Sobre valors i altres menudències

 Estàtua a l'àngel caigut. Parc del Retiro. Madrid.

En algun blog algú em ve a dir que si els catòlics porten els seus fills a les manifestacions anti-avortistes és perquè els estan educant en "valors". Això em treu de polleguera, i segurament me'n penediré, però necessito dir tot el que diré a continuació.

Ran de la hiper-super-ultra-multitudinària, o no, manifestació anti-avortista de l'altre dia se n'ha dit per donar i per vendre. Personalment trobo edificant que els catòlics-manifestants siguin anti-avortistes, com anti-divorcistes, com anti-amorlliureïstes, com anti el que vulguin, que en això de ser "anti-qualsevol-cosa-que-tingui-a-veure-amb-el-sexe" hi tenen la mà trencada (curiosament no els veig mai fent manifestacions catòliques anti-armamentistes, segurament perquè es deuen camuflar entre els "no catòlics", no cal ser mal pensats), m'agradaria dir-ne un parell de cosetes.

Normalment procuro no ficar-me en aquests "alberginiars", perquè als catòlics-manifestants d'avui, si hi ha un tret que els caracteritza és la manca de sentit de l'humor. No em pregunteu perquè, però servidora, que va créixer en un ambient de catolicisme estricte, en una vessant absolutament puritana, ni pessebre em deixaven fer, i que de petita jugava a dir missa, influenciada pels tres oncles-avis escolapis, l'oncle-avi marista, la cosina germana de la caritat, l'àvia adscrita als postulats de l'opus dei (ho escric expressament en minúscules, no us penseu que faig més faltes del corrent) i amb confessor de l'opus també, el bo d'en Mossèn Molet (i aquí si que faig servir les majúscules, perquè Mossèn Molet era una bellíssima persona), el pare professor a les escoles pies i  la mare educada a ca les monges de la sagrada família fins al casament, doncs creia que els catòlics solien tenir sentit de l'humor, però no, aquests catòlics, que llegien el nou testament i se'l creien, (allò d'estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat) ja no existeixen. Els d'ara necessiten, tan si com si, dirigir la vida dels altres i si goses dur-los la contrària et surten de seguida, com una fuetada, amb la cançó dels valors i del respecte, com si per a educar en valors i respectar el personal només es pogués fer sent catòlic o cristià (que amagarà aquesta apreciació que fan?).

I ho sento, és així com ho veig, perquè malgrat el meu curriculum, els meus parents sempre van patrocinar que servidora tingués pensament propi i eren molt i molt crítics amb la secta a la que pertanyien, essent-ne ben conscients d'aquest fet, el de pertànyer a una secta. Així és com, gràcies a les lliçons de vida i a les lectures proporcionades per l'ambient en què vaig créixer em vaig llevar un dia, cap al volt dels dotze anys, atea del tot. Sense remissió, sense possible tornada enrere i sense que ningú em recriminés per haver arribat aquí.

Ara, alguns d'aquests catòlics-manifestants tenen la barra de parlar de "valors", de "respecte", com si els que no som catòlics, els que volem lleis que aprovin l'avortament, el divorci, els matrimonis homosexuals, i que exigim que les criatures tinguin una educació sòlida en sexualitat a les escoles, i a casa, no tinguéssim ni valors ni respecte. Doncs em sap molt de greu senyors catòlics-manifestants, si que en tinc, en tenim, i molts de valors, i molt de respecte, potser per això molts ens neguem a utilitzar els nostres fills per a segons quines finalitats. Justament per això, també, contràriament al que Vostès (majúscules, no fos cas) han fet durant mil·lennis, els ateus com jo prediquem amb més fonament ambdues coses: valors i respecte, però compte! ambdós són conceptes dels quals cal negar-ne l'absolut. No existeixen els "valors" més enllà dels que pactem com a fórmules per a conviure millor (parlem de valors cristianíssims una mica pretèrits? no gaire, posem per exemple la qüestió de la sida a l'Àfrica i els preservatius? quins valors oi dir-los als "negritus": "no voleu la sida? doncs no tingueu relacions sexuals", chapeau), i el "respecte" tampoc ha de ser absolut, jo us he de respectar i vosaltres a mi, si les dues posicions són enfrontades, cal fer-ne prevaldre alguna no? Farem prevaldre la vostra que decideix sobre la meva vida o la meva que us diu que visqueu com vulgueu?

Per tant, no em vingueu amb la cançoneta que només els cristians teniu aquestes virtuts, no sou l'única religió al món, el vostre déu no és l'únic déu, fins i tot hi ha persones, bones persones, bellíssimes persones, que no en tenen, i que tampoc tenen la vostra visió del món i de la societat. Apliqueu-vos això que dieu del respecte i deixeu la vostra ideologia per a vosaltres, als demés permeteu-nos viure segons els nostres criteris.

I que consti que no parlo de la llei, que segurament necessita millores, modificacions i molt més debat, però per això ja hi ha unes persones que són les representants polítiques de tots nosaltres. Tot i que, personalment, penso que ningú hauria de legislar sobre les decisions que una dona hagi de prendre amb el seu cos. I sinó, que els senyors bisbes es presentin a les eleccions i en parlem.

Als meus amics catòlics o cristians, ja sabeu que us respecto, exactament igual a com vosaltres em respecteu.

Però, per favor!, no torneu a dir que utilitzar els vostres infants en aquestes manifestacions és educar amb valors.

ja me n'estic penedint ...