dijous, 2 d’abril de 2009

Cita a cegues (o com esguerrar-la dient sí la primera vegada)

Com que ja tens més de quaranta anys i encara no tens parella fixa, les amigues han decidit que tu ets una inepta i te l'han de trobar elles. Els dius que no cal, que ja n'estàs tipa, que ja en trobaràs. Elles apostrofen que fent vida de monja carmelitana difícilment “ensarronaràs un manso”, literalment. A la fi t'organitzen una cita a cegues i tu, que voldries ser als antípodes, acabes cedint perquè t'acaben convencent de què si no coneixes a l'amic del cunyat del xicot de la Pili seràs una desgraciada la resta de la teva vida.

En tot cas, els informes que et passen del susdit són immillorables: cap a la cinquantena, enginyer, esportista, culte, viatjat ... vaja una ganga.

Quan preguntes que com és que aquesta meravella de la naturalesa estigui estranyament disponible, et responen amb evasives del tipus: que estava casat, però la dona era un pendó desorellat, que viatja molt i no té massa temps ... tot una mica poc clar. Però ja estàs enmig del caos i penses que no hi perds res, potser sí que tenen raó elles i el mal és que t'estàs tornant estranya. Quedes per mail, com no, amb el senyor Tal, a un restaurant del centre per sopar. Per tant, passes tot un dia al davant de l'armari per intentar trobar aquella peça de roba en la que hi càpigues primer, i que sigui prou atractiva per a vendre bé la “mercaderia”. A partir d'unes certes edats aquesta és la pitjor cura d'orgull que hi ha i com que tens por de semblar, també tu, un pendó al pitjor estil, recorda poc maquillatge, i només tens unes sabates saló que no et destrossin els peus i la columna alhora, acabes amb el socorregut vestit negre amb una mica d'escot, no gaire perquè no es vegi que ets poc abundosa en aquesta àrea de la teva anatomia.

I ja et tens al restaurant, amb deu minuts de retard, per si de cas, demanant per la taula a nom del senyor Tal. El maître, que és un restaurant amb maître i tot, t'acompanya a una taula on un senyor s'aixeca somrient a rebre't. Li correspons el somrís, educada, i us feu dos petons a la galta mentre dieu els tòpics de rigor. Un cop asseguts comproves que el teu galant no s'assembla gaire a allò que t'havien venut.

Bé, com que tu tampoc ets la Sharon Stone penses que no està malament del tot. Sembla atent, amable, net i, en un atac d'optimisme, consideres que el perruquí no és massa escandalós. Malgrat tot et passaràs el sopar mirant-lo de reüll i pensant com és que els homes fan coses tan estrambòtiques com no acceptar que es queden calbs. No només no li treu anys sinó que amb una nansa passaria per una tapadora de cassola. Aquest pensament et fa imaginar en la barrila que hi faries amb la teva germana i se t'escapa un somrís que, sortosament, ell no sap identificar. El senyor Tal va parlant, d'això i d'allò, intenta enlluernar-te amb una conversa pretesament amena i que només condueix a què tu en treguis el següent missatge (accent de John Wayne): “Sóc un home de món bufona, amb mi seràs una reina”. Però tu només li veus la punyetera tapadora al cap. Fa un moviment brusc i de sobte el que semblava una tapadora ben posada passa a l'estadi de gat mort esclafat. Parpelleges i intentes, esforçadament, parar atenció a allò que t'està dient sobre ... mmm ... el Golf Pèrsic ara?. I el teu cap es va movent amunt i avall de forma mecànica, mentre fas esforços descomunals per parar atenció a la conversa. - Mira-li la boca, només la boca.

No saps ben bé com, segurament per culpa del vi al que no estàs acostumada, et trobes en un sofà de pell d'una cocteleria i amb un margarita a la mà. T'agraden els margarites, però no en prens sinó és en una situació desesperada. Saps que després de dos margarites pots acabar en un karaoke cantant ranxeres. Somrius estúpidament a la boca que fa hores, o t'ho sembla, no para de parlar. Ara ja, asseguts l'un al costat de l'altre, notes com t'acaricia el lòbul d'una orella, en una maniobra d'aproximació l'únic efecte de la qual és fer-te pensar: - Encara em farà perdre una arracada i són les de l'àvia, ves quins acudits posar-me-les avui. Sents una mica de llàstima d'ell, pel poc que està aconseguint que t'interessis en el que diu i en la seva persona. En aquest moment saps que acabes de caure per un pendís, el pitjor sentiment és la llàstima, això et costarà car.

Dos margarites i ja estàs a punt per anar a qualsevol banda. Al cap i a la fi tant li fa, només has de procurar no agafar-lo pels cabells. Amb l'alcohol, aquest pensament et fa riure. Intentes ofegar la rialla i ell s'ho pren, efectivament, com que “ja estàs a punt”. L'ascensor al que has pujat deu ser submarí, perquè en surts convençuda de què hi vivia un pop gegant i especialment actiu. El pop sembla que s'ha afegit a la festa i t'està grapejant, despullant i obrint la porta del pis, tot alhora. Un curiós pop amb un gat esclafat al cap. No pots aguantar-te el riure, comences a necessitar un lavabo amb urgència.

Finalment has aconseguit anar a fer pipí, que tu no pixes, que vas anar a monges. T'ha costat déu i ajut, però has sortit força digna de la peça, amb la faldilla del vestit una mica enganxada a les calces, però no es notava massa. Seguiu la “festa” directament a la seva habitació. El senyor Tal té una idea molt clara d'allò “que li agrada a una dona”, segurament ha vist moltes pel·lícules pornogràfiques. Et besa a la boca amb decisió i penses que t'hi està ficant un tall rodó ... i sense treure'n el cordill!. Estàs a punt de morir asfixiada quan ho deixa córrer i es despulla ... oh! No! És dels que es depilen ... i ja fa uns quants dies que no es repassa!!!! quan se't torna a tirar al damunt tens la sensació d'haver caigut a la secció de paper de vidre de “Servicio Estación”. Torna a atacar-te amb el tall rodó i, de sobte, amb la mateixa energia, t'abandona la boca i l'emprèn amb el teu clítoris. Intentes comentar-li al senyor Tal que ... d'això ... ehem ... no cal anar tan ràpid ... perdona ... escolta ... suau ... no ... no ... para ... escolta ... així no ... que em fas mal ... uix ... vols parar? ... collons vols fer el refotut favor de deixar de burxar-me?!?!?!?!?!

I agafes la teva roba d'una revolada, la bossa, les sabates i fuges d'allí, d'aquell manual de com follar i, mentre et vesteixes a l'ascensor, ara sense pop, penses que has de matar a les teves amigues i acte seguit fer-te ursulina descalça, aquesta serà la millor solució als teus maldecaps, abans que tornar a suportar una escena tan lamentable.

23 comentaris:

Fina ha dit...

Clidice, Clidice, quines coses que passen!...:-) o :-(

SM ha dit...

Brillant!!!

Òscar Roig i Carrera ha dit...

Jo ja només faig cites a cegues amb cegues.

Clidice ha dit...

Fina:

;)

SM:

thank you, vous me faites rougir Mr. :D

Òscar:

doncs espero que no et depilis i, per si de cas, repassa't fill repassat. :P

òscar ha dit...

ostra; així descrit, sembla ben bé el polític aquell del pnb: l'iñaki anasagasti.

boníssim!!!!

Núria Vilardosa ha dit...

Clídice, quin tip de riure perquè aquestes coses passen!!!

Clidice ha dit...

òscar:

gràcies, i benvingut. L'opció Anasagasti i els seu descapotable també l'havia contemplat ;P

Núria:

jigh jigh jigh ;P (juasjuasjuasjuasjuas aiiiiii

Eulàlia Mesalles ha dit...

Genial, Clidice, genial!!
He rigut de valent!

papallonesenlallum ha dit...

jajajajajaja, gracies pel manual, com
me'n alegro d'haver-me carregat una cita a cega a temps! clar que el meu projecte ha durat dia i mig!jejejeje
pero es que al papallones no queda massa be.

Lluís Bosch ha dit...

Com que jo també he passat dels 40 i estic solter, podria fer un relat similar vist de la trista òptica masculina. També tinc coneguts que em presenten dones o mes les suggereixen. Entre homes i dones hi ha diferències abismals, però també curioses i divertides similituds. Escots, restaurants, bars de copes... en moltes escenes ens devem haver sentit igual... Molt bona!

Isabel De Yzaguirre. ha dit...

Em quedo amb el George Clooney, es diu així?
Amb ell faria la cita a cegues, a sordes i a mudes!
Amb la resta no en faig.
Vaig sobre segur, a poc a poc i amb calma.
Una abraçada!
:)

Clidice ha dit...

Gràcies Eulàlia, era la idea :)

Lluís, la gràcia d'aquests assumptes és que n'hi ha per les dues bandes. Però normalment la gent no s'ho pren amb sentit de l'humor, perquè la gent no sap riure's d'un mateix. Aclareixo que és fabulació ... o no, perquè per escriure t'has de documentar oi? :P

Isabel: fins i tot em sap greu escriure res més, per mor de perdre de primera plana la foto del Clooney. Si és que marededéusenyor! t'imagines que a sobre fos intel·ligent? (comentari masclista patrocinat per "Cotilles Felisa") ;)

Clidice ha dit...

ups! t'havia descuidat papallones, :D, doncs sí, res de cites a cegues: fotografia de cos sencer actualitzada, partida de naixement, certificat de penals, analítica, curriculum vitae, tot per triplicat i 5 pòlisses de 25 pels tràmits. És un mètode infal·lible per tenir una cita com cal. No en tindràs gaires, és veritat, però renoi! ets sentiràs poderosa, et sentiràs funcionaria! muahahahahahaha (riallada de dolent de pel·lícula)
;)

- assumpta - ha dit...

Je,je,je !
Quina genialitat en la manera com ens ho has descrit. Semblava que hi era allí mateix veient l'escena pel forat del pany!
Bonísssssssssssimmmmmm !!!!
;)

Ferran ha dit...

Hahaha!!! Ets una crack; com és que no vols publicar?? M'has fet riure un munt, només d'imaginar-me les cares de la pobre víctima d'un tall rodó amb tupè, haha. Boníssim!

Clidice ha dit...

Gràcies Assumpta :) benvinguda a casa d'una targarina d'ànima :) (i d'algun gen dixat anar :P)

Ferran ja publico, aquí, i a més em consta que em llegeixen, em llegiu, què més vull? Això és molt més del que aconseguiria mai si anés al darrera de la dea gossa :D i a més em permet aprendre un munt de coses de les persones. Hi ha medi millor? Estic contenta de què t'ho hagis passat bé, era la idea :)

Eduard ha dit...

Relat boníssim, esquitxat de genial troballes. Això del manual de com follar em fa pensar que podries publicar-lo de veres. Amb la conya i la mala llet d'aquest relat, és clar.
Petons... (sense tall rodó, òbviament)

Clidice ha dit...

Gràcies Eduard :) sobretot per estalviar-me el "tall rodó", només de pensar-hi (o era imaginar-m'ho?) m'angoixo ;)

Galderich ha dit...

Genial!
Descripció perfecte. Per sort no m'he trobat mai en aquests saraus pequè com el pintes és una mica, si més no, funest...
El Lluís Bosch podria fer la versió masculina però no sé si estarà a l'alçada. Ho has posat difícil!
Ànims i passa de les amigues.

Manel Aljama ha dit...

Genial. No li manca de res. Penso que no has deixat cap detall fora. Tenia ganes de llegir una cita a cegues amb aquest to d'ironia i acidesa alhora tan dur i tan versemblant.

Seria injust dir que m'h agradat un passatge més que l'altre o que en algun moment m'he recordat de "Look who's talking" (Mira qui parla). Tant se val, no li treu pas valor. Els que escribim sintetizem allò que hem rebut. Però si he de ser injust i triar el millor: el pop de l'ascensor i la sortida cames ajudeu-me tot cap a l'ascensor. Em deixava allò del "tall rodó". La millor metàfora del "nena...". Genial. Felicitats per compartir aquest text.

Clidice ha dit...

Gràcies Galderich :) i gràcies Manel. Em sento una mica aclaparada, perquè en tot cas sóc jo qui s'ho ha passat teta escrivint-ho, pessigant d'aquí i d'allà. Per cert que no conec la pel·li que em dius, però jo sóc molt llega en cinema, en veig poc :S

Per cert Manel, escrius molt bé, no t'he deixat missatges perquè vaig, com diuen els alemanys: de puten culen :)

marta (volar de nit) ha dit...

Brillant! La maledicció de repetir comentari em persegueix fins i tot en aquest viatge a la quasiprehistòria.. M'ha semblat un escrit atrevit que rasca la realitat amb ganes! I m'he fet un fart de riure.

Clidice ha dit...

Era la idea marta, riure una mica. El senyor de la perruca, davant del qual se'm va acudir, ei, en una relació la mar de seriosa, no cal dir, ni s'imagina el que em va inspirar pobret ;)