Baños de Panticosa. 2/4 de 6 de la tarda.
Hem passat el dia reposant. Caminant poc, menjant, llegint (El rei del món, d'en Salvador Macip), dormint. He rentat la roba i s'ha assecat just quan ha començat la tempesta, després de dinar.
Estem intentant decidir que fem demà. Cal que recordem, també, que és l'aniversari del nostre fill gran, no se'ns ha de passar telefonar-lo.
Mirem la construcció que han fet de l'edifici dels banys i només se'ns acut pensar en quin arquitecte ha estat capaç de dissenyar un esguerro de tan notables dimensions.
Crescut com un bolet de ciment, gran, pretenciós i totalment aliè el seu entorn, sembla una caguerada més d'aquesta España d'oropessessiudatdevacassiones, de luju-luju, havent perdut l'oportunitat de fer quelcom interessant en un entorn natural tan fantàstic.
Com què he treballat molts anys vinculada al món de la construcció me'l miro amb lupa i, si fos jo l'arquitecte, demanaria que el meu nom no constés enllóc del projecte.
Imagino que el municipi que ha permés aquesta atrocitat, o alguna de les seves autoritats, n'ha tret els beneficis pertinents, a canvi de destrossar un paisatge delicat i preciós.
Bon profit els faci, a ells i a tota aquesta patuleia de persones que van a aquests llocs infectes, acabats de sortir del cortinglés, secció modelos de explorador. De passada sembla que han aconseguit que ja sigui un fet el tancament del refugi La casa de piedra. La gent de muntanya no fem bonic.
És en aquests moments quan es requereix una música adient a la mort de les grans oportunitats d'amor, en aquest cas al territori, al paisatge i als seus habitants seculars. Linkaré les propostes que em pugueu fer arribar.
Proposta d'en Girbén
No em moc sense el llibre, ara a en Hawking: "... En efecto, si ambos tipos de masa son iguales, todos los objetos situados en un campo gravitatorio caerán con el mismo ritmo, independientemente del valor de su masa. Si esta equivalencia no fuera cierta, algunos objetos caerían más rápido que otros bajo la influencia de la gravedad, y por lo tanto podríamos distinguir la fuerza de la gravedad de la aceleración uniforme, en la que todo cae con la misma aceleración."*
Llàstima que la gravetat del que ha fet (i fan alguns al món) aquest col·lossal bloc de ciment a Baños de Panticosa, no sigui suficient per a contradir aquestes lleis i no caigui (caiguin) amb una acceleració superior a la resta. Seria una bonica llei, potser no per a la física, però potser si per a la moral.
Hem passat el dia reposant. Caminant poc, menjant, llegint (El rei del món, d'en Salvador Macip), dormint. He rentat la roba i s'ha assecat just quan ha començat la tempesta, després de dinar.
Estem intentant decidir que fem demà. Cal que recordem, també, que és l'aniversari del nostre fill gran, no se'ns ha de passar telefonar-lo.
Mirem la construcció que han fet de l'edifici dels banys i només se'ns acut pensar en quin arquitecte ha estat capaç de dissenyar un esguerro de tan notables dimensions.
Crescut com un bolet de ciment, gran, pretenciós i totalment aliè el seu entorn, sembla una caguerada més d'aquesta España d'oropessessiudatdevacassiones, de luju-luju, havent perdut l'oportunitat de fer quelcom interessant en un entorn natural tan fantàstic.
Com què he treballat molts anys vinculada al món de la construcció me'l miro amb lupa i, si fos jo l'arquitecte, demanaria que el meu nom no constés enllóc del projecte.
Imagino que el municipi que ha permés aquesta atrocitat, o alguna de les seves autoritats, n'ha tret els beneficis pertinents, a canvi de destrossar un paisatge delicat i preciós.
Bon profit els faci, a ells i a tota aquesta patuleia de persones que van a aquests llocs infectes, acabats de sortir del cortinglés, secció modelos de explorador. De passada sembla que han aconseguit que ja sigui un fet el tancament del refugi La casa de piedra. La gent de muntanya no fem bonic.
És en aquests moments quan es requereix una música adient a la mort de les grans oportunitats d'amor, en aquest cas al territori, al paisatge i als seus habitants seculars. Linkaré les propostes que em pugueu fer arribar.
Proposta d'en Girbén
No em moc sense el llibre, ara a en Hawking: "... En efecto, si ambos tipos de masa son iguales, todos los objetos situados en un campo gravitatorio caerán con el mismo ritmo, independientemente del valor de su masa. Si esta equivalencia no fuera cierta, algunos objetos caerían más rápido que otros bajo la influencia de la gravedad, y por lo tanto podríamos distinguir la fuerza de la gravedad de la aceleración uniforme, en la que todo cae con la misma aceleración."*
Llàstima que la gravetat del que ha fet (i fan alguns al món) aquest col·lossal bloc de ciment a Baños de Panticosa, no sigui suficient per a contradir aquestes lleis i no caigui (caiguin) amb una acceleració superior a la resta. Seria una bonica llei, potser no per a la física, però potser si per a la moral.
*Hawking, Stephen. Brevísima historia del tiempo. Barcelona, 2006. Crítica
17 comentaris:
Quant la meva visita no habia aquest edifici tant modern el recordo mes clasic.
Lleig, lleig i els acabats fan mal a la vista.
Jo que també estic en el mon de la construcció el tro horrendooooor!!!.
Mare meva quina integració al paisatge. Com sempre algú va ballar el ball de l'egipci...ma el davant i ma al darrera..plena de calerons.
STRIPER sembla un bolet ... atòmic.
ALLAU veig que l'has vist d'aprop. La fusta pelant-se tota, baixíssima qualitat, es nota que entre el projecte i l'acabament es deu haver sub-sub-subcontractat, amb tot el que implica de sobres amunt i avall i, evidentment, l'últim posa porqueria. Un desastre. Tan bé que els va quedar l'ajuntament a Encamp (Andorra) i aquests foten això com si fossim als anys 60!
Tota la raó GARBI tu ho has dit: l'egipci, però des del govern aragonès en avall! es rumoreja que hi havia directius del madriT entremig, però això no ho dic jo, que m'ho han dit ... la cosa és que ara ho tanquen: perquè no hi va ningú! Ara, la cagueradeta ja l'han deixat :(
Vas forta!!! Es nota que el tema et mou...
A més com que han utilitzat materials no biodegradables, això durarà 1000 anys, després del seu tancament...
Hola RAMON, a mi l'obra m'emociona. Sóc, era (ara ja no hi tinc contacte), capaç de passar-m'hi hores i hores, amb el meu casc vermell, amunt i avall. Començant per treballar els projectes, passant pels costos, proveïdors ... fins a vendre l'obra, el tracte amb qui l'ha d'ocupar. Adoro les estructures, les solucions ... m'empasso qualsevol tractat d'arquitectura amb avarícia. Per això, veure aquestes coses em posa molt malalta, és com una bofetada, un insult a la intel·ligència.
Ja està, el comando encarregat del Bill Gates que pel mateix preu se'n carregui d'aquest bodrio...
Malgrat tot, i en descàrrega de l'arquitecte, constructor... hem de dir que el problema és l'individuo que es plantejà unes instal·lacions així enmig d'un paisatge idíl·lic... Ja pots fer el que vulguis que la cagada queda per sempre!
Del sòrdid teixit d'interessos que, a correcuita i amb total impunitat, mira des de tots cantons d'exaurir a tot l'Aragó d'una vegada per totes (és que foren col·lectivistes on va nèixer el fundador i soberano de l'OPUS!!!); de lluny en destaca la terbola empresa ARAMÓN.
No pas de fora, sinó de dins estant, val la pena escoltar aquest problema en foma de cançó: "http://www.archive.org/details/Esta_Tierra_es_Aramont"
el teu comentari i l'hipervincle complementen perfectament aquest post GIRBÉN, gràcies :)
vaig visitar panticosa fa un grapat d'anys amb mons pares i tinc un record (lleuger) que em va agradar molt. el rei del món d'en salvador macip me'l facilita, per fi, avui l'abacus i crec que, creient el què he llegit d'ell, el record també serà del tot grat
Hola ÒSCAR, doncs si en tens un bon record val més que no hi tornis, se t'espatllaria segur. Penso que t'ho passaràs bé llegint-lo, jo vem vaig divertir molt :)
Realment tens tota la raó perquè és un edifici lleig i absurd en mig d'aquells paratges. (Estic a punt de començar aquest llibre del rei del món.Ha hagut d'esperar torn però ja li toca. Als blocs se'n parla molt bé)
Tens raó KWEILAN és com un cop de puny a la boca de l'estómac :(
Ja em diràs el què ^^
no haurà estat en Bohigas o en Calatrava. A Panticosa hi vaig estar deu fer uns quinze anys i es veia molt decadent i abandonadot però tenia un cert encant demodé. Ara, aquest edifici es de jutjat de guardia.
Francament, no m'atreveixo a jutjar el monstre d'aixòòò... l'edifici, vull dir, pel que veig a la foto; sí que diré, però, que la imatge sembla un muntatge de taaaan poc com lliga la cosa moderna que intueixo (moderna... i horrorosa, imagino, pel que dius) amb els arbres i muntanyes del darrera.
Als afores del poble de ma tieta, a Galícia, una "pedania" on viuen quatre i les vaques, hi han fotut un hotel de cinc estrelles que té els "lugareños" al·lucinats. Es veu que Espanya és el país de construir coses rares a llocs on no toca!
Mercès, Clidi, pel vincle.
Diria que el clímax d'aquesta arquitectura impostada fins a l'aberració són els nous cellers que ara van "guarnint" la Rioja. Allà hi ha una indisimulada competició per veure qui la té més gran i estrafolària, la bodega.
Publica un comentari a l'entrada