Mentre comprava una T-10 de 3 zones en una màquina expenedora de bitllets al metro de la Plaça de Catalunya, una noia, que estava a la màquina del costat, em va preguntar:
Parles en català?
Em vaig quedar de pasta de full, ho reconec, i li vaig respondre entre sorpresa i divertida:
Sí, és clar.
Ens pots ajudar? És que no sabem con van aquestes màquines.
Al meu davant hi havia tres dones, mare i dues filles, es veia de seguida perquè semblaven clons d'edats diferents. Volien un bitllet multi-viatges per moure's per Barcelona, cosa senzilla.Un cop enllestit, em van donar les gràcies i jo vaig marxar. No ho vaig poder evitar, vaig haver de recular:
Per què m'has demanat si parlava en català?
Dona! És que aquí ningú no el parla i jo, amb el castellà, m'embolico molt, que no som de Barcelona.
Doncs has tingut sort! Perquè jo també vinc de poble!
Ens vam mirar i ens vam entendre, que trist. I vaig pensar en la meva besàvia, la padrina Magdalena, que va morir ara fa uns quaranta-sis anys, poc abans de néixer jo. Sempre que venia a Barcelona, quan tornava cap a casa seva, prop de Lleida, just en el moment d'arribar al rètol que diu: “província de Lérida”, deia amb un sospir d'alleujament:
Per fi arribem a Catalunya!
I no és que ja no hi toqués no, ella sabia molt bé el que es deia!
30 comentaris:
Jo visc a València, sóc de la Vall d'Albaida i sé ben bé de què parles. Trist, molt trist. L'espanyol és un animal famolenc que ho devora tot.
Salut i Terra des del sud.
Ja ho va dir fa poc en Solà: "Jo regalaria tots els diccionaris catalans i totes les gramàtiques catalanes si tu em regales una altra cosa: que demà, als carrers de Barcelona jo sentiré que el català hi viu amb normalitat". No som un país normal, no. Però ho volem ser.
Jo que visc fora també tinc aquesta sensació quan vaig a Barcelona. Al carrer pràcticament no sents parlar català. A comarques, en canvi, sovint és el revés. Acabarà perdent el català el seu status de llengua metropolitana?
"L'espanyol és un animal famolenc que ho devora tot."
Aquesta frase del Francesc, ho resumeix ben clarament.
Un apunt que comparteixo plenament.
Amigues i amics,
Com a barcelonina que sóc pateixo aquesta situació cada dia. Aquest matí al metro, sense anar més lluny, he sentit a dos nanos que devien tenir entre 12 i 14 anys que, entre ells, parlaven en castellà. Us prometo que no eren de fora. Anaven a la piscina o al gimnàs...
M'he preguntat: Com pot ser? Com ho podem fer?
Ai...
SU
PS (1). Ahir vaig escoltar el discurs d'en Solà al Parlament. Patètics els polítics que, durant els 21 minuts que va durar la seva intervenció, perdien el cul per consultar el mòbil...
PS (2). Glups, disculpeu la llargada del comentari!!!
llegint els comentaris (que me'ls crec, eh) m'he sorprés a mi mateix com parlessiu d'una realitat idiomàtica oculta per mi.
potser és que els de barcelona estem tant acostumats a situacions com aquestes que no ens sorprenen i seguim creient, inocentment, que tothom al carrer el parla amb tota normalitat.
jo ara per ara, més que catalans o no, el que més hi trobo són turistes.
ACLARIMENT:
l'anècdota, tot i que l'he escurçat una mica, és literal, aquest dimecres (08/07/09) a la parada de metro Catalunya de Barcelona. Encara flipo.
La Barcelona "fashion" i "solidària" "passa" des de fa trenta anys, d'aquesta colla de barretinaires del català. I amb els vots també del catalans, en les successives eleccions. Que cadascú es miri al mirall.
Mentrestant, hi ha barris, com el meu, on els forasters som els catalanoparlants.
La SU parlava de la compareixença del doctor Solà al Parlament. Recomano el que diu un diputat:
http://www.santivila.cat/joan-sola-alerta-que-el-catala-esta-en-perill-i-el-parlament-nacusa-rebut/
Des de Barcelona estant ho veiem "normal". Uns barris més que altres i si anem a les Rambles...
És un problema de tenir Estat o no tenir-ne. A Holanda això no passa malgrat ser com nosaltres i tenir més immagració que nosaltres...
Cert que el castellà (i altre llengües) avancen a Barcelona, i potser els que hi vivim no em som tan conscients com els que vénen de fora. Sense ser pessimista, no crec que la situació es capgiri. Tot i així, el que caldria és que la gent que parla català a casa ho fes també al carrer i no és passes a altres llengües amb la facilitat que ho fa. Heu vist, per exemple, com quan algun estranger no castellanoparlant pregunta alguna cosa, molts catalanoparlants responen en castellà? Total, per dir tres carrers a l'esquera i un a la dreta...
Pere, qui fa això pot ser que sigui conscient que al món hi ha aproximadament 400 milions de persones que parlen el castellà , davant dels 9 milions de persones que parlen català si tenim en compte els que ho fan a Catalunya, Andorra , la Franja de Ponent ,la ciutat de l'Alguer i la Catalunya Nord .Sempre és més fàcil que un turista no castellanoparlant que no enten el català pugui saber o entendre un xic el castellà. Si més no , la probabilitat és més elevada .
El català és educat per naturalesa i bilingüe. :-)
Això no vol dir que un català hagi d'estar tota la vida fent pedagogia només pel sol fet de ser català i parlar un idioma minoritari.Menys encara quan l'interlocutor és castellanoparlant .I encara menys si més a més porta 60 anys visquent a Catalunya. Perquè això, ja cansa.
Hi ha unes "institucions" que són les que han d'anar al davant en aquest tema i fer els deures bé d'una vegada.Perquè la reculada del català també es nota a comarques.I molt.
Pert tant, la culpa la tenim els propis catalans.
Es qüestió de física pura... Igual que un anunci d'aigües... Si tenim un vas ple fins dalt d'oli (fa 1000 anys) i hi anem afegint aigua, hi haurà algun dia que en aquell vas ja no hi quedarà oli, ja que l'oli i l'aigua no es mesclen..., això si, el vas estarà llefiscós...
Paciència i esperar que d'aquí a 25 anys encara puguem fer aquest debat...
Servidor sóc del Maresme, i enguany he viscut en uns llocs (Llavaneres i Mataró centre) on els catalanoparlants, a més de ser-ho, ho semblen. Però quan baixo a Barcelona tinc la sensació que de catalanoparlants en queden pocs, i els pocs que hi ha, no ho semblen pas.
És una història molt coneguda, però el fet de conèixer-la bé no serveix de res. A Palma, a Eivissa i al País Valencià la tenen molt apamada, aquesta fel. I a nosaltres, al centre de la nació, també ens va tocant. És trist, i frustrant, i revoltant.
Clidice,
A mi no cal que m'asseguris que l'anècdota és real, ho visc i ho pateixo (és un dir) cada dia. Puc sortir de casa i passar-me hores al carrer, fixant-m'hi, i no sentir a ningú utilitzar el català. Aquest matí, per exemple, era al passeig de Gràcia/Consell de Cent. He entrat a un bar i he demanat "un cafè curt, si us plau", i el cambrer, espanyol, m'ha preguntat "un café?", i jo que li dic "sí, un cafè curt", i ell que em contesta "un café corto?", i així fins al infinit. Això sí que ho tinc clar, en aquests casos ni un cèntim de propina. Per cert, en aquell moment (les 11) passava la caravana del Tour i, cap al final, des d’un cotxe de l’organització, anaven repetint “Gracias Barcelona” “Ggasias Bagselona”.
Lamentablement crec que ja no és només exclusivitat de la capital.
Per aquí, fins no fa massa anys només senties parlar en català i ara us puc dir que comença a ser un "rara avis" qui el parla.
Potser és molt lleig el que faig, no ho nego pas, però encara que em parlin en castellà sempre continuo parlant en català. El 99% de la gent ho enten i l'enten. I com ara ja ho tinc per costum no m'hi trobo estranya ni s'hi troben els altres.
No vull deixar de parlar en la meva lleeeenguaaaaaaaaaaa!
;)
És ben cert, però conec bons reductes barcelonins que no parlen castellà ni que els pengin, per sort :)
és el que hi ha. Ara jo sempre m'adreço a la gent en català, i si veig que no m'entenen cambio al castellà i si és com avui a un Bar de Caldes de Montbui que l'amo dsuu tres mil anys visquent-hi (m e n'he cerciorat) i en demanar-li untallat dues vegades en català i ell diu ¿que? i a la tercera li ho dic en castellà, simplement me'l prenc, pago i no hi torno més.
Gràcies a tots i totes, perdoneu que no us ho agraeixi un per un. La veritat és que tots teniu raó. Personalment continuaré sent voluntària lingüística i parlant en català a tothom i, si no m'entenen, parlo més poc a poc, gestualitzo més i vocalitzo millor, que qualsevol parlant d'una llengua romànica pot entendre'm perfectament :) I si no ho vol ... per ell farà :)
Benvolguda Fina (amb el teu permís Clidice), només un apunt (o dos, o precisió modesta i breu:
Dubto que hi hagi 9 milions de catalanoparlants, i no tinc idea de quants castellanoparlants parlen castellà.
Jo sóc un dels pocs bilingües catalans que conec, però la resta, la majoria, són diglòssics, mot que no sé per què ha desaparegut pràcticament de les consideracions lingüístiques populars i erudites.
Els catalans (com els mongols), i ja entenc que ho dius per desdramatitzar, no són especialment educats, hi ha de tot. De fet, entre la gent més maleducada que conec, abunden els catalans -i catalanes, que no voldria ser sexista en un tema capital. També és veritat que conec més catalans que parlants d'altres llengües, cosa que possiblement desvirtua la meva consideració.
Per acabar, no són les institucions, sinó els parlants, els individus, els qui hem de marcar les pautes. Si confiem la feina principal a les institucions, ja podem plegar.
Uf, Fina, i companys i companyes, disculpeu la passió i els errors conceptuals i ortogràfics.
No me'n puc estar, heu dit tantes coses interessants que us he de dir la meva :)
FRANCESC, els valencians que parleu català, més que no pas els catalans que encara parlem valencià, sou uns autèntics herois.
N'estàs segur PUIGMALET que ho volem ser un país normal? O som quatre gats romàntics els únics que recordem que tenim una diferència a defensar?
SALVADOR, malauradament el català està mort a l'àrea metropolitana, o sigui, on viu la major part de la població de Catalunya. Visc a la perifèria d'aquesta àrea, a 37 km de la city, t'ho puc certificar quan vulguis.
FINA, l'espanyol duu segles d'alliçonament per tal d'actuar com ho fa. Aquest reconeixement, però, no ens ha de fer perdre el temps, no són “reeducables”, sinó ens plantem ja no hi ha solució.
SU, per mi com si hi vols escriure un post sencer :) que, de ben segur, seria interessant. Potser, a més de les teves preguntes, cabdals, hauríem d'afegir: “perquè ho estem permetent?”
ÒSCAR, saps? Tinc la sensació que tots els catalans, els de Barcelona i els altres, n'hem fet tan una segona pell de l'agressió secular que patim, i ho donem per tan natural, que ni tan sols som capaços de veure-la.
XIRUQUERO, la societat civil està desmobilitzada. Si no hagués estat així, un discurs com el d'en Joan Solà al Parlament, hagués provocat manifestacions al carrer, hagués tingut més ressò. Joan Solà? Qui és aquest? En quin equip juga? (per si hi hagués la més remota possibilitat que aquest text li arribés: “disculpeu doctor, només són preguntes retòriques”)
GALDERICH, totalment d'acord amb tu, només hi ha una solució: tenir estat. O sigui que només és una qüestió de voluntat política.
PERE, si, la voluntat de ser és essencial, però no tothom ho té tan clar, estem massa ensinistrats per acceptar la humiliació com a natural.
FINA, jo sóc bilingüe?, jo sóc catalanoparlant, i puc parlar altres llengües, això és ser-ho?. I tens raó, si ni hi ha voluntat política no hi ha res a fer.
ANÒNIM, sí: la tenim els catalans que no el fem servir, la tenim els catalans que no anem a votar, la tenim els catalans que no donem ni una hora del nostre temps a la societat ... podríem seguir, oi?
RAMON, amb paciència només aconseguirem no poder fer el debat d'aquí 25 anys, perquè ningú farà servir la llengua ja.
JOAN CASALPEU, comparteixo la teva tristesa, la frustració i la revolta.
MIQUEL, que bonic que és Barcelona oi? Tan multicultural, tan glamourosa, tan oberta al món, tan ...
ASSUMPTA, jo faig el mateix. Si convé parlo més poc a poc o gesticulo, però no baixo del ruc sinó és a la feina, que en tinc obligació, tot i que, fins i tot a la feina, si cola, cola. Com que no sóc funcionària :-)
MARTA, si, però són reductes i no fan de taca d'oli sinó més aviat tot el contrari.
FRANCESC PUIGCARBÓ, el més fotut és això: haver de militar sempre. De tota manera si no m'entén en català, jo ho faig diferent, dic: “vaja, m'he equivocat de país, que passeu un bon dia!” i me'n vaig al bar del costat. Serà per bars en aquesta terra!
PERE, no et cal permís, que sense els comentaris això no té ni cap ni peus! :) i menys dels teus. I sense passió per aquests temes ja podem començar a tirar palades de terra damunt el taüt, estarem morts definitivament. I, ja em perdonareu, a mi, això, em revolta.
Per al Pere i la Clidice:
Se m'escapa com es pot dibuixar un somriure irònic amb el teclat.
Realment pensava que s'entendria el significat d'una generalització(mai es pot generalitzar) seguida d'un somriure.
Per al Pere:
Les estadístiques són les que són.I jo en principi me les crec, fins a cert punt, milió amunt, milió avall.Tampoc he anat comprovant, un per un ,si això és cert en tots els casos.Ja sabem que no tenen per què ser 9 milions tots els que parlen català, però crec que, fins i tot, en el millor dels casos la diferència entre 400 i 9 és significativa, no?
No estic d'acord en que el català, sigui especialment maleducat.Ara el que generalitzes ets tu i a més a més sense somriure dibuixat.Amb la qual cosa penso que si, que tens un concepte absolutament desvirtuat de la realitat del món mundial.
I on crec que acabes de derrapar és en la cirereta final.
Si no hi ha una voluntat política per a que el català no passi a ser una llengua morta, si per llei no es recolza i potencia l'idioma d'un país, un idioma minoritari com el nostre, de gent pacífica ,acabarà sent engolit pel gegant veí o per qualsevol altre gegant.I això representaria una nova vergonya per a la humanitat, que sembla estar entestada en empobrir-ho tot.
Visca Catalunya i visca el català, també.!
Sí, a Barcelona el català costa d'escoltar, és cert. Però permeteu-me poser el contrapunt optimista: cada dia em sorprenc més pel número d'immigrants que aprenen el català, i que el parlen si t'hi dirigeixes!
El problema és que molts catalanoparlants cometen l'error de dirigir-se en castellà a les persones "amb aspecte d'estrangeres". Error! Parleu sempre en català i us endureu unes quantes sorpreses.
Visca la nostra llengua! :)
Tots plegats tenim raó, però el que és palmari és que tot depèn d'una voluntat política forta i clara. No d'imposició, senzillament de normalitat. Si volem ser un país normal, hem de tenir, sense complexes, una llengua normal. Ara bé, si el que volem és ser un altre país, doncs ... ja ho estem aconseguint.
Jo crec que parlant en castellà a una persona només perquè físicament no se'ns assembla, és un acte de racisme abjecte. O és que per ser negre o "cholo" s'ha de ser menys que per ser descolorit com nosaltres? Si jo sé parlar català, no veig perquè algú físicament diferent a mi no pot saber-ne.
El teu paràgraf final no el trobo encertat.Encara que sé el què vols dir.
Quan he anat als països nòrdics, amb els que no m'hi assemblo gens ni mica físicament, m'han parlat en anglès no per racisme sinó per poder-nos entendre, per una qüestió pràctica, perquè saben que parlen un idioma minoritari també.Està clar que la intuïció sovint l'encerta i que també encerta que vaig de turista.No sé ni finés, ni suec,ni altres idiomes nòrdics. Encara que sé que ells sí que el saben.
Però està clar que jo podria saber els seus respectius idiomes.Tant de bo!.I que podria viure i treballar allà també.Aleshores només de badar boca ja sabrien que m'han de parlar en el seu idioma, perquè jo hauria d'aprendre'l ràpidament,que sé que ells també el saben i que m'ajudarien a fer immersió lingüística.:-)
Fina carinyo, jo parlo de Catalunya i de la situació amb els seus immigrants. Jo no sé anglès i la majoria d'immigrants tampoc, per tant, difícilment ens entendrem en anglès. Ara, jo em pregunto: perquè quan estàs a la cua del CAP la recepcionista parla correctament, i en català, amb qualsevol persona, i a la que se li planta al davant un magribí o un sudamericà comença a parlar en castellà, cridant i de tu? No et sembla que diu molt això d'allò que aquella persona dóna per suposat de l'altra? I si, si vas a segons quins països de l'Europa més "civilitzada" et parlaran en anglès, però segons on vagis d'Alemanya, per exemple, si no és amb gent jove no cal que t'hi escarrassis, per no parlar de l'Europa de l'Est, per exemple.
Sense anar més lluny, uns amics nostres van adoptar una criatura nepalesa. El nen ha crescut aquí, per tant parla el català millor que molts catalans. Perquè sempre se li adrecen en castellà, parlant més fort i com si fos borderline? Primer cal respectar les persones i tractar-les com iguals és fer-ho. Si després em diuen que no saben el meu idioma, si puc, i si m'interessa els parlaré amb el seu. Al cap i a la fi són ells els que han vingut, quan vagi a ca seu ja m'espavilaré.
Em refereixo a l'últim comentari de la Clidice dirigit a la Fina, i concretament a allò que explica de cridar més quan el cridaner es pensa que el cridat no l’entendria si parlés amb un to de veu educat. Ho tinc comprovat, com més ignorant s'és en temes de llengües més es crida. Sempre recordaré que durant uns anys anava a Paris amb un representant que jo tenia a Múrcia (un home gran que només parlava el murcià tancat), i es queixava que no l'entenien enlloc, "y eso que les hablo alto y vocalizando"... però, és clar, en dialecte murcià. Anant pel món, els espanyols que van en grup i només parlen “la lengua del imperio” m’han fet passar molta vergonya aliena, fins al punt que tracto d’evitar-los sempre que puc.
Però us podeu entendre en castellà potser, si tot dos el sabeu clar.
Jo es que encara estava amb els estrangers no castellanoparlants del Pere.
Amb els castellanoparlants , ja va quedar clar, que si volen, poden.Igual que els alemanys que van als països nòrdics , si volen, poden.
Si són immigrants doncs ja ho he dit en l'últim paràgraf de l'últim comentari que he fet.Toca aprendre l'idioma del país en qüestió.
Del què dius de certs llocs d'Alemanya i els països de l'Est, tens raó, però a mi sempre em portaven la cervesa que demanava.:-).Amb bona voluntat la gent s'enten, com en Tarzan, però s'enten.I moltes vegades no ens enteniem gens :-) però la culpa mai era d'ells, això ho tinc clar.Cada país el seu idioma.
El que expliques de la del CAP, doncs tal com diu en Miquel,és un altre problema.Que de maleducats n'hi ha molts,a tot arreu i es noten més.
I jo faig el mateix que tu Miquel, perquè també m'han fet passar vergonya aliena quan comencen amb les seves coses de món petit.
Una salutació a tots, que això ja sembla "can germanor". :-)
Una abraçada Clidice.
Home, Clídice:
jo sóc de Barcelona de tota la vida i sempre he parlat en català...I hi segueixo parlant! Encara que me n'hagi anat a viure a poble.
:)
Publica un comentari a l'entrada