Dimarts, vint-i-dos de setembre
Estimat diari,
avui he sortit abans de la feina i he vist que hi havia en Jordi, el marit de la Laura. És un xicot molt maco, pobre innocent! i ell que no sap amb quina mena de mala pècora està casat. L'he saludat i ell m'ha retornat la salutació, ens va presentar la Laura la setmana passada. M'he parar a xerrar-hi una estona i li he dit que la Laura trigaria una mica, perquè en González li havia encarregat una feina extra. He procurat que en Jordi notés que les paraules "feina extra" tenien un to especial i li he afegit que últimament en González li demanava massa feinetes "extra" a la Laura i que semblava que a ella li agradés molt. Ha fet cara de preocupat i aleshores jo me n'he anat amb l'excusa què en Josep Lluís m'estava esperant al cotxe. Espero que obri els ulls, el pobre desgraciat.
(passat demà l'últim capítol)
21 comentaris:
ara que semblava que es comença a enredar... ja arriba l'últim capítol?
Acabes d'encendre el llumi que farà esclatar-ho tot.
"Caro diario", lectura diària sense la qual ens trobaríem orfes.
Llegir diaris és un bon vici, com menjar xocolata.
Que dolenta... no? Ja s'acaba?
Uix! Què passarà passat demà? Els vaixells en miniatura sortiran de les ampolles? En Jordi es liarà amb el Josep Lluís? El Gonsáles i la Laura tancaran la prota al manicomi?
En fi, a esperar 48 hores...
Uix aquesta!Quina mala baba que gasta!Està arreglada la Laura!
Quina mala baba que es gasten alguns, ja sembla una dirigent del PP!
*Sànset*
No pot ser que acabi ara... encara hi ha per més!!!!!!!!!!!!!!!!!
i és que mira com sou eh! jo patint perquè ho feia massa llarg! :D
si ej keeee, panda de viciosos! lussessitaaaaaaaaaa!
El misto que farà esclatar la traca del desenllaç.
Doncs crec que el Jordi ha vist que l'amiga de la seva dona no és de fiar. Això suposarà la fi de la confiança de la Laura cap a ella.
Com no diguis les coses com són, o gosis malparlar de la meva estimada Laura només per les teves folles suposicions, te les hauràs amb mi i amb tot el pes de la justícia!
D'alguna cosa m'haurà de servir ser el fiscal en cap!
Jordi
friso, frisarè fins passat demà; no ens decebis, ha de ser un final brillant.
agh! ara m'angoixo! serà el que és, que ja està escrit i programat del principi i no penso canviar-lo :)
Avui (mira tu quant que he tardat) he pensat en els noms que uses. Les conclusions te les plantejaré en un proper comentari.
Les roses de l'encapçalament no estan rabioses, ara ja són malaltes. Una paraula que m'agrada molt en castellà: "emponzoñadas".
Ui,ui, ui! Una mica dolenta no?
Però què xunga!! Per tenir amigues com aquestes, qui vol enemigues?? Que algú busqui i li doni les pastilles a aquesta dona, si us plau!! ;)
Ara que hi estic tan enganxada??? Hi haurà segona temporada!!??
Coi de Gonzàlez és ben espavilat aquest. Les hores extres són les millors.
Salut i sort
www.miradesalvent.blogspot.com
Mira com sou les dones, einh?
Publica un comentari a l'entrada