Sortir al vespre de la feina, arribar a casa, descalçar-se, canviar-se de roba, sortir al pati on el pare hi fa l'hort, collir el tomàquet més perfecte, amanir-lo i sopar, tranquil·la ...
No sé... sortir de la feina, arribar a casa després de caminar 20 minuts pel carrer Mallorca, encendre ràpidament l'aire acondicionat perquè no es pot aguantar sota teulada..., agafar el gos, dur-lo a passejar 20 minuts per l'avinguda Roma, tornar a pujar i posar-se al terrat mirant les grans vistes que ens ofereix el Tibidabo i la Torre de Collserola. Treure's les sabates i obrir una cerveseta de llauna...
Jo també ho feia això MARTA :) a més com que no hi ha cap porqueria afegida :)
RAMON després de llegir-te he tingut la temptació de fer una ONG només per a tu :( gens ni gota d'enveja, que la city està molt bé per l'esbarjo, però per a viure-hi ... no m'hi acostumaria mai, sóc de bosc jo :P
Acabar de la feina, arribar a casa i anar descalç. Jeure a llegir mentre sents com bull el te. Afegir un raig de llimona. I finalment, apagar l'ordinador.
hahahaha JAUME no pas, el que passa és que el pare i la mare van fer una pèssima fotògrafa ... millor dit, una fotògrafa impacient :P
LLUÍS què dius!! ANATEMA!! quin dels sis ordinadors apago! (4 torres, dos portàtils) visc amb PC de fa 25 anys, jo ja sóc un perifèric :) Saps que diuen que els que us agrada la llimona és perquè sou introvertits i els que no la suportem és perquè som molt extravertits? ;P
^^ ja ho saps FRANCESC ni que sigui en un test al balcó, que això no es pot comparar ni per casualitat. I no és mala bava sàdica ... mmmm ... o si? hihihi (sense rintintín, skeepy, furia i la bèstia que faci falta :P)
M'encanten els teus posts, Montserrat, i gràcies per la teva benvinguda. Cert que he estat en off: el final de curs no arribo per tot el que cal fer, però per sort només em queda endrçar papers, demà. Així que he tornat a treure el nas pels "meus" blocs favorits. I alguna cosa tinc entre neurona i neurona, ja veurem... Felicitats per l'aniversari!!! :)
m'encanten... avui me n'he berenat dos de petitonets, molt rars però deliciosos, com dues maduixetes, sense amanir; és curiós que els tomàquets, que són fruites, els considerem verdura i els tractem culinàriament com a tal; a mi m'encanten també com el que són i mel's menjo com un préssec o una pruna. Ara bé, després d'aquest post ja no queden dubtes: ni fruita ni verdura, llaminadures! ;-) amb el vostre permís, sortiré al balcó a veure com els cotxes s'escalfen i bramen aturats davant del tótem/semàfor
La descripció del Paradís, en quin verset està de la Divina Comèdia de Dante? L'he cercat i no l'he trobat com no trobo tomàquets d'aquests... Com a mínim vaig descalç, quin plaer!
FERRAN és que la fruita és una llaminadura, si t'hi fixes moltes de les "xuxes" s'han fet tradicionalment en format fruita. El mal és que el sucre és addictiu i fàcil, no cal pelar-les ni arreglar-les. Tot és qüestió de voluntat, però.
Bon profit BONI :)
Doncs no m'ho facis dir GALDERICH que a mi, de la Commedia el que m'agrada és l'infern :P
Sortir al vespre de la feina, arribar a casa, descalçar-se, canviar-se de roba, sortir al pati on el pare hi fa l'hort, collir el tomàquet més perfecte, amanir-lo i sopar, tranquil·la ...
14 comentaris:
Qué bo! Jo el collia i me'l menjava directament, mossegada ve mossegada va.
No sé... sortir de la feina, arribar a casa després de caminar 20 minuts pel carrer Mallorca, encendre ràpidament l'aire acondicionat perquè no es pot aguantar sota teulada..., agafar el gos, dur-lo a passejar 20 minuts per l'avinguda Roma, tornar a pujar i posar-se al terrat mirant les grans vistes que ens ofereix el Tibidabo i la Torre de Collserola. Treure's les sabates i obrir una cerveseta de llauna...
A que no et faig ni mica d'enveja?
Jo també ho feia això MARTA :) a més com que no hi ha cap porqueria afegida :)
RAMON després de llegir-te he tingut la temptació de fer una ONG només per a tu :( gens ni gota d'enveja, que la city està molt bé per l'esbarjo, però per a viure-hi ... no m'hi acostumaria mai, sóc de bosc jo :P
Ves amb compte que a l'hort esteu fent tomàquets desenfocats ;-)
Acabar de la feina, arribar a casa i anar descalç. Jeure a llegir mentre sents com bull el te. Afegir un raig de llimona. I finalment, apagar l'ordinador.
hahahaha JAUME no pas, el que passa és que el pare i la mare van fer una pèssima fotògrafa ... millor dit, una fotògrafa impacient :P
LLUÍS què dius!! ANATEMA!! quin dels sis ordinadors apago! (4 torres, dos portàtils) visc amb PC de fa 25 anys, jo ja sóc un perifèric :) Saps que diuen que els que us agrada la llimona és perquè sou introvertits i els que no la suportem és perquè som molt extravertits? ;P
aixóm si que és mala bava sàdica, pels qui ens hem de menjar tomaquets que fan olor a càmara de fred, o sia a res i costen un ou.
que t'aprofitin! i no ho dic amb rin-tin-tin
^^ ja ho saps FRANCESC ni que sigui en un test al balcó, que això no es pot comparar ni per casualitat. I no és mala bava sàdica ... mmmm ... o si? hihihi (sense rintintín, skeepy, furia i la bèstia que faci falta :P)
M'encanten els teus posts, Montserrat, i gràcies per la teva benvinguda. Cert que he estat en off: el final de curs no arribo per tot el que cal fer, però per sort només em queda endrçar papers, demà.
Així que he tornat a treure el nas pels "meus" blocs favorits. I alguna cosa tinc entre neurona i neurona, ja veurem...
Felicitats per l'aniversari!!!
:)
m'encanten... avui me n'he berenat dos de petitonets, molt rars però deliciosos, com dues maduixetes, sense amanir; és curiós que els tomàquets, que són fruites, els considerem verdura i els tractem culinàriament com a tal; a mi m'encanten també com el que són i mel's menjo com un préssec o una pruna. Ara bé, després d'aquest post ja no queden dubtes: ni fruita ni verdura, llaminadures! ;-)
amb el vostre permís, sortiré al balcó a veure com els cotxes s'escalfen i bramen aturats davant del tótem/semàfor
mmmmmmmmmmmm...que bons,m´encanten amb ceba i olives negres!!!!
Demà m´en faré per sopar!!!
Salut!
La descripció del Paradís, en quin verset està de la Divina Comèdia de Dante? L'he cercat i no l'he trobat com no trobo tomàquets d'aquests...
Com a mínim vaig descalç, quin plaer!
Gràcies ISABEL! :) et trobava a faltar :)
FERRAN és que la fruita és una llaminadura, si t'hi fixes moltes de les "xuxes" s'han fet tradicionalment en format fruita. El mal és que el sucre és addictiu i fàcil, no cal pelar-les ni arreglar-les. Tot és qüestió de voluntat, però.
Bon profit BONI :)
Doncs no m'ho facis dir GALDERICH que a mi, de la Commedia el que m'agrada és l'infern :P
Perdoneu, és que em fa nosa el número 13 :(
P.S.: no sóc supersticiosa perquè dóna mala sort :P
Publica un comentari a l'entrada