El mediador

El sol s'alça al desert del Namib. Fotografia feta pel Felip.

Va sortir de casa com cada matí per anar a l'oficina. Anava a peu, tot passejant i gaudint de la ciutat que es llevava. Les sentors dels forns de pa, els quiosquers obrint paquets de revistes, la quitxalla agafada de la mà de les mares tot anant a l'escola. Quina no va ser la seva sorpresa quan, en passar per la plaça Central, va veure penjat al tauler d'anuncis el cartell on s'informava del dictat d'una fatwa de linxament en contra d'ell.

Es va quedar palplantat, com un més dels que llegien la nova. Era una situació absurda i irreal que feia certa la dita: "dos es barallaven i el tercer va rebre". Ell era el mediador i en les relacions de les dues comunitats s'havia deixat endur pel seu instint, i els seus coneixements com a historiador. Amb el tracte amb uns i altres havia gaudit de la descoberta de persones intel·ligents i assenyades d'ambdós posicionaments.

Malauradament ell pertanyia a un dels bàndols i descobrí, també, a casa seva, la necessitat de venjança, ratllant la paranoia, la irreflexió, l'odi en estat pur, i això l'aterrí.

Es va veure obligat a repensar moltes de les idees que l'havien acompanyat durant anys. Aquest exercici el feu adonar-se de la distància que hi ha entre la història, la seva manipulació interessada i la realitat.

Va poder veure, també, que si bé els "seus", a priori, i sense cap mena de discussió eren els oprimits, també tenien tics preocupants de racisme i xenofòbia, que no els feien millor que els seus enemics i s'avergonyí d'ell mateix, cregué del tot necessari l'acte de contrició.

Va veure com, des d'interessos de molt alt nivell, es manipulaven les persones, d'una banda i de l'altra, de tal forma que, al final, tots resultaven peons d'una colossal partida d'escacs.

No fou fins aquí, quan s'alliberà dels clixès, que pogué fer renéixer l'amor a la seva pàtria, abans prenyat de somnis dolorosos de venjança. El cel tornà a ser blau i el sol s'aixecava, enervant, en l'horitzó. Besllumà una nova pàtria, lliure, com a una mare acollidora, una cultura, orgullosa, com a eina de creixement. I pensà que ara sí que podia treballar per la independència del seu país. Sense estar tot el dia pendent dels "altres", de les seves iniquitats reals o inventades.

Aleshores veié el cartell de la fatwa dictada pels seus, els compatriotes. Els que encara vivien en un cel ple de núvols negres, els que encara vivien en l'escacat dels peons.

I va pensar, pobre il·lús, que la bona gent del seu país no en faria cabal, que encara tot era possible.