M'entretinc molt amb el Photoshop, és molt divertit. Si ens aturem un moment i veiem aquestes mirades, si som capaços d'abstreure'ns d'allò que en sabem de tots i cadascun d'aquests personatges, si els desposseïm de la seva història, o d'aquella que ens han explicat, què passaria? què en llegiríem? I si féssim un joc de "trilero" i canviéssim les seves històries? Estem segurs de saber el que sabem? A quins interessos obeeix el nostre coneixement? Sabem prou quan afirmem?
1. Anwar el Sadat2. Ronald Reagan
3. Karl Marx
4. Karol Wojtyla
5. Vladímir Ílitx Uliànov, Lenin
6. Merle Oberon
7. Plácido Domingo
8. Francesc d'Assís
9. Jordi Pujol i Soley
10. Audrey Hepburn
11. Leni Riefenstahl
12. Winston Churchill
13. Teresa de Jesús
14. Juan Carlos de Borbón
15. Ernesto "Che" Guevara
16. Joan Laporta
17. Idi Amín Dadà
18. Nelson Mandela
19. Francisco Franco
20. Barack Obama
21. Abraham Lincoln
22. Hugo Chávez
23. Napoleó Bonaparte
24. Adolf Hitler
25. Iósif Stalin
26. Benito Mussolini
27. Pasqual Maragall
28. Nicolas Sarkozy
29. Josep Tarradellas
30. Mao Zedong
31. Margareth Tatcher
(Nota: qualsevol associació per la posició en la llista o en la fotografia és vana. La situació dels personatges obeeix a criteris de composició i mida de la fotografia)
11 comentaris:
Em nego a pensar-ho. De tota manera, i sense discussió, em quedo amb Audrey Hepburn
Qui és Laporta? Un futur candidat a la presidència de la G. per CIU?
Clidice,
Jo NO hi trobo a faltar en Carod però ja t'aviso que si ell se n’assabenta que te l'has deixat s'emprenyarà amb tu. Quedes avisada!
Ui, quina paciència...Jo m'entretinc posant cares tontes als polítics que ens fan emprenyar, amb una cosa que es diu Pizap...jejeje, ric com una babaua...
Petonàs!
Quina feinada a linkejar tots els personatges... S'han acabat les declaracions de l'IVA? :-)
Hi ha alguna cara que no em fa gens de gràcia, crec que s'ha tingut en compte la història a l'hora de fer les fotos, no? Per reforçar la personalitat dels personatges... El Che i l'Adolf tenen mirades molt diferents...
T'has deixa't sense identificar un embalum: "Maldito Lunes!" que va sortir fins i tot als Simpson.
PERE, perquè no jugar a pensar?
MIQUEL espero que no ho noti ;P hehehe
ZEL, això teu deu ser com fer vudú informàtic?
RAMON, no s'han acabat, ahir, després de 12 hores pràcticament ininterrompudes de treballar i sense possibilitats d'anar a córrer per por de caure amb una lipotímia, necessitava evadir-me com fos. Diga'm estranya, però fer una cosa mecànica d'aquestes em relaxa. Si t'oblides del que saps de l'Adolf, podries veure-hi perfectament algú sincerament preocupat i amatent, un "home com cal".
FRANCESC, me n'he deixat un? agh! quin?
Amb el Photoshop podem fer meravelles; és entretingut, però una vegada saps la tècnica el resultat de la imatge manipulada ja avorreix . A mi em passa.
No acabo d’entendre el títol del post amb els personatges, imagino un entreteniment de l’autora. No obstant, mirar no és veure. Tampoc parlar no és veure. La mirada implica pensament (observar amb la ment) que efecte a l’objecte mirat i aquest mateix ens efecte a nosaltres per contacte i rebot. Amb això vull dir que nosaltres construïm, a “la nostra manera” el món.
Podem fer elucubracions amb la història en general, amb aquests personatges històrics, amb coses i fets que passen o han passat però, al final és el que ens expliquen o està escrita en els llibres. La història serà, doncs, segons la visió de qui l’ha escrita?
La visió implica uns elements que queden gairebé flotants o enterbolits, perquè oblidem de presa l’acció de fer les coses sense esmerçar el temps suficient. Oblidem les “personalitats” o “característiques” que defineixen tal cosa o tal objecte ( encara que, finalment, ens pot conduir a un reconeixement.)
La mirada està dominada per una lingüística abstracta.
Hola Anònim,
me n'alegro de què hagis passat per aquí i hi hagis volgut dir la teva :)
Tens raó, el Photoshop, per si mateix pot resultar avorrit. A mi em diverteix en tant que és una eina molt potent que em permet fer coses que puc aplicar a altres programes, com el Flash, per exemple. Només és un joc, per a mi, perquè sortosament (o no) no m'hi guanyo la vida.
El post obeeix a un mer entreteniment, jugant també amb tot el sentit del blog, Un tel als ulls, veiem allò que és, allò que volem veure o allò que ens fan veure?
Només és un intent més, meu i prou, per sortir del tòpic, per intentar no viure en titulars. Ah! i per a què consti en acta: no estic fent apologia de res, ni negant res, ni donant suport implícit a res, no fos cas que vinguessin d'Estrasburg a engarjolar-me.
era el Plàcido Domingo, num 7, es que em va semblar que no estava identificat al "retratu"
El fet és que cada persona som -són-moltes persones i moltes circumstàncies i moltes mirades també, més enllà de la icona que ens ha arribat. Una altra cosa és el ressò que han tingut en la vida de la resta de la gent.
Hola JÚLIA a mi m'agrada pensar que, més enllà d'allò que ens vénen, hi ha coses interessants per veure i que ens ajuden a comprendre millor allò que ens passa, a ser més crítics i a passar per menys tubs. És evident que hi ha coses que no cal dir que són atrocitats, perquè ho són, i molt, però no hem d'oblidar mai que els "dolents oficials" no ho han estat mai sols, i que els "bons oficials" potser tampoc ho han estat del tot.
Quan em fan una afirmació, el primer que em pregunto, no és mai si és veritat o mentida, em pregunto:
- Què vol aconseguir aquesta persona fent-me creure això?
Publica un comentari a l'entrada