dimarts, 28 d’abril del 2009

Tràgiques


Diuen que cal deixar escolar les coses execrables

al pou de l'oblit i tancades al sepulcre,

i que el mal que els escrits ressusciten

infectarà els costums de la posteritat;

però ni el vici té per mare la ciència,

ni la virtut és filla de la ignorància.

Tràgiques d'Agrippa d'Aubigné (fragment)


5 comentaris:

Galderich ha dit...

Jo només treuria "que el mal que els escrits ressusciten infectarà els costums de la posteritat". La resta és prou encertat.

Борис Савинков ha dit...

Això del "mal que els escrits ressuciten..." a mi també m'ha cridat l'atenció. És just el contrari de recordar la història per no repetir-la. Com si la naturalesa humana no pogués recrear perversions i animalades amb independència del que ningú escrigui o deixi d'escriure.

Clidice ha dit...

N'Agrippa ens diu, justament, que no és allò que s'escriu, ni allò que s'investiga, el pare i la mare del vici. És una metàfora barroca d'allò que ara en diem: matar el missatger. En un temps de clarobscurs reivindica el dret a saber. :)

Cada dia m'agrada més el barroc, no sé pas perquè, imagino que per la llei del pèndol, durant l'última meitat del segle XX s'ha abominat quan és un instant de la humanitat ric i fecund. No veig contradicció entre un exterior minimalista o zen i un interior barroc, complex, ric ...

Galderich ha dit...

Gràcies, una lectura superficial ens ha jugat una mala passada.
Amb la negreta he vist que el tempo canviava. El barroc és a vegades més subtil del que diu la gent.

Clidice ha dit...

El barroc és un joc de miralls i com a tal es presta a la confusió. Gràcies a l'art més actual es comença a revaloritzar després d'un temps de condemna propiciat pel minimal i tot l'art de la segona meitat del segle XX. Totes les civilitzacions tenen èpoques barroques que obeeixen a moments de la seva història i del seu pensament convulsos, agitats i terriblement interessants. No veig perquè el nostre ho ha de ser menys que l'oriental, per exemple. Encara que amb la mania que tenim d'admirar tot el de fora i odiar tot allò que ens pertany ...