dimecres, 29 d’abril de 2009

La música de les esferes

Llegeixo Els planetes de Daba Sobel. Aquest llibre ha caigut a casa com a regal pels meus fills. Sempre que trobo un llibre que mescli ciència i música, poesia, filosofia i estigui escrit d'una forma no críptica, els el regalo, perquè em sembla que cal ser més renaixentista i que la ciència, tota sola, és impossible i absurda.

Després de ser llegit, el llibre surt de la seva habitació i passa a la meva taula per a ser introduït a la base de dades que vaig crear ara fa com vint-i-cinc anys. Com que no suporto veure una fitxa de la meva base de dades sense l'asterisc que indica “l'he llegit”, el llibre fa un nou viatge, a la meva tauleta de nit, juntament amb una quarantena de llibres més que estan en capella.

Em fa gràcia aquest llibre i el faré passar al davant. Quan era petita i em preguntaven: - nena, i tu que seràs quan siguis gran?. La resposta era sempre la mateixa: - astronauta. Malauradament no en sóc, les coses no són mai com una les somia, tot i que això no és cap problema. Tanmateix no perdo l'esperança què, d'aquí a uns anys, hi hagi un viatge experimental, d'aquells de no retorn, i necessitin voluntaris. Morir allà dalt seria el meu desig més fervent.

Em passejo pels distints planetes a cavall de la ciència, la mitologia, l'astrologia, la filosofia, la història i arribo al capítol dedicat a “La música de les esferes”. Els artistes s'han inspirat en l'univers sempre humanitzant-lo, perquè fer els planetes representants dels déus, que no són res més que la projecció dels humans, és humanitzar l'univers. Fer-lo assequible a l'enteniment.

La música, però, sempre ha tingut una altra dimensió per a mi. Després de quatre anys d'estudiar solfeig, guitarra i piano, vaig abominar de la música i em va costar déu i ajut tornar a apropar-m'hi. El meu amor va matar l'idil·li i ara, passats trenta anys, m'hi apropo amb molta precaució. Podríem dir que escolto música sempre per referències, sempre em cal una crossa: un llibre, una revista, un programa de TV, un bloc.

En aquest cas Dava Sobel m'obliga a cercar al youtube, com no, unes quantes obres. Crec que hauré d'escoltar-les, perquè m'ho diuen i jo sóc molt creient. Que vagi de gust.

Haydn Simfonia No. 43 en Mi bemoll major "Mercuri"

Marcelo Ramos / Mozart Júpiter (1) / OSMG

Wilhelm Kempff toca la sonata “Clar de lluna” de Beethoven mvt. 3

Gustav Holst – Els Planetes Op.32 Saturn

14 comentaris:

Ferran ha dit...

Comparteixo la teva passió per tots aquests móns que, de la Terra estant, només intuïm. Potser perquè no m'agrada gaire el que visc en aquest, i sí m'agrada imagina que a d'altres llocs hi ha vida intel·ligent. Aquí no gaire, potser allà...
La meva passió per la música, la que avui ens ofereixes, és incondicional.

M'ha agradat, això de la base de dades amb els llibres que tens / t'has llegit. És així?, existeix realment aquesta base de dades? Deu ser molt interssant...

Clidice ha dit...

Si Ferran, existeix en un fitxer fet amb dBase III que ocupa molt poquet espai. Ara està sobre els 3100 registres, però és que una part dels llibres del meu pare se'ls va quedar mon germà :( znif què hi farem! no desespero i algun dia tindré la biblioteca que vull :D (la del British of course hihihi)

Gatot ha dit...

arribo a tu des del comentari que has deixat a casa de'n Saragatona, Clidice; m'ha encantat això de l'amor des del fetge i, sobre tot, la pregunta que hi deixes...

entro a tafanejar i amb els primers posts que llegeixo em deixes encuriosit... et llegiré cap enrere, poc a poc... espero que no et faci res que t'enllaci a casa meva;

petons de coneixença!

papallonesenlallum ha dit...

Tens una habilitat especial per a detectar tots aquells temes que em fascinen, m'acosto al teu bloc i em sento Alí babà.
una abraçada.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Em resulta sempre descobrir estranys vincles que m'uneixen amb els amics blogaires virtuals.

Fa uns dies tractaves un tema que m'havia passat pel cap. Avui em sorprens dient que a la pregunta de què volies ser de gran tu deies astronauta.

Jo, dèia "astrònoma". I precisava: no astròloga, ni astronàuta: astrònoma.

Potser hauríem pogut fer un bon tàndem.

Fina ha dit...

Malgrat els 30 anys, retrobar-te amb la música segur que t'enriquirà molt.L'altre dia una bona amiga em va passar unes peces interpretades per un gran violoncel.lista, que m'està donant part del benestar que necessitava.
Com que jo també sóc molt creient ,escoltaré les que ens proposes avui.:-)

Penso que la barreja de disciplines, és interessant en un llibre i encara més fora d'ell.
Però no estic tant segura que la ciència sola, sigui impossible i absurda.

Galderich ha dit...

Clidice,

No cal desplaçar-se per l'espai físicament si ja ho fas des de la imaginació i la lectura.

Sobre el que t'ha passat amb la música és molt normal i en conec més casos. Per apropar-te a la música et recomano que t'apuntis a aquesta adreça:
https://www.spotify.com/en/get-started/
És una mena d'arxiu mundial de música que no és per baixar sinó per escoltar. Poses les paraules claus i automàticament et busca en l'arxiu el que vols i sinó és molt estrany et surt.
Quan algú fa una recomanació musical automàticament la busco i l'escolto. A més com que la tinc a l'ordinador acostumo a fer un repàs de la música que feia temps que no sentia... en fi, està molt bé. Cada x cançons, però, hi ha un anunci sinó pagues, es clar.

De moment no marxis de viatge interplanetari.

zel ha dit...

A mi també m'emociona tot el que sigui univers, astres, estrelles i més enllà....però de fet, un acaba descobrint que l'univers és dins un mateix... petons!

Clidice ha dit...

Gràcies per la visita Gatot i benvingut. Ja et visitaré :)

Papallona, jo sóc els quaranta lladres doncs? uf! ara m'hauré de deixar barba? sempre em dónes feina eeee :D un petonàs :D

Eulàlia: jo que no m'he pogut estar mai quieta, les cadires a ca meu estan infrautilitzades, aniria dient allò de "Jiuston tanemus un prublema" i tu series a "Jiuston" :D

Fina, la música és un llenguatge superior. Jo n'ha pogut tastar una mica, com aquell a qui li deixen treure el cubell de les escombraries de la cuina d'en Ferran Adrià. En sóc afortunada però, com diria aquell: Ai las! quina enyorança d'allò que sé que mai sabré!

Galderich, gràcies pel web, l'utilitzaré no en dubtis. I no en dubtis, tampoc, que quan sigui velleta, si en tinc alguna oportunitat marxaré, qui s'ho perdria?

Zel, tens raó, l'univers és dins perquè som univers. M'agrada pensar en la imatge poètica que només som pols d'estrelles. Un petó :D

Òscar Roig i Carrera ha dit...

L'spotify, quin invent! Jo no paro amb l'spotify... I és que em sembla que em costaria molt acostumar-me a viure sense llibres, cinema i teatre, però no m'hi podia arribar a acostumar a viure sense música. Jo escolto música bona part del dia, i gairebé sempre que estic amb l'ordinador, el que vol dir, moltes hores al dia... I jo també porto un arxiu de tot els llibres, pel·lícules, obres de teatre i concerts als que vaig, però ho faig a l'antiga, en unes llibretes, que seran el meu inútil llegat a la posterioritat, ha, ha...
Això de morir-se a l'univers per què et fa il·lusió? Ara que gaudies d'aquelles vistes et vols morir?
Et recomano un llibre de divulgació científica que m'està agradant molt: "Una breve historia de casi todo" de Bill Bryson. Molt entretingut i aprens moltes curiositats científiques per a tots els públics, però amb gràcia i un bon nivell d'escriptura.

Clidice ha dit...

Bé, estic provant l'spotify aquest i no està gens malament, encara que estava jo tan feliç com un anís, estudiant amb els auriculars posats, quan surt la veu de l'anunci d'Amnistia Internacional que una mica més i infarto. Per un moment he pensat que hauria de dir allò de "oigo vosses", quin ensurt marededéusenyor!

I encara no em vull morir, on va a parar! si cada dia estic més "vivita i coleandu", però un dia em moriré, a no ser que en Salvador Macip afini i descobreixi la pastilla de viure per sempre, que seria una altra opció a considerar :)

F.Puigcarbó ha dit...

Curiòs, la setmana passada vaig anar a veure el meu germà que està prejubilat i em va dir que estava fent una base de dades en un excel de tots els llibres que tenia.
A mi m'hauria anat bé, en tinc un munt de deixats que no he recuperat ni recuperarè i n sé a qui. M'hi falta The end of de wolrd de Pat Metheny, aqui quedaria bé.

Ferran ha dit...

Més de 3000 registres?? Deu n'hi do!, sembla que vulguis fer la competència a la Biblioteca Nacional de Catalunya :))

Clidice ha dit...

M'ho apunto Francesc :)

Ferran, sé de gent que en té entre 6 i 10 mil. La meva és una bibliotequeta. Tot i que cada cop creix pitjor, la vida s'ha de viure vivint-la no llegint-la :D (semblo una galeteta de la sort huas!)