Dia cinquè (i2) i sisè. Últim lliurament

Gràcies a l'Iñaki, un muntanyenc que també passa les hores com nosaltres al refugi, i que és físic, que ja se sap que els físics surten de sota les pedres quan més els necessites, he pogut entendre una mica més això de la curvatura de l'espai temps. I m'ha apuntat algunes pistes sobre les novetats en física i els acceleradors de partícules que m'han encantat.

L'única preocupació que em queda al respecte és: si el nou accelerador de partícules provoca un forat negre on anirem tots a parar? i, algú sap si hi ha bars als forats negres? i, si és veritat que no hi pot entrar la llum, com ens ho farem per saber si ens han dut un gin-tònic, o el cambrer ha agafat alguna ampolla d'Armagnac en comptes de la de Tanqueray? Seria realment dramàtic.

Tot això em preocupa. Llegeixo a la pàgina 89 del llibre d'en Hawking:

"Tenemos una idea bastante aceptable de su comportamiento en tiempos futuros: el universo se seguirá expandiendo a un ritmo cada vez mayor. El tiempo seguirá transcurriendo indefinidamente, al menos para aquellos que sean suficientemente cautos para no caer en algún agujero negro."

Aleshores, si realment l'expansió de l'univers s'està accelerant, què vol dir? que mantindrà aquesta acceleració constant o, que l'acceleració augmentarà, de tal manera que no només podem acabar perdent de vista Proxima-Centauri, sinó que cada dia haurem de fer un recorregut més llarg fins al forn de pa?

Les prediccions meteorològiques als Pirineus aragonesos, no a Proxima-Centauri, són de tempestes durant tot el dia i diversos dies. Com què no estem disposats a passar a més de 2.500 metres durant hores esquivant llamps, ja ho hem fet i ens vam jurar que no ho faríem mai més, els vint dies es veuen reduïts a sis. És hora de tornar, la prudència s'imposa. Un altre muntanyenc, en Toni, que també plega i té el cotxe aquí, ens baixa l'endemà, amb l'Iñaki, el físic, fins a Osca. Prenem un autobús cap a Saragossa i d'allí, en un atac d'irresponsabilitat econòmica, l'Ave fins a Barcelona. En una horeta i poc ens plantem a la city i a dinar a casa.

Ara hem de decidir què fem amb tants dies pel davant sense cap pla establert.

Potser la bicicleta serà una bona solució ... si, definitivament, la via verda Ripoll - Sant Feliu de Guíxols. Una ruta tranquil·la, guiri, per a poder fer a més de 40ºC. No hi toquem gaire, ja ho sé, però com deia el meu sogre: "als carlins que els mati Déu!"