dimecres, 21 d’octubre del 2009

Sobre valors i altres menudències



 Estàtua a l'àngel caigut. Parc del Retiro. Madrid.

En algun blog algú em ve a dir que si els catòlics porten els seus fills a les manifestacions anti-avortistes és perquè els estan educant en "valors". Això em treu de polleguera, i segurament me'n penediré, però necessito dir tot el que diré a continuació.

Ran de la hiper-super-ultra-multitudinària, o no, manifestació anti-avortista de l'altre dia se n'ha dit per donar i per vendre. Personalment trobo edificant que els catòlics-manifestants siguin anti-avortistes, com anti-divorcistes, com anti-amorlliureïstes, com anti el que vulguin, que en això de ser "anti-qualsevol-cosa-que-tingui-a-veure-amb-el-sexe" hi tenen la mà trencada (curiosament no els veig mai fent manifestacions catòliques anti-armamentistes, segurament perquè es deuen camuflar entre els "no catòlics", no cal ser mal pensats), m'agradaria dir-ne un parell de cosetes.

Normalment procuro no ficar-me en aquests "alberginiars", perquè als catòlics-manifestants d'avui, si hi ha un tret que els caracteritza és la manca de sentit de l'humor. No em pregunteu perquè, però servidora, que va créixer en un ambient de catolicisme estricte, en una vessant absolutament puritana, ni pessebre em deixaven fer, i que de petita jugava a dir missa, influenciada pels tres oncles-avis escolapis, l'oncle-avi marista, la cosina germana de la caritat, l'àvia adscrita als postulats de l'opus dei (ho escric expressament en minúscules, no us penseu que faig més faltes del corrent) i amb confessor de l'opus també, el bo d'en Mossèn Molet (i aquí si que faig servir les majúscules, perquè Mossèn Molet era una bellíssima persona), el pare professor a les escoles pies i  la mare educada a ca les monges de la sagrada família fins al casament, doncs creia que els catòlics solien tenir sentit de l'humor, però no, aquests catòlics, que llegien el nou testament i se'l creien, (allò d'estimeu-vos els uns als altres tal i com jo us he estimat) ja no existeixen. Els d'ara necessiten, tan si com si, dirigir la vida dels altres i si goses dur-los la contrària et surten de seguida, com una fuetada, amb la cançó dels valors i del respecte, com si per a educar en valors i respectar el personal només es pogués fer sent catòlic o cristià (que amagarà aquesta apreciació que fan?).

I ho sento, és així com ho veig, perquè malgrat el meu curriculum, els meus parents sempre van patrocinar que servidora tingués pensament propi i eren molt i molt crítics amb la secta a la que pertanyien, essent-ne ben conscients d'aquest fet, el de pertànyer a una secta. Així és com, gràcies a les lliçons de vida i a les lectures proporcionades per l'ambient en què vaig créixer em vaig llevar un dia, cap al volt dels dotze anys, atea del tot. Sense remissió, sense possible tornada enrere i sense que ningú em recriminés per haver arribat aquí.

Ara, alguns d'aquests catòlics-manifestants tenen la barra de parlar de "valors", de "respecte", com si els que no som catòlics, els que volem lleis que aprovin l'avortament, el divorci, els matrimonis homosexuals, i que exigim que les criatures tinguin una educació sòlida en sexualitat a les escoles, i a casa, no tinguéssim ni valors ni respecte. Doncs em sap molt de greu senyors catòlics-manifestants, si que en tinc, en tenim, i molts de valors, i molt de respecte, potser per això molts ens neguem a utilitzar els nostres fills per a segons quines finalitats. Justament per això, també, contràriament al que Vostès (majúscules, no fos cas) han fet durant mil·lennis, els ateus com jo prediquem amb més fonament ambdues coses: valors i respecte, però compte! ambdós són conceptes dels quals cal negar-ne l'absolut. No existeixen els "valors" més enllà dels que pactem com a fórmules per a conviure millor (parlem de valors cristianíssims una mica pretèrits? no gaire, posem per exemple la qüestió de la sida a l'Àfrica i els preservatius? quins valors oi dir-los als "negritus": "no voleu la sida? doncs no tingueu relacions sexuals", chapeau), i el "respecte" tampoc ha de ser absolut, jo us he de respectar i vosaltres a mi, si les dues posicions són enfrontades, cal fer-ne prevaldre alguna no? Farem prevaldre la vostra que decideix sobre la meva vida o la meva que us diu que visqueu com vulgueu?

Per tant, no em vingueu amb la cançoneta que només els cristians teniu aquestes virtuts, no sou l'única religió al món, el vostre déu no és l'únic déu, fins i tot hi ha persones, bones persones, bellíssimes persones, que no en tenen, i que tampoc tenen la vostra visió del món i de la societat. Apliqueu-vos això que dieu del respecte i deixeu la vostra ideologia per a vosaltres, als demés permeteu-nos viure segons els nostres criteris.

I que consti que no parlo de la llei, que segurament necessita millores, modificacions i molt més debat, però per això ja hi ha unes persones que són les representants polítiques de tots nosaltres. Tot i que, personalment, penso que ningú hauria de legislar sobre les decisions que una dona hagi de prendre amb el seu cos. I sinó, que els senyors bisbes es presentin a les eleccions i en parlem.

Als meus amics catòlics o cristians, ja sabeu que us respecto, exactament igual a com vosaltres em respecteu.

Però, per favor!, no torneu a dir que utilitzar els vostres infants en aquestes manifestacions és educar amb valors.




ja me n'estic penedint ...

37 comentaris:

Francesc Mompó ha dit...

Ni més més, ni menys menys.
Una abraçada
Salut i Terra

Striper ha dit...

Es un tema complex, es dificil educar sense donar consigenes. Un director de cinema ha fet una reflexio amb la cantitat de nens que moren de fam per que mai es manifesten en contra de aixo.

Sergi ha dit...

Una mica dur per aquestes hores del matí, però som-hi.

Jo no faria gala d'anomenar-me ateu, perquè tots ens acabem encomanant a Déu tard o d'hora. Per mi creure no és problema, ni tampoc idolatrar. Tot aquell que ho vulgui fer té el meu respecte i el meu suport, tots necessitem creure en alguna cosa. Jo prefereixo creure en coses més properes. Però no puc negar res, necessito demostracions i respostes. Sóc científic, què vols...

En el que no crec és en la religió. Però no començaré una dissertació ara per dos motius, perquè faria tard a la feina, i perquè crec que ho has explicat molt bé. Jo podria expressar coses molt similars, encara que de vegades la manera d'explicar-ho ja ho canvia una mica. Vivim temps de certa llibertat, o això ens fan creure, perquè estem molt enganyats. Però no ens agrada que un sector de la població ens digui com hem de fer les coses, especialment en l'àmbit sexual, ara que, d'una vegada per totes, les posicions entre homes i dones es van equiparant i tots en gaudim, o podem fer-ho, per igual. Ara les dones volen viure la seva sexualitat plenament, i ves per on, després de mil·lenis de repressió, resulta que aneu molt més enllà que els homes, que es podria dir que tenim només dues posicions, on/off. Amb matisos, és clar. Però és que ens hem hagut de posar a l'alçada.

Ara que estem així ens han de dir que no fem servir preservatius, l'eina més segura per evitar malalties i embarassos no desitjats? I ens han de dir que un nen que naixerà al cap de molts mesos i que no serà estimat i tindrà una mala vida, s'ha de deixar que neixi igualment? S'ha de ser responsable, naturalment, no es pot jugar amb foc, però si tots ens mereixem una vida digna, no podem portar nens que no la tindran.

I tantes altres coses. Què més li dóna a ningú que dos homes o dues dones decideixin compartir la seva vida plegats? Dues persones que s'estimen i s'entenen han d'estar juntes. Dues persones. I mira, fa un temps compartia pis amb el meu millor amic. Ho compartíem tot i ens deien que érem com un matrimoni. L'únic que no fèiem era ficar-nos al llit plegats, cap dels dos ho som homosexuals, però a ulls de qui no ens conegués bé s'ho podia pensar. M'han de dir que allò estava mal fet? Perquè poca diferència hi havia, la veritat. No crec que cap catòlic o cristià o el que sigui ens hagués criticat.

El tema dóna per molt. Però només és queixar-se, i com tu, penso que si nosaltres els respectem i assumim que educaran els seus fills a la seva manera, no sé per què ells ens volen obligar a ser de cap manera concreta i no ens deixen que eduquem els nostres com vulguem. Si tinc fills, no vull que em vinguin als 16 dient-me que tenen sida o alguna cosa pitjor. Així que intentaré ensenyar-los tan bé com pugui. Practicaran sexe si els dóna la gana, per més que jo els pogués dir, així que almenys, que ho facin amb coneixement.

Definitivament, faré tard a la feina.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Bravo! Molt ben expressat.

A mi em va passar a l'inrevés que a tu: la meva família és atea, però quan vaig sentir curiositat no van dubtar en comprar-me la bíblia. També recordo que quan tenia la llibreria, una mare atea va venir a buscar-ne una bíblia infantil perquè el seu fill li feia preguntes que ella ignorava.

No m'agrada la gent de misa perquè crec que la majoria (sempre hi ha excepcions) tenen mala consciència. Pel que he vist, en lloc de comportar-se com cal renten les seves malvestats amb formulismes religiosos.

Unknown ha dit...

Plas, plas, plas: Aplaudiment i ovació!

Puc signar al teu costat tot el que has escrit, llevat que no tinc molts familiars seguidors aferrims de la secta (bé, una cosina monja de clausura sí que tinc) i vaig anar a una escola fonamentalment laica però on un mossen progressista ens donava religió -catòlica- tot fent pensar.

Em trobo sovint que els catòlics argumenten que els "altres" no tenim valors.

Tampoc no es manifesten contra la pena de mort, ni tampoc en defensa dels drets humans... I és que ells tenen molt a amagar històricament en relació a la vulneració sistemàtica d'aquests drets.

No te'n penedeixis.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

No, no.., res de penedir-te'n, que convé parlar-ne.
Tot i que les santes indignacions -religioses o laiques- solen passar-se de frenada. Com haig d'interpretar la inclusió d'aquest tristissim videu?

kika ha dit...

només un apunt per a completar el ventall d'opcions que ofereixes. també hi ha catòlics que estan a favor de l'avortament, i ho expliquen molt bé, donant arguments molt bons.
qui si no la teresa forcades. ho explica a 'singulars' un programa de tv3.

Xavier Aliaga ha dit...

La qüestió és, en realitat, ben senzilla: aquella gent considera que la "vida" és una gràcia de Déu. O siga, que si una dóna està prenyada és perquè Déu ho vol. I si estem patint una angúnia terminal, el mateix. La qüestió és: per a aquells que no creuen en Déu, on està la gràcia?

LEBLANSKY ha dit...

Buf, quin post més carregat de material!
Un parell de coses: això de dur als nens a les manis és força habitual, no importa la tendència de la mani.
Cada cop més em qüestiono el sentit de manifestar-se, encara que ho he fet i molts cops. Tinc clar que és un dret, però ara mateix, em repugnen -sincerament- algunes de les imatges que m'arriben de certes manifestacions.
Una altra: que crec que en qüestions de fe i de religió, en el moment que es passa de l'àmbit personal al social la tenim liada.
Havia dit dues coses, oi?

gatot ha dit...

t'expliques molt bé, Clídice, i crec que no t'has de penedir de res del que has escrit perquè em sembla una mostra (més) de respecte per part teva;

a mi em sembla bé que tothom que vulgui es pugui manifestar... (no sé si al catòlics els faria gaire gràcia una manifestació de musulmans anti-jabugo, però); el que no em sembla bé és que es faci demagògia i, encara que ells ho creguin, vulguin fer passar una llei que regula, millor o pitjor, com a una llei que imposa: ja poden manifestar-se el musulmans i/o els metges que si puc menjar jabugo en menjaré.

Pel que fa a l'ús i abús dels fills, tots tenim el nostre "pòsit" i en un moment determinat, triem; si algú decideix a casa seva -i les lleis del país ho permeten- portar cilici i mortificar el desig i pensament sexual, és el seu problema i serà el problema dels fills quan creixin treure's les angoixes i frustracions quan siguin més grans...

si les lleis no ho permeten (no sé si seria comparable la castració mental ajudada amb eines de mortificació corporal amb les ablacions de clítoris...) sempre tenen el recurs de crear, impulsar i promoure un partit amb voluntat de reinstaurar un estat catòlic o, com a segona opció, emigrar a l'estat del Vaticà on segur que no s'escandalitzaran gaire bé de res...

Salvador Macip ha dit...

S´ha de felicitar els teus pares per educar-te amb totes les opcions obertes. Com tu bé dius, els pares a vegades tendeixen massa a marcar el camí enlloc d'ensenyar a pensar per tu mateix.

Galderich ha dit...

Clídice,

Perdona que discrepi en algunes de les coses que dius. Jo porto les meves filles a les manifestacions (des de ben petites) sent conscient que les manipulo ideològicament i que les educo en valors, els meus. Si jo ho faig és normal que altres pares també ho facin en els seus valors, encara que jo no els comparteixi. Quan vaig a manifestacions és cert que em molesten certes actituds dels veïns i certes pancartes que intenten ser "gracioses" i són un regitzell d'insults contra persones de les que discrepo però que crec que precisen respecte. Les manifestacions em serveixen per explicar moltes coses del comportament humà a les meves filles...

Sobre l'avortament. Si hom creu que una llei el que fa és incentivar l'avortament i que això és un crim legalitzat trobo molt bé que es manifestin perquè hi ha una llei que creuen que és un disbarat i s'intenta fer la pressió al carrer quan no es tenen prou vots al Parlament. No hi veig el problema que la gent hi vagi amb els seus fills i filles.

Després crec que no s'ha de generalitzar l'Església com a institució (tots són pederastres, intolerants, gassius, fonamentalistes...) perquè precisament és una institució que ha aguantat 2000 anys gràcies a saber-se adaptar a cada època (els costa però finalment hi arriben!) i a que ha tingut una transversalitat molt gran i a la Vinya del Senyor hi ha de tot.

I després, és igual els valors que nosaltres els donem perquè a vegades no serveixen de res quan es fan grans (moltes vegades si que serveixen, però). En el cas dels antiavortistes tranquils que quan aquests nens i nenes siguin grans i es trobin amb algun problema seran els primers en acudir a la sanitat per tirar endavant un avortament... amb permís patern (que també!) o no.

El que cal és una educació sexual a la família (a l'escola ja es dona des de primària a secundària!) i uns mitjans de comunicació que eduquin i informin de manera correcta. D'aquesta manera aconseguiríem evitar els màxims avortaments i píndoles de l'endemà com si fossin aspirines, que no ho són!

Clidice ha dit...

Gràcies FRANCESC. Una abraçada i Salut i Terra :)

STRIPER tot pot ser demagògia, però cal trobar-ne la mesura.

Ui XEXU quin greu! :P jo tinc molt clar que sóc atea, no necessito res "per les puntes" per sobreviure moralment. Com a dona em revolto contra qualsevol que vulgui imposar-me lleis que atenyin al meu cos i a la meva sexualitat. Més manifestacions per una bona educació, probablement serien necessàries. Però una bona educació no és una educació "com jo la vull", sinó que es basi en el respecte a totes les opcions, així, com tu dius, perquè ells han d'imposar-me la seva manera de veure-ho.

Hola SILVIA, els meus fills saben força bé la "Història Sagrada", no els he estalviat cap referent que els permetés comprendre la història i el pensament del món que els ha tocat viure. Hi crec que hi ha dos tipus de creients: els de cor i els socials. En conec d'ambdues bandes i els respecto tots, no només catòlics, vull dir que els creients, en aquest país n'hi ha de catòlics, jueus, musulmans, testimonis de Jehovà, evangelistes ... i tots són mereixedors de respecte, fins que deixen de respectar-nos als altres.

Gràcies EULÀLIA :) aquesta era la meva queixa, o el meu rebot, que em diguessin que la manipulació que fan dels seus fills era perquè només ells els criaven amb valors. I tens raó, no els veig mai a les manis contra l'assassinat legal (pena de mort, guerra ...) o les morts diàries d'infants per fam. És clar que tampoc en veig gaires d'aquestes manis de cap signe.

XIRUQUERO volia trobar unes declaracions d'un xiquet manifestant on deia que avortar era com matar-lo a ell, però bé, aquest vídeo tan patètic és l'extrem a que es pot arribar en la manipulació dels fills. També en podria haver posat un del Michael Jackson, però bé, com què parlàvem de religió ...

KIKA tinc amistats catòliques que ja no saben en quin forat amagar-se davant de l'actuació dels seus dirigents. El mal és que no els veus mai massa emprenyant-se i anant-los-hi a la contra, més aviat callen i ja ho saps: qui calla, atorga.

XAVIER no en té cap de gràcia no, tants segles de patriarcat per aconseguir una mica de llibertat i encara la ballem :(

Clidice ha dit...

Si, LEBLANSKY sé que hi he ficat molts ítems, i això que n'he esborrat la meitat! que ja fa dies que me'l miro i remiro. Jo no he dut mai els meus fills a cap manifestació, no em sembla correcte, els meus "valors" m'ho impedeixen. Saben que hi vaig o que hi anem amb son pare i en saben les raons, però no els he dut mai i ara ja hi van sols si volen. :)

Vaja GATOT potser jo, que no menjo porc, hauria de manifestar-me amb els musulmans :P El detall de la diferència semàntica entre "regular" i "imposar" em sembla essencial. I la qüestió és aquesta, si volen canviar el sistema, que juguin amb les mateixes cartes que tots, sinó, per a mi, són equiparables als que el volen canviar amb bombes. Ells no fan sang, però el poder que utilitzen és molt superior, perquè és el poder dels diners.

Gràcies SALVADOR, caldria que molts ens n'adonéssim que els fills no són una perllongació, que són éssers diferenciats de nosaltres.

Hola GALDERICH, vinga! discrepem! :) Aquesta postura teva em sembla del tot respectable, imagino però, que si duus les teves filles a una mani perquè no es matin més balenes, les teves filles no aniran dient: "si mates una balena em mates a mi", per exemple. Jo no sóc fonamentalista anti-Església, penso honestament, que la humanitat no hauria millorat ni molt ni poc sense ella, perquè el poder pren els camins que li convenen per perpetuar-se. I sí, cal educació, però ara mateix l'educació que es dóna és de nivell ínfim i qui en dóna, mira't el link de la concertada ... bé, sense comentaris. I això de l'avortament i les píndoles de l'endemà com si fossin aspirines, penso que és més cosa de la premsa i la manipulació mediàtica que una altra cosa. I no cal oblidar un detall: en aquest assumpte n'hi ha que diem que una dona ha de decidir sobre el seu cos, unilateralment, i n'hi ha que pensen que hem de ser tutelades. El debat s'hauria de dirigir cap a aquí.

Angel Corrochano ha dit...

Completamente de acuerdo. Genial el discurso y el punto de vista. No hay mayor intransigencia que la de estos santurrones... cuanto daño ha causado esos cuarenta y pico años de dictadura, cuantas secuelas sin resolver, cuanta falsa moral ... parece no tener fin

un fuerte abrazo

Mireia ha dit...

Buf! Quin tema més delicat!
estic pràcticament d'acord amb tot el que dius.
Salutacions

Allau ha dit...

Aplaudeixo la Clídice en tot el que ha dit. Si tingués fills no els duria a les "meves" manifestacions i opino, com Richard Dawkins, que és una aberració dir que un nen és catòlic, jueu, musulmà o sant dels últims dies.

Francesc Puigcarbó ha dit...

es una simple secta aquesta del catolicisme que adora icones paganes, no tenen déu, atès no hi ha cap déu enlloc, i a sobre s'eroguen el dret de decidir quins valors i com els hem de tenir, ells que són hipòcrites i fariseus de mena. Ja vaig dir el que de l'avortament l'altre dia i ja he parlat prou vegades d'aquesta maleïda secta. ah! i només eres 56.000 a la mani del dissabte, ni tan sols saben comptar.

Júlia ha dit...

La veritat és que sóc contrària a dur els infants a manifestacions de cap mena, les opcions polítiques i religioses són cosa d'adults, és evident que a casa no ens en podem estar, de transmetre 'els nostres valors' però les masses en moviment em fan angúnia i crec que és millor que no hi hagi criatures per allà.

Encara més, imposar uns valors, per bons que ens semblin, pot produir l'efecte contrari en l'adolescència, que ja estiguin tips del que els hem predicat.

És aquest un tema que a l'escola havíem debatut força, sóc d'un temps en el qual es duien les criatures a tot arreu.

Sobre el vídeo, fa por, no tant el nen com el públic.

Júlia ha dit...

La infantesa, contra el que s'explica, no és una època fàcil, depenem dels adults en tot i volem 'quedar bé' amb ells. És un món que mai recordem ben bé com era sinó com la imatge que ens n'hem fet.

LEBLANSKY ha dit...

Saps, Clidice, que el meu post de demà -que tenia fet des de feia temps- es titula "Ateisme"?

Garbí24 ha dit...

T'has quedat descansada eh!!!! i la que has liat!!! jejeje.
Jo penso que els fills s'han d'educar bé, però això es capficar-los amb coses que encara no entenen, doncs el que pensi una nena de set o vuit anys no te res aveure quant amb divuit es trobi amb un bombo no desitjat.
O sigui que no els utilitzem, per fer numero..que es lleig.

Sergi ha dit...

Ei Clídice, després de deixar el comentari aquest matí he pensat que m'agradaria desenvolupar una part del que he dit per fer-ne un post,, espero que no et sàpiga greu. Si no et fa res, l'escriuré quan pugui.

Angle ha dit...

Em sembla que els catòlics (i m'atreveixo a dir que totes les religions) confonen els valors amb els preceptes. Els valors són personals, el que creu cadascú en conciència que està bé o malamanet i els preceptes són això, manaments, dogmes, regles a seguir, perquè si no t'en vas de cap a l'infern. A mi no m'importa la seva confusió, i si volen tenir preceptes com a valors de vida tant me fa, però que no els vulguin imposar als altres. Si no volen avortar, doncs que no avortin, poden tenir una dotzena de fills cada família, si no volen divorciar-se doncs que no ho facin, que aguantin els maltractaments tota la vida, ningú els oblliga a res, l'avort no és obligatori, però perquè cony m'han de voler imposar els seus manaments. Jo no en vull cap de manament, ni estimo a Deu per sobre totes les coses, ni res semblant. I que no em diguin que no es manifesten per a imposar, o és que només fan publicitat del seus anomenats valors? Si és així, per qué no fan una manifestació per el "no robaràs", el "no mataràs" o el "santificaràs les festes". ¿Els agradaria que jo, i molts com jo, em manifestéssim en contra de la religió i per a la seva prohibició? no, veritat? Es diuen portadors del missatge d'amor de Crist i no són més que portadors d'enfrontament entre les persones. Pura política, en contra d'un govern i per a mantenir una posició de poder i influència social, encapçalada per la conferència episcopal. Si Jesús aixequés el cap s'avergonyiria es faria creus del que han fet amb les seves ensenyances.

rits ha dit...

Entenc i estic d'acord amb el que dius en relació amb la manifestació i moltes de les directrius de l'Esglèsia actual que no puc entendre ni estar d'acord, però no tots els catòlics sóm i pensem igual.

És més, molts treballem xq s'obrin els ulls a les necessitats i realitats d'avui en dia.

El que em sap greu és que aquesta gent s'anomeni com als bons catòlics o millors que d'altres. I que la gent es pensi que tots els catòlics pensem igual. M'entristeix.

I el nen aquest, ja l'havia vist i fa mooooolta por.

Els meus pares tb són catòlics, xò sempre m'han deixat tota la llibertat per anar triant el que jo volgués creure i com volgués creure. Segurament si m'haguéssin volgut imposar alguna creença o manera de fer, els hagués portat la contrària.

mar ha dit...

un plaer saludar-te aquest vespre!

m'agrada el que dius en aquest post...

Clidice ha dit...

Hola ÁNGEL, aprecio tu aportación por la parte que te toca sufrir. Y si, parece que nunca se cansan :(

Gràcies MIREIA, és un tema delicat, però cal tocar-lo, amb respecte això si.

ALLAU gràcies. Sobre Richard Dawkins m'he afegit el blog a la Lletra Escarlata :)

Si FRANCESC que en saben de comptar, i molt! però noi, això és com l'acudit del pescador que deia l'Eugenio :(

JULIA si sabessis els problemes que vaig tenir jo amb els mestres de l'escola pública on van anar una temporada els meus fills perquè em negava que els fessin sortir en manifestació! I si, fa por el nen, però el públic més :(

Doncs espero llegir-lo LEBLANSKY, ateïsme o freakteïsme? :P ui! perdona, és broma :P però no em neguis que el títol mola eh! :D

Si GARBI24 que una é mu faraona! :P Fer-los fer coses als nens quan no tenen massa consciència d'allò que estan fent em sembla del tot immoral.

XEXU no només no em sabrà greu, em sembla un elogi :) gairebé el comentari donava per un post :D

Tu la toques ANGLE, valors i preceptes no són ben bé la mateixa cosa. Conec un pelet la vida de Jesús, bé, diguem-ne la transcripció literària de la vida d'un senyor que diuen que es deia Jesús, i no crec que li agradés res del que fan "els seus".

RITS m'agrada especialment la teva intervenció. Tinc molts amics catòlics, dels de debò, no catòlics socials, sinó creients de bona fe, que estan molt abaltits per tal com la seva església està enfocant els problemes de la societat. Ells no volen sentir-se exclosos, imagino que tu tampoc, i hi ha coses que són de calaix, com els preservatius i la sida per exemple, o el divorci. A més el legislador ho ha de fer prescindint-ne de la religió, per tant intentar forçar que una societat és guiï per uns preceptes religiosos determinats, és fer el mateix que tan critiquem d'alguns països musulmans que es regeixen per la sharia. Per cert, com va la cama? :)

Clidice ha dit...

Hola MAR, igualment! ens llegim! :)

Rafel ha dit...

No deixa de ser un intent d'apropiació de la paraula valors. Els que no pensem com ells ens quedem sense valors i ja sabem com podem seguir i a on arribar.
Pel que fa al tema de l´ús dels fills és de jutjat de guàrdia, o també estava el jutge a la manifestació?

Apa, doncs bona nit.

Pepe (ex-Panta) ha dit...

"Els teus fills no son els teus fills
són fills i filles de la vida
desitjosa de si mateixa.

No vénen de tu, sinó a través de tu
i encara que estiguin amb tu
no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor,
però no els teus pensaments, doncs,
ells tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè elles,
viuen a la casa del demà,
que no podem visitar
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te a ser com ells,
però no procuris fer-los semblants a tu
perquè la vida no retrocedeix,
ni es deté en el ahir.

Tu ets l'arc del qual, els teus fills
com a fletxes vives són llançats.
Deixa que la inclinació
a la teva mà d'arquer
sigui per a la felicitat."

(Khalil Gibran)

Potser resulta massa conegut, i un poc cursi a hores d'ara, però...

Bona nit

Júlia ha dit...

A l'escola -pública- he hagut d'entomar molts disbarats d'aquests perquè a tots ens toca ballar amb el ball que sona... El que passa és que veiem molt clara la dogmatització quan és la 'dels altres', però no tant l'adoctrinament polític progre, o la manipulació de les suposades esquerres radicals, per exemple. Només cal veure com ningú no s'avergonyeix d'haver estat de grups radicals i dictatorials d'esquerra, o les reticències que produeix tocar certes personalitats intocables, com el mateix Companys. Pau Vila, home molt intel·ligent, havia anat a una escola religiosa de jovenet de la qual va marxar corrent i va anar a parar a la de Ferrer y Guardia, de la qual va marxar molt més de pressa, ja que deia que l'adoctrinaven el doble, per fundar la seva Horaciana, però avui no pots tocar l'Escola Moderna. Però avui no pots tocar Ferrer y Guardia però sí carregar-te l'escola religiosa en bloc.

Si no fem autocrítica no anem bé.

Clidice ha dit...

RAFEL molt agut ;P

PEPE no pas per conegut, o cursi (ara moltes coses són cursis perquè tots ens hem tornat neo-cons), no deixa de ser una formula molt adequada d'aprendre una cosa essencial: els fills no són tu i tu no n'ets el propietari. Gràcies i bon dia :)

És que els dogmàtics hi són a tot arreu JÚLIA, em fan riure aquests suposats esquerranosos-manifestants per la pau que, a la que els burxes una mica, et deixen anar: "als feixistes els hauríem de matar tots!" (literal) i tu amb cara de: "eing?" L'autocrítica és essencial i, malauradament, ara no està gaire de moda. Ara el que toca és l'enrocament gremial amb unes puntes a la vora (com diria la Susanita de la Mafalda).

Lluís Bosch ha dit...

Celebro molt aquest post. Crec que les coses s'han de dir pel seu nom i sense embuts. El cristianisme es comporta com una plaga, i són molts més els seus mals que no pas les seves quatre bondats, que d'altra banda ja estaven formulades. No han aportat res de nou i en canvi han causat innombrables desgràcies. La secta catòlica actual és tan nefasta com sempre.
Al Galderich li he de dir que el catolicisme és justament el contrari del què diu: no s'ha adaptat a cap canvi, és la institució més impermeable i més conservadora. Per això ha sobreviscut: ni s'ha democratitzat, ni ha sabut incorporar la dona, ni s'ha fet transparent. Per això sap acollir tot el pensament retrògrada, i aquesta és la clau de la seva pervivència, que s'identifica amb l'immobilisme.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
No entraré en el fons del tema tractat doncs ja ho han fet amb escreix els comentaristes que m’han precedit i no voldria reobrir ara aquest debat i tornar-te a donar feina.
Sí però que et vull dir que em sento, almenys en part, responsable de que hagis escrit aquest article tan interessant doncs intueixo que el comentari al que fas referència al principi el vas llegir precisament al meu blog. Queda dit.

Isabel de Yzaguirre ha dit...

El llegeixo tard, avui que tinc temps. Hi estic totalment d'acord. Tant que blasmen d'altres religions que desconeixen totalment i que són molt més practicants i molt més tolerants que el catolicisme... M'agradaria veure com d'aviciats i contemplats els tenen a casa seva...
És evident que tenim una idea ben diferent de la paraula VALORS.

rits ha dit...

Gràcies Clídice per les teves paraules. A mi se'm cau la cara de vergonya davant d'un munt de coses que es diuen xò tb crec que no ens hem d'enganyar que hi ha molta gent que sóm creients i no fem ulls clucs a la realitat, sóm crítics i mirem endavant.
I et dono tota la raó, el legislador no ha d'entrar en judicis morals o religiosos, són dos móns que han d'anar per separat.

La cama, vaig fent, a dies i a estones. Això d'estar sense fer res i completament dependent dels altres, bufff,... no ho porto gens bé.

gràcies.

Clidice ha dit...

Si LLUÍS i l'actitut de l'església catòlica en aquest cas no obeeix res més que a l'adopció d'una estratègia per desestabilitzar un govern que no els està bé i prou. En altres països ni en parlen d'això i en canvi fan renou amb d'altres qüestions. El cas és fer soroll per no perdre pistonada.

Tens raó MIQUEL, perquè tot es pot debatre en aquesta vida, però el que em sembla d'escàndol és pensar que els demés som inferiors només perquè pensem diferent.

Si ISABEL això dels valors va per barris, com tots hauríem de saber :)

Gràcies pel teu comentari RITS, les creences personals són això: personals, i qualsevol persona amb dos dits de front sabrà distingir les creences pròpies de les dels altres. Ara, una mica més d'empenta amb la crítica a la cúpula potser evitaria tantes desercions, de creients de bona fe que ja n'estan fins al capdamunt de la falta de sensibilitat amb la realitat social per part de l'església. Però ara obriríem més debat i tampoc cal. I relaxa dona, si no hi pots fer res! doncs tranquil·la, no és pas per sempre :) Un petó :)