I seguim amb el tercer i últim lliurament del nostre manual. Tant de les coses ben fetes com de les coses mal fetes i "per si de cas".
1. Telèfon mòbil i bossa per dur l'aigua (2L). Res a dir: imprescindibles.
2. Manta tèrmica. Aquest "per si de cas" és absolutament necessari... per si de cas.
3. I, finalment, aquí tenim a la pobra motxilla plena i ben carregada, amb l'afegitó de les barretes energètiques, els ganyips, i els bastons que ens convertiran en animals quadrúpedes i ens permetran repartir millor els 10 kg de pes (12 kg un cop carregada l'aigua), i que provocarà la majoria d'alegres exclamacions del viatge, en format: "la filla de piiiiiiip aquesta, mecapiiiiiiip la mare que la va piiiiiiiip, seré gilipiiiiiiiiip amb la felicitat que es gaudeix al sofà de casa", etc. etc. etc.
La tenda de campanya, la càmera i el gps ho porta "l'altre", que per alguna cosa és més gran i més fort.
Conclusió: som uns "pijeras" tocats i posats. Hem de reduir a la meitat, com sigui!
En el proper lliurament començarem el camí.
23 comentaris:
ja em fa mal l'esquena sols de mirar la foto de la motxilla. això no hi ha columna que ho soporti.
Coi t'ha quedat molt mona un cop feta.
I això, caminar per les muntanyes no asfaltades, carregant-vos al damunt una desena llarga de kilos d'estris diversos, ho feu amb una intenció similar a la penitència, per exemple? Vull dir, és com per expiar les culpes pròpies i les alienes, o alguna cosa semblant?
;-)
Bé, 10 kilets no són una insensatesa.
Aquest estiu vaig baixar per la pista de la Vall Ferrera a una xica txeca que s'havia lesionat; a ella i a les motxilles de la seva colla. Eren uns armaris inimaginables pel seu volum i pel seu pes (molt més enllà del límit de 20 kg. de la meva bàscula romana).
O sia: que anaves força lleugereta.
m'ewn vaig a urgències, em fa mal l'esquena de veure el "fato". Si que es dur ser motxilero.Surt més a compte anar amb la bici, esmorzar, màquina de retratar, mòbil i el bidó plé de Coca Cola fresca.....
sóc un cabró, ja ho sé!
tenint-ho tot en compte, jo no ho trobo tan exigerat, vull dir uqe si que potser val la pena pensar en reduir pero no crec que puguis arribar a la meitat...
si ho fas ja ens explicaras com! :-)
Si ÒSCAR si, això ho ha suportat la meva durant molts anys, i encara aguanta :)
Oi que si STRIPER? divina de la muerrrrrteee :D
FERRAN ho fem per no haver de mirar mai enrera ^^ una bona filosofia no trobes?
GIRBÉN he vist autèntics armaris robers per la muntanya. El mal és que calcules per 20 dies i et pots trobar, com aquest any, que als 6 hem hagut de plegar. Ja se sap, coses de la muntanya.
FRANCESC, només cabronet :D jo veig ciclistes amb un munt d'alforges, que vénen d'Alemanya o de Suècia i t'asseguro que no els envejo gens ni gota :P
KIKA, crec que puc reduir, a "lu tont", com uns 3 quilos. També reduiré el confort, però tot no es pot tenir. I 3 quilos són molts quilos! :)
(sac més petit, si fa fred et fots, màrfega no inflable, l'endemà t'aixeques feta un quadre, evidentment farmaciola i necesser a la mínima expressió, només un calçat i de roba la posada i una muda)
Òndia GIRBÉN m'has fet pensar que em moro de ganes de tornar a Baiau! :) Fer Àreu-Arinsal per Baiau és de les tirades més guapes que he fet mai! :D encara que la tartera fos una tocada de clarinet ;P
Només de veure aquesta motxilla tan plena...ja em sento cansada abans de començar. No hi ha res com er jove!!!
Jove? Gràcies KWEILAN!!! cerveseta pagada quan vulguis! m'acabes d'animar el dia :D un petó :D
Jeje, el Sr. Puigcarbó és la mar de divertit. I vosaltres uns professionals. Les meves nenes són escoltes i sí que van com a burros, de vegades. La gran, és un cas, si veiessis el necesser que porta: mascareta pel cabell, crema depilatòria, llimes d'ungles... se n'hi riu tothom, però ella diu que es vol dutxar cada dia i que els que riuen són uns porcs.
Suposo que hi deu haver el terme mig, tan desitjable!
He agafat idees de la teva motxilla, gràcies!
Gràcies HELENA a tu :) si en Francesc és únic :) Bé, aquí hi falta el fogonet d'alcohol, l'alcohol de cremar i el menjar, que aquest any, aprofitant que anàvem trobant refugis i pobles no duiem. Amb aquest equipatge i alguna variant, hem travessat els Pirineus des del Cantàbric fins al Mediterrani amb els nens. Ara ja no vénen, que s'han fet "vells" ^^. És molt pes, si, però com deia en Girbén, n'hem vist alguns amb autèntics monstres a l'esquena.
Segueixo aquí per la cosa de la malastrugança (no sóc supersiticiosa, perquè dóna molt mala sort :P).
En tot cas, del que es tracta és de viure una aventura TOTAL. Aprendre a valdre't per tu mateix en situacions fora de l'habitual i amb un cert control. Estem entrenats de molt petits, és cert, i Barcelona està a un no res, però sempre hi ha un factor de risc elevat. Aquest any, prop nostre se'n va matar un, o sigui que és relativament fàcil fer-se mal.
Ara permeteu-me la moralina: a la muntanya, si no saps anar-hi, no hi vagis. S'ha d'anar ben equipat i s'ha de tenir un mínim d'entrenament. Hi ha moltes maneres de pujar i baixar una muntanya, però les segures són fruit de l'entrenament i la tècnica. No és el pati de casa, ni la Rambla.
I això és molt important tan si aneu a fer un 3.000, un 8.000 o si aneu a Montserrat. Que s'hi fa mal massa gent a Montserrat perquè es pensen que per ser prop de Barcelona "és fàcil". La muntanya NO ÉS PORT AVENTURA, si et fas mal et pots morir, de veritat de la bona.
Apa, ja ho he dit! quin descans :)
Prova de posar-li uns globus per allaugerar un xic el pes........o fes una tria drastica
aix... ja ho deia jo, has de buidar la motxilla, que el sobrepès no és bo... ni per als joves ;)
el sobrpès al damunt, vull dir. Afegit, vull dir... afegit a l'altre, ep! afegit al de sempre!
em sembla que m'estic embolicant, mare meva, això d'escriure amb un ordinador en condicions i amb ADSL em fa perdre l'oremus.
si dona si, ja ens entenem ^^ diguem que el sobrepès afegit, millor que no sigui a les espatlles hahahahahahaha :P aissss se't trobava a faltar :P
quina enveja els teus viatges, clidice!
Uf!
Malgrat tot jo no faig la dissecció del que porto per un cap de setmana perquè em fa vergonya i la llista és tant llarga que no acabaria mai!
Gràcies KIKA, la muntanya és allí :) no cal anar massa lluny, vivim en una terra privilegiada :)
GALDERICH, solem dur sempre massa equipatge per a viatjar ... i per la vida també (galeteta de la sort gratuïta, com si fos el feisbuc ^^)
A mi em van dir que hauria de dur un màxim del 10% del meu propi pes, i jo no sé pas com es fa això, sempre porto coses de més... sobretot pel tema necesser i medicaments!
Portem massa de tot sempre MARTA, els "persidecasos", però el necesser es pot reduïr, i molt :)
Publica un comentari a l'entrada