Exposició i shooping

En Galderich ens parlava en el seu blog, & Piscolabis Librorum, de l'exposició en commemoració del cinquantenari de la mort d'en Joan Amades, al Palau Moja de Barcelona: La imatgeria popular. No sóc gaire amant d'aquest tipus d'exposicions, ho reconec, però per això mateix m'he sentit una mica culpable i he aprofitat l'últim dia de vacances per arribar-m'hi i després anar a comprar calces i sostenidors. Que ambdues coses, exposició i corseteria, no són pas incompatibles.

De l'exposició en puc dir que és interessant i molt ben documentada, tot i que hi he trobat massa lletra, contrastant curiosament amb allò exposat que anava destinat majoritàriament al poble illetrat.

M'he passejat pels expositors en format llibre, primer tota sola i després amb un turista japonès de mitjana edat, força alt i cabell blanc, que passava els expositors amb un excés d'energia, tot fent fotografies de les auques i els retallables. Cal dir, també, per acabar de pintar el quadre força inversemblant, que duia una bossa de La Central. Com en Calders, a mi també gairebé "em trontollen els partits presos."

En tot cas, superat el meu malhumor inicial en veure tanta lletra junta, que una és de ciències, i constatant que l'exposició és més per experts o malalts de la cosa, m'he decidit a fer els deures i prendre nota d'allò que veia.

Dels "romanços" que se'n pot dir? A qui de nosaltres no ens ha renyat alguna àvia amb la frase: "no m'expliquis romanços"? Us n'he copiat una mostra:

"Cansó nova y divertida del fasteix nubiatje y divorsi den Tanu y la Serafina."

"Canso nova y divertida ahon se veuhan las penas y fatigas que va pasá en Geroni, rich pagés, per volerse casá ab una noya masa joveneta, figuranse que ab los dinés tot se alcansa.

Coro

Alerta minyonas

no us caseu ab vells

que tot son arrugas

sacs d'osus y pells.

Com son tan gelosos

donan molt neguit,

caseus ab un jove

que sia aixerit."

Perquè després siguem capaços de criticar l'amor de la gent del carrer per belensestebans, jesulins i anesobregons. Que això ja ve de vell.

També he pogut veure que la crònica negra ja era d'allò més apreciada, sinó veieu el següent:

"Nuevo y horroroso romance, en que se declara la maldad y tirania que ha ejecutado una hija dando muerte a su madre, y viendo que no podia lograr el intento que pretendia, dió muerte á su marido y á una niña que ella tenia, echando la culpa á su padre, el cual ha sido sentenciado por culpa de ello. Caso sucedido en setiembre de este año."

És que ben bé ja veia en Grishom del CSI a la feina.

"Horrorosa desgracia acaecida en la ciudad de Reus entre un amante celoso y una jóven que no le correspondía en sus amores."

En aquest cas podríem fer-lo servir de titular en qualsevol moment. En els romanços hi sortien captius, princeses, criades, sermons com el de "Las sanguijuelas del pueblo", ara reanomenada Hisenda, animals, animals fantàstics, fabulacions històriques:

"Diálogo entre Espartero y Linage abordo del navio inglés el Malabar, después de la fuga de Sevilla".

Tampoc podíem obviar la qüestió escatològica, entre altres:

"Virtuts del cagar" i "El pet exaltat."

Auques, goigs, retallables, jocs, publicacions d'història natural, ventalls, felicitacions, ex-libris, fulls de rengle, caragirants, motlles d'estampat i acoloriment ...

Ja veieu que he fet els deures. De tornada, a la parada del bus, a Maria Cristina, ha començat a sortir un fum dens i pudent de la claveguera. Per casualitat passava un cotxe de la urbana per l'altra banda, hem cridat uns quants i ha girat. Dos agents han baixat amb un extintor mentre avisaven a la central i els bombers.

Constatar la correcció dels agents i que, entre ells i la central, parlaven en castellà. Finalment, en menys de 10 minuts han arribat els bombers. Sembla ser que una cigarreta encesa, llençada dins la claveguera, ha calat foc a tota la brutícia acumulada per falta de pluges.

Constatar també que els bombers són molt més guapos que els policies, però molt de molt, o sigui que, servidora, el proper marit, quan es legalitzi la poliandria, se'l tria bomber, sense cap mena de dubte.