em dura poc. Faig un suggeriment en forma d'ordre, ens calcem i sortim a "fer un tomb": el recorregut que solc fer quan vaig a córrer, 7,5 quilòmetres, sota una nevada preciosa, escoltant el silenci, trepitjant neu verge i sentint els "cracs" de les branques dels arbres que es trenquen. Tornem a casa de fosc.
Ja sé que la neu és una font de mal de caps, però no ho puc evitar: em posa eufòrica i quan neva em passaria el dia fora de casa. Ah! que tothom parla de la neu? vaja! i jo que em pensava que era original!
Disculpeu la qualitat de les fotografies, gairebé ja era fosc i no ens sentíem gaire segurs després d'haver sortejat uns quants arbres caiguts.
21 comentaris:
És font de maldecaps per a aquells llocs que no estan preparats per assumir-la. A banda d'això, fa maco de veure.
Avui ens passarem el dia sentint converses "d'ascensor".
Aquí baix ens va nevar més el gener. Primer és molt bonic però quan ha marxat la neu et trobes els boscos amb molts arbres trinxats per efecte de la neu i el posterior vent (el que fa avui)
Per sort treballo prop de casa i vaig viure la cara amable de la nevada.
També em vaig llençar als carrers que s'hanaven innivant armat amb la càmera de fotos.
Glaçat, però eufòric, vaig fer una passejada per un paisatge habitual gens quotidià.
És molt difícil fer bones fotos de neu perquè es vegin bé. Del Felip, suposo!
la neu és molt bonic veure-la per la tele. Bones fotos.
Ja m´ho han dit els amics, que tothom està com excitat i exultant...
Avui ja hi gel i emprenya una mica per caminar amb el perill de fotret de lloros.
Crec que va estar una de les millors maneres de passar el dilluns que jo recordi.
I per la de gent que, com jo, anava fent fotos pel carrer; penso que també.
Bones fotos, això sí que és neu!
A mi també em va posar en estat d'excitació la neu, però això deu ser perquè a Barna passa un cop cada 17 anys...Si ho fes cada dia n'estariem fins els...
Tot va valer la pena pel refrany amb què va acabar el Tomàs Molina l'espai del temps a la nit : "Març, marçot, mata la vella i la jove si pot!", apunta Pàmies, apunta...
Jo m'ho vaig passar "bomba".... va ser un dia especial i divertit!!!! i veig que som molts els blocaires que hem triat la neu com a tema d'avui.... però el més fort de tot això són els 7'5 km que corres..... uff!!!!
Doncs jo em vaig frustrar, perquè després de tot l'hivern de sentir parlar de neu a la tele, i tres vegades de nevar "prop de casa", no ens ha nevat ni gota. I ara veure les fotos encara em fa més ràbia. Però me l'haure de fer passar, ves quin remei.
Per això avui hem menjat nata fresqueta, per refer-nos per dins i conservar el tipus. I sense córrer ni un quilòmetre. Ja sé que me'n penediré, però si el temps és així de capriciós, jo també.
A mi em passa com a tu, Clidice, potser perquè la veig poc i només pateixo algun dels seus efectes col·laterals: fred i núvols. Ahir, tot i que no va cuallar, l'estona que queien flocs, vaig sortir a gaudir-ne.
Ara el que no puc fer es agafar el tren, la setmana passada ja vaig veure com una onada picava contra el vidre mentre anava a Mataró. Però avui no hi ha circulació, m'han de portar en cotxe.
Això de la neu va bé de tant en tant per recordar-nos que de fet, no decidim res. I als polítics els ha anat estupendo per fer una mica de cura d'ego, també. Que nevi, que nevi...
Sortir en plena nevada, això és humor i la resta tonteries. Ahir les vaig fer des del balcó de casa però aquest matí sí abrigada fins al capdamunt i camera en mà m'he dedicata afer les fotos de la post nevada.
les teves t'han quedat molt xules
La neu no seria un problema si tinguéssim els mitjans per a afrontar-la. L'embús que hem viscut no és normal.
Les fotos, molt bones!
Avui la catosfera està ben nevada, però nosaltres li donem el caliu eh? Petons :) Bones fotos!!
Jo de moment, això de la neu ho deixo per demà. Ara que fa només una horeta que m'ha tornat la llum, prefereixo parlar d'altres coses, com per exemple, què bé que tira la meua llar de foc, haw, haw!
Vaig endarrerida en les respostes, ho sento, estic en plena síndrome del conill de l'Alícia :)
XeXu a toro passat ens haguéssim estalviat alguns maldecaps si la gent hagués tingut més seny. Ara, el que està passant per culpa de les elèctriques ja no té nom. Però no és d'ara :(
Allau vols dir que no ens passem la vida en converses d'ascensor? perquè mira que ens agrada parlar del temps! :)
MARTELL la cosa dels boscos ja és prou complicada. Quan vam sortir ja vam trobar un parell d'arbres caiguts pel camí i anàvem sentint com es trencaven branques. El mal és que el bosc queda ple de llenya i ningú el "conrea", o sigui més fusta pels incendis d'estiu.
Met és el que provoca la neu, si estàs relaxat és clar, molta eufòria :)
Galderich sip, del Felip :D jo només faig fotos d'un home que fa fotos ;P
Francesc P. a mi m'encanta caminar quan neva, fa bo i és genial :)
montserratqp el més divertit és veure els dos extrems, els que estàvem exultants (després de comprovar que tothom estava a casa sa i estalvi) i els que feien marrameus ^^
Striper amb el gel cal anar amb compte, el pitjor de la neu no és quan neva, és "el dia després" :)
òscar la part lúdica de la neu és innegable, tots ens tornem infants :)
Òscar Roig aquest refrany sempre m'ha fet una ràaaaabiaaaaa ^^
Criticartt i ara dona! si jo sóc una patata corrent, a més vaig a batzegades, que quan em moc per la muntanya sóc molt de despistar-me mirant :P
Olga jo la nata fresqueta (ni calenteta) no me la puc ni mirar sense després haver de resar tres parenostres i cinc avemaries :( ai!
Sílvia això del tren a tocar del mar sempre m'ha fet força basarda, i és que sóc molt de terra endins jo :)
Lluís no tenir un botonet per parar la natura és una cura d'ego excepcional ... i un bon camp de pastura de demagogs també, malauradament :(
Mireia doncs prova-ho, sota la nevada no fa fred, amb roba lleugera impermeable ja n'hi ha prou :)
Albert B. i R. gràcies, ja li ho diré al fotògraf que estava empipat perquè l'havia fet sortir quan ja no quedava llum :P
Cris no perdem el bon humor, que per mal humor ja n'hi ha a cabassos! :) petons i gràcies! :)
LEBLANSKY bé, abans de sortir de casa has de deixar la llar encesa, per quan arribis t'estigui esperant per fer les torrades ;)
Quina passada d'imatges, Clídice; quina passada de nevada, eh? Aitx, que em fa peneta haver-me-la perdut :( Aquí en tenim per donar i per vendre, esclar, però m'hauria agradat veure'n tanta a la meva ciutat.
Unes fotos molt xules.
La veritat Ferran és que no és ben bé el mateix la neu als Pirineus que a Montserrat :) la de prop de casa dóna una sensació de provisionalitat que et fa estar alegre. Si, ja ho sé, tot el mal i això, però el que és, és :)
Publica un comentari a l'entrada