dilluns, 13 de juliol del 2009

Quaderns de vacances: curiositats peruanes

Ara fa dos anys, el 2007, vam anar a passar les vacances al Perú, amb terratrèmol inclòs, que l'agència era de les millors! En tot cas, repetiria, de sisme no, no cal dir, però quan tornes del Perú penses que hi has de retornar el més aviat possible, o quedar-t'hi a viure, i comences, desesperadament a apostar a l'Euromillón. En tot cas, de fotos maques ara no us en poso, només alguna curiositat que vaig anar ensopegant, enmig de tanta meravella i, alhora, tanta misèria.

No hagués dit mai que Jesús de Natzaret tingués una empresa de "segurates"
Dins la capella de Santa Rosa de Lima. Els vàndals es van convertir al cristianisme?
Deixes de prendre-t'ho en conya quan en veus més d'un amb revòlver
En aquell moment aquí, a casa, estàvem en ple sidral de rodalies Renfe i vaig pensar que aquesta era l'estació més adequada: la de Lima
I, finalment, tot un clàssic pels que heu viatjat per l'anomenat Tercer Món: quants no heu vist telèfons engabiats, o televisors, o màquines expenedores ...
Que la misèria apreta ... i molt!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

El paperet amb les pistoles ha de fer respecte...

Clidice ha dit...

Home, en fa més veure algú amb revòlver, com si res, glups!

zel ha dit...

Ho sento, però dec tenir el dia tonto, m'has fet riure...sí, ja sé que hi ha coses que fan pena, però he rigut! Petons!

Clidice ha dit...

Tranquil·la ZEL, malament rai el dia que no riguem :) Les persones que van pel món sense saber riure, és que tampoc no saben viure. Rodolí regal de la casa ^^

Miquel Saumell ha dit...

Doncs mira, Clidice, l’enveja està bastant repartida. Jo t'envejo a tu, Perú és una de les meves assignatures pendents.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Nomas cal sortir per els "puestus" per adonar-se lo bé que estem i les comoditats i seguretat que tenim. I en canvi, ens passem el dia queixant-nos...

Clidice ha dit...

MIQUEL si pots: ves-hi, no en dubtis. Però ves amb compte amb qui hi vas, que sinó serà com anar a Port Aventura i, per això, ja no cal enfilar-se a l'avió :)

FRANCESC, no t'ho pots ni arribar a imaginar. Ens hauria de caure la cara de vergonya.

Ferran Porta ha dit...

Malgrat tot, el Perú és un país molt pendent a la meva agenda. Cada cop que veig un reportatge del Machu Pichu per la tele, gairebé ploro! Veure-ho en directe...

Vaig viure a l'Equador, jo, fa molts anys. Allà, les pistoles les feien servir fins i tot al Congrés, quan no es posaven d'acord entre ells. Deixa'ls córrer...

Clidice ha dit...

Shhhhh FERRAN no ho diguis a ningú, però al Macchu Pichu vaig exclamar: "Oh! me l'imaginava més gran!" znifff ara la selva que l'envolta wow! i l'altiplano? wow wow! i la vall del Colca? rewow! i el Titicaca? requetewow! i el desert al costat del Pacífic? marededéusenyor ja em puc morir! :D

assumpta ha dit...

Assignatura pendent, que com moltes d'altres i per raons estrictaments personals, no sé si ja mai podré "A-provar".
O sigui, que agraeixo molt i molt la teva aportació.
Les trobades no ténen "pèrdua"!
Mil petons!

Clidice ha dit...

Hola ASSUMPTA no diguis mai a aquest Macchu Pichu no hi aniré, que la vida dóna moltes voltes i ... ves a saber! si més no la il·lusió que no te la treguin. De tota manera més endavant us en faré cinc cèntims, per si ho voleu compartir amb mi :)