diumenge, 19 d’abril de 2009

Diumenge

Un cop de palmell al cul m'ha despertat: - Amunt! Fa sol! Ens n'anem!. He obert un ull intentant entendre que em passava. Recordo, vagament, que estava enmig d'un somni especialment angoixant i, sense transició, em trobo al llit, boca-terrosa i amb la sensació de formigueig del cop al cul.

No m'hagués llevat però un compromís és un compromís i ahir vaig jurar que ho faria. Aquests últims dies ha fet un temps repugnant que no ens ha permès tocar la bicicleta i que no aconsella pujar a Montserrat, si més no per on volem anar, per tant l'opció que quedava és fer una volta d'entrenament d'uns quinze o vint quilòmetres per camins més o menys segurs.

Després d'un esmorzar com cal: suc de fruita, entrepà i te, sortim. El sol escalfa que és una delícia i que començarà a deixar-me com un patchwork, però bé, això forma part de la “feina”.

Un cop fora de la vila el món comença a ser més amable. Sortosament tinc ben interioritzat el fotoxop mental, i auditiu si s'escau, i allò que no m'agrada no ho veig i no ho sento. Les vinyes comencen a treure fulles i són plenes d'herba nova i tendra. Després d'una bona pluja els verds d'aquesta terra polsosa es tornen brillants i infinits.

Els trossos són plens de farigola florida, de romaní, de fonoll, d'espernallac amb la seva olor d'olives farcides d'anxova que m'encanta ... he pensat que faré un ram de farigola i romaní per a una amiga i hi afegiré llorer de l'arbre del pati de casa. Em va agradar aquesta casa de seguida que vaig veure que tenia un llorer. Ja sé que això no ho puc explicar a ningú. Algú s'imagina que al venedor d'una immobiliària li diguin: “em quedo la casa perquè al pati hi té l'arbre d'Apol·lo”. N'hagués sortit amb la camisa de força.

En tot cas: una caminada d'una mica més de tres hores, el sol a la pell, l'aire, les vinyes, les flors, unes quantes pigues de més, un bon dinar, una bona migdiada ... Un diumenge com cal. Ah! i ja em sentit la puput, o sigui que l'hivern ja es fora!

9 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

un diumenge ben aprofitat. La veritat és que el camp o el bosc estàn que rebenten de verds, i de flors n'hi ha ha milers, aviat hi haurà bada badocs, en cullo cada any pel meu pare que en fa un remei pel dolor, d'aquells d'abans però que va molt bé.

Clidice ha dit...

ja n'he vist de roselles avui :) és clar que estem a la cara sud, en quinze dies els camps de cereal en seran ben plens :) Encara que no sé que en dius tu de bada-badocs: les roselles o els cascalls, que les unes són bones per la mucositat i les altres ... hihihi ...morfina, codeína, narcotina i papaverina ... ;P

marta ha dit...

Com me n'alegro de sentir que ja canta el puput, ja tinc ganes d'escalfor als braços!

Ferran ha dit...

Especialment l'últim paràgraf és un cant a l'energia i el bon rollo. Quina forma més excel·lent de dur-nos fins al dilluns! :)

Bona setmana.

Montse/Arare ha dit...

oh, ja m'hi veia, ja m'hi veia! les pigues... argggggggggg... a mi ja me'n comencen a sortir, buf,buf,buf, maleït sol, al'hora que beneït!

Bona setmana!

Clidice ha dit...

Si Marta, ara ja només és qüestió de constipar-se i al·lèrgies: l'hivern és fora! :D

És clar Ferran, si no ens donem nosaltres bon rotllo no ens el donarà ningú. No sóc flowerpower però que punyeta! Ja fa bo!!!

Quina sort Montse si només et surten ara les pigues, jo les tinc en pupilatge tot l'any, ara només se m'afegeixen les dels llavis :P

Bona setmana everybody que servidora estarà més off que on, tinc dues setmanetes com per deixar-ho córrer. putalsgfoqn fkjn vawoe fknslf tancament de llibres apoweihja fjnaoehf arjnsof registre mercantil oawiejrpnvalskfjaoefkjnf impostos qpehfa enrowenfae fk

znifffff

F.Puigcarbó ha dit...

Dona! jo em referia a la "amapola, lindisima amapola" que de petit n'he sentit a dir bada badocs, tot i que l'Esteve de Blanes quan la cantava deia mamapolla líndisima mamapolla. Un personatge curiós aquest Esteve, la Montse segur en deu saber d'ell.-

zel ha dit...

El meu diumenge va ser molt molt "sosso"...espero dies millors...

Jaume Puig ha dit...

F. Puigcarbó, jo si conec l'Esteve, nom artistic Esteban. I el mamapolla i qualsevol altre joc de paraules amb connotacions sexuals és cosa seva. Per cert, he mirat el teu perfil i mai havia vist ningú amb tants blogs com tu. Salutacions!

(I disculpa Clídice aquesta intromissió en el teu blog per saludar un altre lector)